Bones tardes,
M’adreço a vosaltres en aquest acte de presentació del bust de Dorothea Bate com a membre de l’associació Espirit feminista.
Dorothea Bate va ser pionera en el segle XX com tantes altres dones que han deixat el seu granet d’arena en el camp de la ciència. Sí, dona pionera però que durant anys ha estat oblidada aquí a les Balears.
Avui, des de l’associació ens alegra el reconeixement de Dorothy Bate per la feina feta a les Balears. No només visible en el Museu d’Història Natural de Londres i recollit en la seva biografia de l’autora Karolyn Shindler; sinó també en l’àmbit local, mitjançant la iniciativa del programa “Mallorca té nom de dona”, amb el còmic presentat fa unes setmanes i ara, amb la inauguració del seu bust.
Al llarg de la història de la humanitat, ens trobem amb dones que han tingut una contribució significativa en diferents àmbits socials, culturals i científics, però que malauradament sovint han estat invisibilitzades, menyspreades o obstaculitzades.
Personalment, de ben petita em va cridar l’atenció que una escriptora hagués d’utilitzar com a pseudònim un nom d’home per publicar les seves obres sense trobar-se amb entrebancs pel fet de ser dona.
L’escriptora Caterina Albert, nascuda en un poble costaner de Girona a mitjans del segle XIX, va ser nomenada guanyadora dels Jocs Florals d’Olot de 1898 pel monòleg La infanticida. El jurat, en conèixer que l’autora era una dona, va considerar que per qüestions socials, el monòleg era impropi d’una dona, vaja! un escàndol.
Va ser llavors quan Caterina Albert va decidir amagar la seva identitat adoptant el pseudònim de Víctor Català.
Avui, davant de les desigualtats hem millorat però encara hem d’aconseguir eliminar aquest fenomen discriminatori entre homes i dones.
Us convidem a reflexionar, a preguntar-nos nosaltres mateixos i trobar respostes que puguin ajudar a entendre el perquè d’aquesta discriminació, a afrontar-la, a combatre-la i a aconseguir una societat més justa.
D’altra banda, volem destacar la feina feta durant tants anys, de les dones treballadores de la llata. Com ja sabeu, a partir del segle XIX, a Capdepera, l’obra de palma va ser l’activitat que generà la major part de la renda del poble i va donar feina a molta població. La indústria de l’obra de palma es duia a terme, en gran part, per dones. A més d’elaborar les peces, també duien la comptabilitat i s’encarregaven dels intercanvis amb els comerciants dels productes de llata per queviures o doblers.
També amb la campanya “Mallorca té nom de Dona” se les ha volgut visibilitzar amb el carrer "Dones de la llata" que tenim just aquí més amunt.
Actualment, comptam amb dones que treballen l’obra de palma i mantenen la tradició artesanal que dona caràcter al municipi. Fan peces amb acabats tradicionals i també, amb molt bones idees, aconsegueixen dissenys innovadors i atractius per mantenir-se en el mercat. Animem des d’aquí al jovent que s’hi afegeixi per no perdre aquesta artesania tant valorada i, així, ajudar a mantenir el patrimoni historicocultural de Capdepera.
Moltes gràcies
