.
A articles anteriors he esmentat les troballes més importants i més antigues a nivell mundial. No voldria acabar sense mostrar les referències més antigues de la península i de Mallorca.
L’any 1868 Manuel de Góngora va donar a conèixer al llibre Antiguedades Prehistóricas de Andalucía, cova de los Murciélagos de Albuñol (Granada), una de les troballes originàriament més espectaculars de la Prehistòria peninsular. Gràcies a les especials condicions mediambientals de la cavitat s'havien preservat en perfecte estat de conservació més de seixanta restes humanes momificades. Un d'ells amb una diadema d‘or, i sovint vestits amb túniques d'espart, així com tocats amb capells i calçat del mateix material. Al costat de cada un d'ells hi havia un cistell o bossa d'espart, dos d'ells contenien terra negrosa.. Molts d'aquests cistells, així com els teixits, conservaven seus primitius colors en el moment del seu descobriment, distingint-se en particular els colors vermell i verd. Les peces estaven tan ben conservades que es va dubtar del seu origen fins els anys 80.
Museu Arqueològic Nacional (Madrid)
I si el conjunt de cistells és espectacular, no ho és menys el de les sandàlies, de les quals el Museu Arqueològic Nacional conserva quinze exemplars complets. El conjunt de peces constitueixen un llegat excepcional dels objectes d'ús quotidià del Neolític.
Les datacions per Carboni 14 a partir de diverses mostres d'altres objectes d’espart del mateix jaciment permeten situar aquest conjunt entre el 5.200 i el 4.600 a C., el que ho converteix en el més antic testimoni de cistelleria i cordilleria de la Península Ibèrica conegut en l'actualitat.
En aquest jaciment totes les restes trobades són d’espart (Stipa tenacisima, I.). L'any 2002 el Museu la declarà peça del mes i vafer una fitxa divulgativa molt interessant. La teniu a continuació en pdf.
clicau damunt per llegir el contingut
Gasull, Llull i Sanahuja (1981) en la descripció dels treballs al poblat talaiòtic de Son Fornés a Montuïri afirmen: «tot i que no estiguin documentats arqueològicament, van haver d'utilitzar cordes per l'arrossegament de les grans pedres i troncs. El material emprat per a la seva fabricació podia consistir en tiges d'arbustos, arrels, escorces d'arbres, herbes diverses o matèria animal, tal com pèls, llana de xais, tendons, nervis o pells. Els habitants de Son Fornés comptaven amb tots aquests productes per trenar i torçar fibres vegetals i obtenir cordes; a més, l'illa de Mallorca es caracteritza per posseir gran quantitat de garballons i d'espart, plantes idònies per aconseguir tot tipus de cordatges. Tinguem en compte que amb una corda de garballó d'1 cm. de diàmetre poden arrossegar-se sense que es trenqui uns 200 kg. de càrrega.»(1)
L'única referència de fibra vegetal a Mallorca és la d'un teixit realitzat amb garballó procedent de Son Serralta a Puigpunyent esmentat a Rossello-Bordoy (1971) (2)
Referències:
ALFARO GINER, C. (1980): Estudio de los materiales de cesteria procedentes de la Cueva de los Murciélagos (Albuflol, Granada). Trabajos de Prehistoria, 37: 109-162.
ALFARO GINER, C. (1984): Tejido y cestería en la Península Ibérica. Historia de su técnica e industrias desde la Prehistoria hasta la romanización, Biblioteca Prehistorica Hispana, Vol. XXI, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1984.
Carmen Cacho, Concepción Papi, Antonio Sánchez-Barriga, Fernán Alonso (1996) LA CESTERÍA DECORADA DE LA CUEVA DE LOS MURCIÉLAGOS (ALBUÑOL, GRANADA). Comp/utum Extra, 6(I), 1996: 105-12
(1) Gasull,Pepa; Llull,Vicente; Sanahuja, María Encarna.(1981): Procesos de trabajo en la construcción del talaiot nº 1 de Son Fornés (Montuiri-Mallorca) Pyrenae. Vol.: 17-18 p. 211-22
(2) ROSELLó-BoRDOY, G., Excavaciones en los talaiots de «Son Serralta» (Puigpuñent, Mallorca), en N.A.H., XV, Madrid, 1971, pág. 16
