El diumenge passat el Consell de Mallorca va retre homenatge a la famosa paleontòloga i capdavantera en arqueo-zoología, la britànica Dorothea Bates, que va nèixer al poble de Camerthen, a Gales, Camerthenshire, el 1878, amb el seu descobriment important al poble de Capdepera el 1909. M'he permès el luxe de traduir i enviar a Cap Vermell la reproducció de l'entrevista per a tots els lectors. L'entrevista és sense preguntes i segueix aixì:
Com tots ja sabeu, des de que l'actual govern Balear va començar a governar, la directora per la igualtat del Consell de Mallorca, Niña Parrón Mate, va decidir que ja era hora de que Mallorca comencés a retre tribut a una llarga llista de dones que han tengut una influència en la Història de Mallorca, en qualsevol matèria. El 2016, el Consell de Mallorca va homenejar a Catalina Homar de Valdemossa, la suposada amant del famós Arxiduc Lluis Salvador, que precisament Dorothea Bate coneixia molt bé. I que a més, es diu que també fou la qui ajudà de debó a engrandir les propietats del Arxiduc per tota la Tramuntana.
El 2017, l'homenatge fou per la veterana resident alemanya a Pollença Clara Hammerl. Dona de Guillem Cifre, de Colonya. El fundador de la Cooperativa d'Estàlvis de Colonya. Hammerl era originària del que avui és Polònia (llavors Prúsia). Cap 1908, després del suïcidi del seu marit, va esdevenir en la primera dona directora d'un banc espanyol. Que compaginava també amb les tasques d'ensenyament progressista que ella i el seu marit havien establert a Pollença.
I aquest Diumenge, el bust de bronze de Dorothea Bate fou descobert a Capdepera al seu honor, per les seves troballes cabdals en el món de la ciència a Capdepera, la delMyotragus balearicus el 1909, una espècie de xot que fins aleshores era desconeguda.
Myotragus, paraula grega que vol dir literalment “rata-xot”, degut al seu únic dent frontal rovegador. Conegut també com xot cavernari balear, va viure a Mallorca i Menorca fins a la seva extinció, devers 5000 anys ençà. Fins que Dorothea feu aquest magnífic descobriment a una cova de Capdepera el món cientific d'aquella època no en sabia res.
I precisament per això, gràcies a l'escriptora i biògrafa de Dorothea, la britànica i experiodista de la BBC Karolyn Shindler que sabem un poc més de Dorothea. Va començar a donar a conèixer totes les meravelles de la Wye Valley, amb l'ajut del seu pare, on feu els seus primers descobriments de fòssils.
Shindler, ha escrit la única biografia de Dorothea Bate. “Discovering Dorothea, the pionnering fossil-hunter Dorothea Bate” que fou publicat per primera vegada el 2005 per Harper Collins i reeditat per Natural History Museum el 2017.
Na Karolyn va concedir una entrevista al Daily Bulletin aquesta setmana i els hi va dir que estava encantada per l'homenatge que Consell de Mallorca li atorga a aquesta gran cientifica i valenta emprenedora de la seva matèria. I tot fou gràcies al seu fill:
“Quan tenia nou anys, hi ha va haver una mostra anomenada Mites i Monstres en el Museu d'Història Natural de Londres. Tot i que, encara ho record molt bé, aquell dia tenia un refredat amb febre i ell m'hi va empènyer per anar-hi, i allà fou on vaig entrar en contacte per primera vegada amb Dorothea”.
“Em vaig assabentar que el 1901, quan ella tenia 22 anys, ja havia explorat les muntanyes de Xipre descobrint espècies nanes extintes d'elefants i hipopòtams. Així que vaig decidir capficar-me més encara i vaig preguntar al museu si tenien més documents relacionats amb la tasca de Dorothea. I em digueren que si!!”
“Tenien moltes de caixes de tota la seva feina. Escrits, troballes, viatges... i una ullada a molts aspectes de la seva vida. I sóc sincera. Aleshores, tot el que sabia jo de paleontologia era la forma correcte de pronunciar aquesta paraula. Endinsar-me dins aquesta especialitat fou una feina molt feixuga. Emperò quan més aprenia de la vida de Dorothea més enganxada estava per la feina d'aquesta capdavantera”.
“Cap el 1898, a l'edat de dinou anys, Bate va convèncer al Museu d'Història Natural perquè li donessin una ocupació, més per a fer pràctiques, adreçant pells d'aus en el departament de Zoologia per després, una vegada assolida l'experiència notable, adreçar fòssils”.
“Fou una de les primeres dones en esser contractades com a científiques al museu, i hi va romandre 40 anys. Allà fou on es va fer internacionalment coneguda com a caçadora de fòssils i paleontòloga, encara que mai fos considerada com un membre més del personal del museu”.
