Als anteriors capítols referits al convent de Sant Francesc d’Assis de les Monges de Capdepera, esmentàvem dues fundacions religioses que tingueren influència molt accentuada en la vida espiritual de Capdepera: la de les Franciscanes i la dels Ligorins. Avui parlarem de la segona.

 Luis Maria Baudouin, marianista francès, molt imbuït pels temes relacionats amb la Verge María, fou un gran impulsor de les jaculatòries d'Alfons Maria de Ligori, bisbe fundador dels redemptoristes, santificat pel papa Gregori XVI l’any 1839. Un any abans de la canonització de sant Alfons, Baudouin fou el creador dels seminaris i ferm impulsor de congregacions com la que va escollir Capdepera per a desenvolupar la seva tasca religiosa, coneguda, com s’ha dit, com a fundació del Fills de sant Alfons Maria de Ligori, des de 1893 fins al 19 de març de 1913, dia de Sant Josep, en què hagueren de clausurar el seu convent i col.legi. Abandonaren el poble en ser reclamats els seus serveis per diferents prelats del continent i d’Amèrica, per a traballar en camps d’apostolat més extensos i amb major necessitat del seu zel, tota vegada que la congregació disposava de poc personal per a poder servir a molts de llocs.


LA nostra senyora de les tres Avemaries sota la Santíssima Trinitat. ( Capella de Sant Alfons de Ligori)

El 12 de novembre de 1893, diumenge en què l’Esglèsia celebrava la festa del Patrocini de María, la congregació de sant Alfons --que havía arribat pocs mesos abans a Capdepera per a instal·lar-se a l’edifici que avui encobeeix el teatre municipal del poble, al carrer Col.legi (nom que provè de l’escola d’aquests frares ligorins)– ja participà a la devota romeria, portant la imatge de la Mare de Déu. Fou la primera processó en què els gabellins pujaren al Castell cantant el rosari, amb tota solemnitat, fent promesa de pujar-hí els anys següents, de la mateixa forma, la qual cosa s’ha cumplit fins a l’actualitat, però en la data del 18 de desembre, festa de l’Esperança, la patrona.


Germans i alumnes de Sant Alfons Maria de Ligorio

Comentava el canceller-secretari del Bisbat de Mallorca: Malgrat la tosca escultura de la imatge trobada a un racó de la torre enfront de l’entrada al Castell, venerada a una capella de l’església del poble, gran és la devoció que els veïnats li profesen. Aquesta antiga talla de fusta sana que va rebre l’homenatge de les primeres centúries, tinguè la seva rèplica de llenya, col·locada a un bell retaule central de l'oratori del Castell l’any 1871, quan fou restablert el costum de celebrar la festa de l’Esperança, cantant: ”I en tant, dolça Reina, salvau Capdepera/ tan rica en bellesa i en nobles trofeus/ del mal que hi havia, del mal que hi impera/ salvau-la per sempre; siau l’escullera:/ si té moltes culpes, està als vostres peus!”.


Teatre del col·legi

L’any 1900, el superior general de l’Orde dels Teatins, pare Miquel Cerdà, juntament amb el rector de Capdepera, Salvador Oliver, coadjuvaren a la celebració de la primera missa del presbiterat  de mossèn Pere Ferrer i Lliteres –el qual arribaría, al llarg del temps, a ser prelat domèstic del  Papa Pius XI i fill il·lustre de Capdepera– celebrada a l’església del nostre poble. En aquesta cerimònia no hi mancà el cor dels frares ligorins, interpretant salms i càntics adients, cosa que demostra l’acoblament existent entre la institució local dels redentoristes ligorins, que s’integraren amb els teatins i la cúria católica gabellina.


Fotografia antiga de Capdepera

Capdepera i els seus veïns –en especial els alumnes que concorrien a l’ escola del frares ligorins, més endavant teatins–, aquell dia de Sant Josep de 1913 en què s’acomiadaven  de la vila,  els agraïren el bé que aquí havien sembrat, considerant que la fundació coneguda com de Sant Alfons, en tan curta estada entre nosaltres, suposava tota una benedicció de Déu, ja que els nombrosos estudiants que freqüentaren les seves aules reberen intensa formació cultural i religiosa, havent de competir amb les ensenyançes impartides per l’escola metodista de l’església protestant establerta a Capdepera, al 1879, per Bartomeu Alou. Els preveres de l’església catòlica d’aquells anys –Gabriel Artigues, Salvador Oliver, Joan Pascual, Antoni Galmés i Joan Torrandell– feren palès el testimoni que aquells anys del segle XIX foren fecunds per a la vida religiosa i civil de Capdepera,  “cent anys que tancaren el seu curs amb un balanç de gloriós superàvit –expliquen els cronicons de l’època– si es contempla amb mirada de conjunt l’obra que la fe dels nostres pares realitzà en 70 anys: la construcció del temple parroquial, el convent de les Monges, el convent i col.legi dels pares ligorins , el primer oratori de Cala Rajada i un seguici d’associacions piatoses. Paral·lelament  a tot l’esmentat, quant a obres materials i morals, s’ha de tenir en compte l’índex de natalitat en línia ascendent, que arribà al seu zenit a la década del 70 al 80,  en què va donar una mitjana de 68,1 baptismes per any. La més abundosa fecunditat del segle, pel que fa a naixements, fou la de l’any 1899, amb 83 natalicis, xifra màxima a l’escala de natalitat anual de Capdepera”.