.
De tots els trenats de fibres vegetal, probablement l’obra de pauma fou de les darreres que es va desenvolupar ja que és la que necessita més complexitat tècnica: una agulla per cosir i donar forma a l’objecte.
Recordem l’advertència feta a l'article 3 citant Gordon Childe, que en tractar-se de prehistòria, gairebé tots els enunciats haurien de ser acompanyats de la frase: "Amb els testimonis que ens disposo fins ara, la probabilitat afavoreix l'opinió que" ...
Segons els indicis arqueològics, podem situar l'origen de la manufactura tèxtil dins del Paleolític Superior. El fil trenat, usat en forma de cordó o cordes va poder ser una de les primeres tècniques tèxtils, sembla clar que van ser emprades des del Gravetià (30.000-20.000aC) per les evidències arqueològiques que tenim, s'elaboraven cordes o cordons amb fibres vegetals fines aptes per a ús tèxtil. Tot apunta això perquè en aquest període es realitzaven puntes de projectil i altres implements, que requerien per al seu funcionament unir-los a un eix, de manera que necessitarien fibres vegetals o animals en forma de cordó per a unir-les. També veiem el gust pels elements d'adorn personal, els quals estarien units per algun tipus de fil o cordell realitzat en fibra vegetal.
10000 anys després, durant el Magdalenià (entre el 17.000 i el 9.500 aC) es produeix la primera gran expansió de l'agulla; la tenim documentada a la conca de París, als Pirineus, en el Jura i a les zones cantàbrica i llevantina peninsulars. A la península ibèrica, l'obra magdalenià més famosa són les coves d'Altamira. L'increment no només és geogràfic, sinó també quantitatiu.
En el Magdalenià superior el treball de l'os i de l'asta arriba a límits de perfecció molt alts, amb els arpons, per exemple.
A partir del 8000 aC., el canvi climàtic (època postglacial) va suposar un canvi en la flora i la fauna ja que es va passar a un clima temperat) per tant va fer que l'home modifiqués els seus costums i donàs lloc a una nova etapa. El neolític. Entre el 7000 aC i el 4000 aC. Al llarg del Neolític es comencen a diferenciar les diverses tècniques en relació a l'ús de fibres animals i vegetals: cistelleria, teixit, cordes i trenat. Per tant l’obra de pauma, com a tal, podria haver començat a desenvolupar aquest període.
A Mallorca s’han trobat agulles al jaciment dels Closos de Can Gaià, situat als afores de Portocolom (Felanitx). És un poblat de navetes (navetiformes) de l'edat del bronze. El poblat fou construït cap al 1700 aC, (1) A l'imatge podeu veure, a l'apartat I, un exemple d'agulla trobada allà
En resum, per fer una peça d’obra de pauma són necessàries tres condicions alhora:
-
saber, domini d’una tècnica
-
estris, agulla per cosir la llata
-
el garballó o palmera semblant.
----------------------------------------------
Referències:
(1) Belenguer, C i Matas, F (2005): La indústria òssia dels Clossos de Can Gaià.Revista Mayurqa, 30. Facultad de Ciencies històriques i teoria de les arts. Palma.
