El bon temps acompanyà una fira solidaritzada amb la tragèdia de St. Llorenç
Després de suspendre els dos primers actes de la Fira del peix fresc, Capdepera i Cala Rajada celebraren la seva jornada dedicada a la llampuga amb una presència considerable de gent, tot i els darrers esdeveniments que han estret el cor de moltes persones.
Primerament, s'ha de dir que l'oferta de diumenge era diversa i la participació notable, amb una caixa final destinada precisament a n'aquesta catàstrofe produïda a Sant Llorenç per mor de la tempesta i el vessament del torrent. El sol il·luminava i la carpa primera va ser animada per l'actuació del Mallorca Gay Men's Chorus, magníficament dirigit pel llucmajorer Joan Laínez. La coral portava un conjunt musical i interpretà entre d'altres temes d'Aretha Franklin i una cançó de la banda sonora de La, la, land. L'ambient era molt bo, les taules estaven plenes i la gent gaudia d'allò més. Mentre feia cua, vaig rebre un savi consell de l'amu an Toni "Coix": " Els fideus de llampuga són el millor plat de la fira", pensam que tots són bons, però per si de cas en demanam un, amb les monedes blaves, els llampuguins, que no són bitcoins, però ens proveeixen d'un plat per dinar a un preu immillorable. La cua per la beguda és més llarga que la del menjar, tal vegada quelcom a millorar. Veig cares conegudes: una veïna, la presentadora d'Ib3, la regidora de cultura, Felip Munar, Mossèn Pere Orpí... tot convida a l'agradable cita.
Posteriorment, ens passejam i estam una estona amb la quitxalla, el jovent, que no ha quedat del tot content amb el Marmitako, perquè era picant, el meu paladar m'enganya i pensa el contrari, amb un generós filet de llampuga cuinat pel gran cuiner Goran; una parella tasta l'hamburguesa de llampuga, i el mateix peix amb escabetxo, també veig un plat de maccaroni de llampuga, sembla exquisit, per la cara de qui el menja ho sembla. Felip Munar puja a l'escenari i dedica una glosa al chorus, la gent aplaudeix, el poble degusta plats suculents, com les croquetes de llampuga de sa Torre, una delicatessen que no deixa indiferent a ningú o els xurros de llampuga i patata amb salsa de morcilla, per llepar-se els dits. I es que la cuina demana molta d'imaginació.
Finalment, després de tanta degustació (no oblidem tampoc la paradeta de la 3a Edat de Cala Rajada) i de tan bon ambient, ens resten unes postres de Can Tolan, on la coca de poma o de crema i fins i tot de xocolata ens endolciran el dia. Una jornada, que segurament com diria Meyme seria digna de recordar com les antigues festes que es feien a les possessions de fora vila. La llampuga, cuinada de totes les maneres, combinada en totes les salses és la carta de presentació de Capdepera i Cala Rajada i ja forma part de l'identitat del nostre poble, que l'ha de saber conservar i apreciar, encara més, com ho han fet tots els establiments que hi han participat. Esperem que els llamps que llampeguen sobre el llom de les llampugues donin pas l'any vinent a una fira completa. Molts d'anys!
Ocell de paper
