Les tafones a Capdepera, patrimoni perdut

Antoni Flaquer “Coix”

 Les famílies gabellines se sentien realitzades, completes, a començaments del passat segle, quan comptaven amb una plantació d’ametllerar d’unes dues quarterades, garrovers i oliverar, a més de poder sacrificar un porc o dos cada any i cuidar d’un hort. Ja és sabut que els que anaven arrabassar paumes tenien feina assegurada i doblerets. El desenvolupament de l’economia a Capdepera fou poc manco que desmesurat, produint un efecte cridada a habitants de pobles propers, els quals traginaren les seves pertinences entre nosaltres i quedaren com a veïns d’aquesta vila. Casos concrets com les possessions de sa Torre, sa Coma d’en Canoves, sa Cala o Son Jaumell són paradigmes en aquest sentit. Els conradors gabellins sempre tengueren molta cura del camp, aquest es mostrava impecable, el pagès quasi sempre portava un petit fesset penjat a la cintura i herbeta que veia, herba que desapareixia, deixant pulcres bardisses i raconades. Per això, a principis del segle passat, Mallorca semblava un verger, talment un jardí.

Els olivars foren, altre temps, patrimoni ric, tot i voler-los recuperar actualment. Grans extensions d’oliveres desaparegueren a finals del segle XX a causa de l'elaboració d’objectes de regal, “souvenirs” per als turistes i estris per a la construcció, cosa que va fer malbé la producció d’oli d’oliva i liquidant gran quantitat de tafones. A tot això s’hi ha de sumar la importació, des de la Península, d'ingents carregaments d’oli verge, que sembla de més qualitat i més econòmic. Capdepera arribà a comptar amb devers deu tafones, si bé les més característiques foren “sa tafona de Sos Sastres”, al carrer Ciutat, a Vila-rotja; “sa tafona Nova”, al carrer del mateix nom; “sa tafona de can Maia”, al carrer de ses Roses, i les existents a les possessions de “sa Tafona”, “can Pastera”, “sa Mesquida de Dalt” i “sa Torre”, grans extensions que recol·lectaven l’oliva manualment, amb rastells, vares o sistemes de vibració amb maquinària.

Amb un sistema de funcionament que pràcticament no fou modificat en més de 70 anys, el més característic d’aquestes tafones és el trull, on s’esclafa l’oliva. El molí de la tafona està format per tres pedres granítiques, de granet, de forma cònica, que solien pesar una tona i mitja cada una.
La trullada, la moltura de les olives, deriva en una pasta densa, amb la consistència d’un puré. Posteriorment, aquesta matèria s’esprem entre uns esportins, a una premsa hidràulica, d'on surt l’oli. Els esportins tenen forma circular i són d’espart trunyellat. L’oli que s’acumula en una mena de plat, a la part inferior, és dirigit, mitjançant un sistema de gomes, fins al depòsit de decantació, que separa els residus nocius i els deixa en un departament sòlid, mentre que l’oli passa a ser envasat en els recipients definitius.

Als anys 40 del passat segle, el propietari d’una de les tafones esmentades va denunciar l’administrador d’una altra tafona per contraban d’oli. Es veu que li feia la competència. Sembla que fou empresonat uns dies. La cosa no tendria major importància si no fos perquè el primer era el cap de Falange i l’altre, ni més ni manco que el Batle, que fou apartat de la batlia. No deixa de ser una anècdota, verídica, això sí.

Antoni Flaquer “Coix”