“Cap el 1901 Bate va publicar el seu primer relat cientific: A short account of a bone cave in the Carboniferous limestone of the Wye valley, que va aparèixer publicat a la revista Geological Magazine, on describia acuradament els óssos fossilitzats de mamífers del temps de les glaciacions que ella mateixa va hi va trobar allà. Aquell mateix any va emprendre el seu primer viatge cap al estranger a la recerca de fòssils”.
“Des del 1901, quan tenia 22 anys, fins al 1911, Dorothea va explorar Xipre, Creta i les Illes Balears. En llunyanes coves de muntanya i costes assajades per fortes onades anava descobrint restes fossilitzades d'espècies extintes. A Xipre va agafar la malària i a Mallorca la febre escarlata, emperò, a despit de tenir fortes febres intentava sempre tirar endavant, una vegada rere l'altre, posant els seus descobriments sempre per davant la seva salut”.
“Tot allò que Dorothea va descobrir fou cabdal en la recerca cientifica. A Xipre i a Creta els fòssils eren espècies enanes extintes d'elefants i hipopòtams, i a Creta també les restes fossilitzades d'un elefant de gran tamany”.
“A Mallorca i Menorca va descobrir espècies extintes endèmiques a les illes. Una petita espècie de xot-antilop, tan peculiar que no tenia un nom comú a leshores. Na Dorothea li va posar Myotragus, que vol dir rata-xot. La traçada que el fa més peculiar és la seva dent frontal, de la classe normalment dominant en els rovegadors. Fou un exemple explícit de evolució, adaptació, pervivència i extinció. Dorothea tenia un esquelet reconstruït a partir dels óssos que va trobar. Per primera vegada almanco en 70 anys, el Myotragus es pot contemplar a les magnificament reeditades galeries del Museu d'Història Natural de Londres”.
“Gràcies a la meva amiga, l'escriptora i resident a Mallorca Anna Nicholas, he pogut veure la gran col·lecció de mostres del animal al museu de Sóller tinguent el privilegi, també, d'haver explorat una de les coves dels fòssils amb el paleontòleg mallorqui Tonyo Alcover”.
“Aquesta experiència d'arrossegar-me per les coves em feia crèixer encara més la meva admiració per Dorotea. Nosaltres disposàvem d'equipació per a l'escalada, i crec que na Dorothea s'hauria d'haver enfilat per llargues pendents i fer-se camí amb llanternes enlloc de torxes maldestres. Les coves que li interessaven més sovint eren les costaneres, i moltes vegades, com a les de Capdepera, s'havia d'enfilar i davallar per aquelles pendents tan empinades per poder-hi entrar”.
“A Creta, per exemple, es passava molt de temps explorant indrets aïllats, moltes vegades corria el risc de morir d'inanició. Emperò res pareixia que aturava la seva tasca. Quan el trespol pareixia massa dur per excavar feia ús de dinamita (o contractava la mà d'obra local per fer les tasques més feixugues per excavar) per fer-se camí enmig de qualsevol superfici. Així es feien les coses llavors. Crec que la seva determinació, el seu coratge i el seu desig per aprendre i descobrir esdevenen una meravellosa font d'inspiració avui en dia. I a més, hi ha molt més factors interessants de la seva feina. No només estava interessada en descobrir de com la vida illenca transformava als animals, també era ben conscient del impacte del canvi climàtic. Mitjançant els descobriments dels mini elefants i mini hipopòtams va arribar a deduir que a les illes, els animals més grossos esdevenien petits, segurament degut al terreny, fonts de subsistència limitada etc... Mentre que els més petits esdevenien més grossos, possiblement a que eren molt menys en quantia, degut als depredadors. Avui, aquesta circumstància és coneguda com La Llei natural de les Illes, i és una vessant més de recerca cientifica. Aquesta dècada, hi ha hagut un renovat interès general per les col·leccions i troballes de Dorothea que han esdevingut en una fascinant recerca”.
“El 2012, l'equip científic del Museu d'Història Natural de Londres va tornar a examinar el mini elefant de Creta i descobriren que era el mamut més petit del món conegut, no faria més d'un metre d'alçada. La col·lecció de magnifiques troballes a Betlem (Israel) que va descobrir el 1930 també hi havia elefants, emperò d'una grandària i edat més considerable. Les recerques publicades l'any passat donen a entendre que inclús són més antics del que primerament es pensava, i de fet representaven els elefants més primitius fins llavors coneguts fora d'Âfrica”.
El llibre de Karolyn inclou també dos capítols de les proeses de Dorothea a Mallorca. La celebració de la experiència i descobriments de Dorothea també s'hi afegeixen la compra dels drets per a la traducció d'aquests dos capítols per part del Consell de Mallorca, que han traduïts al català i que la mateixa Karolyn ha escrit els prolegs. També venen acompanyats d'un còmic envers la vida de Dorothea, elaborats per nins d'escoles mallorquines. També està pensat dissenyar un excursió en vaixell per anar a veure les coves i fer entendre als passatgers els grans assoliments que va fer-hi aqui a Capdepera. Idò, Mallorca té nom de dona.
Miquel Estelrich Bestard
