Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè quedi clar, hi va haver un temps que quan et trobaves amb un principatí et demanava com anàvem d’alemanys. La cosa venia per un reportatge que va fer TV3 sobre la presència i les compres dels teutons a Mallorca. També crec que això deu ser un mal de totes les cultures, però la cosa potser és més dramàtica quan es tracta d’una cultura no autocentrada, o descentrada, com la nostra. Per tant, el nostre grau de militància, necessari per mantenir la nostra identitat, hauria de fer que siguem més sensibles a l’hora de contactar amb les perifèries, especialment les relacions Illes- País Valencià.

Fa uns quinze dies varen venir en Vicent Olmos, director de l’editorial Afers i en Xavier Serra, autor d’unes magnífiques Biografies Parcials. Quatre volums per conèixer els homenots, no tots, que ha donat el País Valencià.