Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Referències bibliogràfiques imprescindibles. Willeke Wendrich.

.


Si ja vaig esmentar la bibliografia de la doctora Elizabeth W. Barber:

Barber, E. (1991). Prehistoric Textiles. Princeton University Press. Princeton, NJ.

Barber, E. (1994). Women’s Work: The First 20,000 Years. W.W. Norton and Co., New York.

i les de

Soffer, O., J. Adovasio, J. and D. Hyland (2000).  «The Well-Dressed Venus: Women’s Wear ca. 27,000 BP». Archaeology, Ethnology, and Anthropology of Eurasia. Institute of Archaeology and Ethnography SB RAS., Russia.

L'autora Willeke Wendrich ha realitzat exhaustius estudis sobre la cistelleria i les seves tècniques. Els llibres són accesibles ja que tenen llicència Creative Commons. 


Podeu llegir-ho clicant damunt la portada


Wendrich, Willeke (1999): El món segons la cistelleria. Una etno-arqueològica interpretació de la producció de la cistelleria. Institut d'Arqueologia de Cotsen. USA

En base a dos llocs arqueològics diferents, a saber, Tell el-'Amarna en el Medi Egipte (aproximadament 1350 aC), i Qasr Ibrim a Núbia (principalment del segle III aC al VI dC), on es va trobar la senalleta de llata que es troba al British Museum. Aquest llibre tracta sobre la producció de cistelleria en l'antiguitat. Egipte. També desenvolupa un estudi de fabricants de cistelles contemporanis en el Medi Egipte i Núbia.
El llibre tracta dels aspectes tècnics de la producció de cistelleria, i posteriorment amb el món més ampli dels fabricants de cistelles. El llibre està acompanyat per un arxiu de vídeo que il·lustra les troballes presentats en la presentació escrita.

Willeke Wendrich (1991) Qui li té por a la cistelleria? Una guia per registrar la cistelleria i el cordatge per arqueòlegs i etnògrafs. Leiden University. Nederland.

Podeu llegir-ho clicant damunt la portada

Set dades a mode de conclusions:

 

- El trenat de fibres vegetals es situa al Paleolític al voltant de 40-30000 anys abans de crist.

- La corda suposà un avança a nivell social tan important com la roda.

- Els primers recipients per a líquids o eren fruits assecats i buidats ( tipus carabasses) o cistells recoberts de fang deixat assecar.

- Al Neolític, de la corda es pasà a la senalla. L’agulla és un estri important per a l’elaboració d’alguns tipusde senalles. Las senalla formava part dels rituals més importants, d’aquí l’estela d’Asurbanipal.

- Cada poblat emprava les fibres vegetals que tenia al voltant, tot i que ja en el neolític, s’han trobat llavors d’espart que es sembraven.

- La pauma fou una matèria molt bona per fer cistells degut a la seva resistència.

- Possiblement les primeres obres de pauma com les feim nosaltres es feren entre Mesopotàmia i Egipte en el Neolític. 3-5000 anys abans de crist

- L’obra de pauma arribà a Mallorca amb els fenicis a l’època talaiòtica.