Fent memòria. Capítol 19
110 anys del naixement d’un pintor gabellí universal: Jaume Mercant
Jaume Mercant i Melis, un dels pintors mallorquins més originals i importants del passat segle, deia: “Quan deixi de pintar, moriré…”
Nascut a Capdepera el 25 de setembre de 1908 en el si d’una família de fusters que habitaven al carrer del Port, en Jaume es dedicà a aquest ofici des de molt petit, combinant-ho amb la seva assistència a escola. A 12 anys va pintar el seu primer quadre damunt cartó: el far de Capdepera.
Jaume Mercant, pintor
L’any 1920, amb una obra pictòrica sobre el Castell de Capdepera, ja va denotar qualitats inusuals en aquest art. La fusta, les teles, els cartons, foren els materials utilitzats. Arthur Segal, pintor romanès resident a Cala Rajada, fou decisiu per a la vida artística de Mercant, ja que en rebé lliçons.
La Cala Rajada idíl·lica de Jaume Mercant
Jaume Mercant descansava de les seves ocupacions jugant a futbol i practicant ciclisme. Assidu visitant de la biblioteca del carrer Lluna, de “la Caixa”, a Capdepera, era amant de la lectura en totes les seves variants, especialment les dedicades a l'art, primordialment la pintura
Pintura de Jaume Mercant de 1972
Primeres exposicions i premis.- Les seves primeres exposicions les efectuà a dues llotges de Ciutat i obtingué, el 1951, la medalla de bronze al X Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts; a la següent edició aconseguí la de plata.
Es va traslladar, amb la seva esposa, a Palma, abandonant el que fins aleshores havia estat el seu treball de fuster a Capdepera. Es va dedicar a diferents tasques a la capital, les quals va compaginar amb la seva obsessió, de cada dia més accentuada, de pintar, i participà en mostres, a distintes poblacions de l’illa. El 1964 fou primer premi al Certamen de Paisatge de les Balears, motiu pel qual el Col·legi d’Arquitectes el va acollir com a treballador i en aquest organisme realitzà una exposició que va deixar bocabadats els col·legiats arquitectes, el quals, abans d’això, consideraven en Mercant “un pobre home”. La Galería Pelaires, la Dera o la Llonja foren llocs on Jaume Mercant va triomfar, l'any 1989, de la ma de la conselleria de Cultura, dirigida per Maria Antònia Munar.
Pintura de paisatge nocturn de Mercant
Homenatge.- Capdepera li va retre homenatge el 24 d’agost de 1977, quan Bartomeu Flaquer era batle del municipi. En el transcurs de l'acte es parlà de dedicar una casa-museu a Mercant, iniciativa que no va prosperar per l'estultícia política, cosa que va provocar desavinences entre governants i familiars del pintor. Això tirà en orris un valuós llegat pictòric, el qual, podent ser pel poble natal de l'artista, per donació d’aquest, va desaparèixer en benefici d’un inusual repartiment entre mercaders, eixerits tractants d’art, a qui precisament Mercant solia titllar de “cacics” i sobre els quals es va manifestar públicament: “El sacrilegi més gran que es pot fer en art és treballar per doblers –assegurava Mercant–. A un món enllotat és necessari saber caminar sense embrutar-se i això és el que he procurat sempre fer jo. No tothom ho aconsegueix”.
Dona fent llata. Jaume Mercant.
Mèrits ignorats.- Pocs fills de Capdepera foren mereixedors d’un carrer com ho fou Jaume Mercant, oalmanco una placa a la casa on va néixer, al carrer del Port. No, no es va saber donar al pintor la importància que mereixia, reconeguda internacionalment mitjançant la seva vasta producció. D'aquesta, unes 140 obres foren substanciosament venudes arreu del món, i únicament 14 quadres estaven esperant per a ser exposades a una casa-museu gabellina, la qual cosa, presumiblement, els seus hereus impediren.
Paisatge de Jaume Mercant
Jaume Mercant, pintor de la llum i el silenci, fou un personatge insòlit. Deu anys a afegir, el dimarts dia 25, al centenari del seu naixement a Capdepera. Sense estebeigs! Un pintor que mai fou seduït pels interessos comercials i especulatius d’uns circuits d’art, on va saber realitzar unes 40 exposicions sense vendre ni un miserable llenç. En Mercant pintava i callava, allunyat i solitari. Les seves obres, també plenes de silenci, solitud i llum, són –com molt bé comentava l’enyorat Antoni Palmer– “una crònica i una crítica de la destrucció vertiginosa d’una illa entregada al deler de benefici i al ciment. Mercant fou persona contestatària i valenta en les seves afirmacions, totes pletòriques de sinceritat”.
Bartomeu Melis “Meyme”
