Si sor Liberata aixecàs el cap...




Es compleixen 47 anys de la seva mort

 Dues dependències de l'antic edifici del que fou convent de Sant Francesc d’Assís – reconvertit ara mateix en l’hotel que portarà el gràfic nom de  Sa Creu de Tau– foren aules destinadas a l’ensenyança.  Es curiós, però ens han informat que l’altre hotel –el que es vol construir a Ca’n Creu–  tendrà aquest nom: Hotel de Ca’n Creu. Sembla ser que qui ens ha venut això de dos establiments amb denominació encreuada sabia de què parlava. Bè, ja ho veurem! Anem per feina.

S’orienti el lector de més edat, i no tan anyenc, i pugi –encara que sigui mentalment– per l’escala de pedra que portava el visitant del Convent a l’ample pati que distribuïa les distintes seccions d’aquell complex religiós. A cada costat de l’entrada al recinte existìen unes estances on tres monges amb títol de magisteri –i en altres èpoques, quatre– donaren classe a no menys de 180 alumnes, al llarg de tota la trajectòria  d’aquella institució franciscana. El saló parroquial adjacent –del qual parlàrem en l’anterior entrega de “Fent memòria”– , propietat de l’església de Sant Bartomeu, va acollir, amb sor Liberata, una escoleta infantil fins als 4 anys. A partir d’aquesta edat i fins a complir-ne 7 passaven a l’aula regentada per sor Teresa, sor Piedad, sor Mercedes o sor Francisca, segons les èpoques en què elles estigueren a Capdepera.


Hotel Creu de Tau

Una volta haver celebrat la primera comunió, i amb la finalitat d’iniciar l’ensenyança primària, els nins es traslladaven a l'Escola Nacional Unitària de la plaça de l’Orient (abans plaça d’Espanya), actualment edifici d’allotjament turístic. Mentrestant, les nines s’integraven a una altra aula del Convent, més espaiosa, exclusivament destinada al sexe femení, de la qual tenien cura mestres com sor Margarita del Amor Hermoso, sor Margalida Puigrós o sor Consuelo, entre d'altres. Aquesta aula, veïnada de la capella, s’utilitzava per als actes multitudinaris d’assistència de fidels, com a annex a la petita església. L’acte més destacat de l’any era  la celebració del patró Sant Françesc d’Assís, el 4 d’octubre.

Sor Liberata Duran

Al Convent de Capdepera existia una associació infantil anomenada Rebañito del Niño Jesús, que va anar creixent i augmentant en components, mitjançant la qual, tant nins com nines, eren mobilitzats amb senyeres i banderes, segurament amb la intenció que prenguessin part activa i visible a les processons i a tota mena de manifestacions catòliques. Transcorregut un temps,  l’associació va derivar cap als grups de Filles de Maria id’Acció Catòlica, ambdues en clau de vida apostòlica i de compromís. La demostració més eloqüent foren les festes de commemoració del centenari del Convent.

Generacions de nines de Capdepera aprengueren manualitats de labores del hogar, anomenades costura. Des de les 3 a les 5 del capvespre, els dies feiners, aprenien elles a cosir i brodar bonics dibuixos sobre tela, baix la dirección d’aquelles monges que eren expertes en el tema. De fet, quan als nins o nines assistents a les aules franciscanes se'ls demanava on anaven a escola, acostumàven a respondre: “anam a costura a ca ses Monges”, concepte inclusiu de l'aprenentatge de les matèries que allí s’impartien.


Alumnes del col·legi de Ca Ses Monges

Els escolars provinents de distintes possessions de la ruralia gabellina no  retornaven a casa seva al migdia. No hi tornaven fins a haver acabat l’escola de l’horabaixa, desprès de les 5, i per això quedaven a dinar al Convent. Les religioses menjaven al refectori, en silenci, escoltant la lectura que una de les monges, de forma indistinta cada dia, efectuava en el transcurs del dinar. A les monges, en aquest moment, no se les podía veure, mentre que els nins i nines mig interns es reunien a una de les aules de classe, on podien menjar a part de les monges, de vegades acompanyats d’un capellà de la parròquia. Els progenitors dels qui dinaven a sa ses Monges, aprovisionaven de fruita, carn, peix, llegums y productes variats del camp, voluntàriament, des de les possesions que regentaven. Les religioses no rebutjaven aquestes donacions ja que sabien que es feien per caritat cristiana, sempre tenint en compte el bé  que feien les monges envers els més necessitats del poble.


El refectori-menjador de les Monges

A la part superior de l’aula de les nines més grans s'hi trobava un hort, amb galliner i conillera, del qual tenia cura Sor Liberata Duran Moraguesi, de vegades, sor Teòfila, la qual exercia de portalana del Convent, o sor Coloma, les més veteranes de l'indret. La primera, sor Liberata  –quin ensurt, quin retgiró, se'n duria aquélla doneta si aixecàs el cap i es topàs amb la piscina i la pista de tennis d’un hotel, en lloc de trobar-hi  el seus hortet i el seu galliner!– tenia mancança d’oïda, sordesa molt accentuada, però immensa vocació franciscana, i era molt simpàtica i amable. Sor Liberata parlava amb les gallines i els conills, a més de tenir cura de la guarderia d’infants de 2 a 4 anys, a l’escoleta del saló parroquial. Els ninets cridaven i xerraven en veu alta, alguns ploraven o estaven permanentment inquiets i sor Liberata, que no es donava compte a no ser que afinàs que els nins corrien o es canviaven de lloc, quan els aplegava els castigava a estar quiets amb els braços creuats sobre el pit sense poder-se bellugar una bona estona. Davall l’escala del pis on es trobaven les cel·les de descans de cada una de les monges, hi havia un reduïda habitació, un petit traster, mig buit, que es coneixia com a “quarto de ses rates”, lloc al qual anaven a parar els alumnes difícils de dominar i que habitualment desobeïen les regles de les mestres.     


Antigues alumnes, reunides amb motiu del centenari del Convent

Contava en Pere Orpí que quan sor Liberata –tota ella humanitat i amb gran sensibilitat, digna d’admirar– el va veure vestit amb sotana per a interpretar una comèdia en què feia de capellà sobre l’escenari del saló parroquial, el comminà a prendre en consideració, seriosament, això de presentar-se per a seminarista. ”Jo pregaré, constantment, Pere, a Jesús perquè t’infongui vocació”, li deia sor Liberata, ja que aquella monja estava convençuda que en Pere podia arribar a ser un bon ministre del Senyor, com efectivament així fou. El que ignorava sor Liberata era que en Pere ja feia temps que havia pres la decisió de ser capellà.

Sor Liberata del Nin Jesús Duran Moragues morí cristianament –segons resa la seva esquela mortuòria– a Capdepera, el 2 de novembre de 1971, Dia dels Difunts, als 83 anys d’edat. Just ara en fa 47. Descansa a la cripta propietat de les Franciscanes del cementeri municipal gabellí.

Bartomeu Melis “Meyme”