Voldríem poder anticipar als nostres lectors les intencions darreres que la propietat de l'hotel Sa Creu de Tau preveu efectuar pel que fa a la distribució de les  diferents dependències que acolliren el convent de les Monges Franciscanes de Capdepera. No tenim autorització per a desvelar, abans d’hora, el resultat final del projecte de transformació en hotel de l'emblemàtic i estimat edifici –pensam que si ens avançàvem podria suposar, per als sentiments dels més majors dels nostres lectors, un cop per a la seva susceptibilitat envers del resultat final, impensat temps enrere, d’aquesta transformació de convent del segle XIX en hotel del XXI–.  I bé que ho sentim, tota vegada que un periodista, el primer que ha de fer és informar i la temptació que ens aclapara és força difícil de controlar. Malgrat això, un servidor vol agrair als propietaris de l'establiment la confiança depositada en la meva persona a l’hora d’encomanar-me la redacció de la succinta història què, sembla ser, s’haurà de traduir en visible informació per a Sa Creu de Tau, el primer hotel urbà del meu benvolgut poble de Capdepera. Repetesc les gràcies!

 Darrer capítol.  La Capella:   El bisbat de Mallorca autoritzà l'entronització d’una imatge de sant Josep en el retaule de la capella presidida per la Immaculada Concepció de Maria, el qual es va beneïr el 12 de juny de 1927. Foren padrins de la cerimònia de presentació de la talla i de l'escultòric retaule el metge titular de la vila, Joan Moll, i la senyora Maria Magdalena Sancho, juntament amb els nins Antoni Barceló Comes i Maria Caldentey Alzina, tots ells endiumenjats per a la ocasió, vorejant la bella imatge que s’estrenava.

Grup de dones cantaires de les religioses

Es presentà la coral juvenil i infantil de cantaires femenines, formades per alumnes assistents a les aules estudiantils del convent. El vicari Joan Femenies, fill de Capdepera, predicà un fervorós sermó al·lusiu a l'acte, una davant nombrosa concurrència que admirà i alabà tot el conjunt de les imatges allí existents: la del patró sant Francesc i l’esmentada de sant Josep, a cada costat de l'absis, presidides al centre per la Immaculada.

Altar major de la capella, amb nins fent ofrenes

Durant tot el mes de maig no mancava a ca les Monges la celebració el Mes de Maria. A mitjan capvespre, la comunitat religiosa, l’alumnat i clerges parroquials es reunien a l'acollidor recinte sagrat de la capella, davant un altar policromat on se celebraven, ocasionalment, misses i funcions de culte, i era receptacle de meditació de les monges i per als exercicis espirituals dels cursets de cristianització. Allí s’impartia, també, el sagrament de la penitència, en un mòdul destinat a confessionari, a càrrec de l' ecònom, rector de la parròquia.

El jardí.  L’acte marià de tots els mesos de maig finalitzava amb una desfilada dels fidels pel jardí, molt cuidat i polit, existent a la part de darrere del convent, on emergia una bonica escultura, que pretenía ser una rèplica que mai es va esclarir si es podia correspondre amb la imatge de la Verge de Lourdes o a la de Fàtima  (aquesta era venerada a l’església del poble), col·locada a l'interior d’una artística cova, tota de pedra, folrada amb  estalagmites provinents d’un indret talaïòtic existent al molí de s’Alzinar, en al·lusió a la històrica aparició als tres pastorets, i al peu de la qual corria un riuet d’aigua provinent d’una petita font.

Els qui, en llunyans temps, foren assidus visitants d’aquell jardí franciscà recorden amb enyorança la bella estampa que formaven, davant la rèplica de la cova miraculosa, la figura de test que personificava a Bernadetta (segons els testimonis de gent devota) i els pastorells agenollats adorant la marededéu. Trobam a faltar unes fotografíes captades en aquell lloc per Miquel Flaquer Coix, ja que, una volta desaparegut l’artista, per causes desconegudes també va desapareïxer el testimoni gràfic de la bellesa d’aquell jardí marià, entre altres instantànies.

Son Bernadette i l'Immaculada del jardí de Ca ses Monges

El 4 d’octubre.  La major solemnitat de la Capella tenía lloc el 4 d’octubre, com a data més rellevant: la festivitat de sant Francesc, patró de la comunitat. La primera de les celebracions franciscanes davall les bòvedes conventuals la va celebrar el prevere gabellí Joan Melis,  estrenant les joves cantaires, amb afinació i prou ajustament, una nova missa honrant i glorificant el sant d’Assís, amb acompanyament d’harmònium a càrrec de l'esmentat Miquel Flaquer. L’aula de l'escola contígua quedà convertida, per unes hores, també en capella, en trobar-se aquell lloc ple de fidels. El cap de setmana següent a aquesta efemèride es va efectuar una vetllada recreativa a càrrec de les candorosses nines del col·legi, les quals amb els seus diàlegs, poesies i jocs captivaren l’atenció de la concurrència i recolliren l’aplaudiment  de tots els convocats a la representació.

Alumnes de ca ses Monges nascuts en 1966, a l'escala principal d'entrada al convent

Alumnes de les franciscanes nascuts en 1967, a l'escala principal d'entrada al convent

Missioners. Andreu Julià Rosselló, un capellà coadjutor de la parròquia católica local en temps del rector Miquel Picornell Mayol, transcorreguts uns anys abandonà el ministeri sacerdotal per a matrimoniar, com va fer igualment una emblemática religiosa franciscana, la mestra Margalida Puigrós, encara que en moments diferents l'un i l'altra. Ambdós foren organitzadors, a l'escalonada d’accés al convent i al mateix jardí i capella, d’una festa dedicada al Domund (diumenge mundial de les missions) el segon diumenge d’octubre, en la qual participaren nombrosos alumnes del centre, endiumenjats de personatges que emulaven  xinets, africans, sudamericans i persones d’altres indrets del Tercer Món en què missioners espanyols impartien el catecisme catòlic i predicaven en pro de la conversió de la gent d’aquells països.

Festa del Domund, amb alumnes vestits amb roba de distintes races , a l'escala del Convent

Els integrants d’aquesta espècie d’auto missional visitaven les cases dels veïns amb la finalitat de recaptar doblers per a ajudar les missions diocesanes. I això va coincidir amb l’estada de tres  frares  franciscans, missioners, a Capdepera durant una setmana, els quals deixaren forta petjada entre la comunitat gabellina. Cada matí, en trencar l’auba, al llarg dels set dies, recorrien les principals víes de Capdepera, juntament amb multitud de fidels, portant la creu i entonant càntics; i cada nit predicaven les seves vivències missioneres, a l’església parroquial, amb aforament complet, ja que l'eloqüència d’aquells tres pares missioners convidava els veïns a assistir-hi.

Capdepera des de ses Penyes, lloc on es plantà la gran creu dels missioners

Finalitzaren la seva estada a Capdepera pujant en processó, a peu, l’empinada muntanya de ses Penyes, i a l’altiplà que al cim  de sa Cova Negra  domina el poble plantaren una enorme creu de fusta, visible des de qualsevol angle del municipi, i allà restà col·locada, malgrat les inclemències atmosfèriques, per espai d’un grapat d’anys.

Bartomeu Melis "Meyme"