– El primer que a un li ve al cap, quan pensa que Sant Jaume va deixar de ser festiu fa anys  -- comentàvem un grup d’amics –, és saber si per ventura en Santiago (…y cierra España) era un feixistoide d’aquests que s’han anat eliminant de la nomenclatura de carrers i places.

– No, no es tracta, d’això.  Sembla que en Santi (o sant Jaume), cosí del Bon Jesús,  era un “matamoros”. De fet,  així, com a Santiago Matamoros, se’l venerava des de el segle XVIII a la catedral de Compostel·la , d’on ès el patró.

La imatge històrica d’un Santiago (Sant Tiago) en combat al costat del bàndol cristià enfront dels sarraïns, els moros, brandant la seva espasa victoriosa sobre els caps atemorits dels pacífics mahometans amb turbant, resultava molt ofensiva per a l’Islam i políticament incorrecta. D’aquí que, inclús, malgrat ser el patró d’Espanya, fos arraconada la festa del 25 de juliol, més que per altra cosa, per no ferir susceptibilitats i sensibilitats d’altres ètnies, després de segles de provocació.


El benet de Pollença. Prohibit.

– Tampoc es tracta, ara, d’haver d’erradicar, per semblant motiu, les seculars festes de moros i cristians, com s’han volgut desterrar celebracions amb animals (només a segons quins llocs de la geografia pàtria o illenca), posat que sí que varen eliminar l’agut benet de Pollença i no digueren res del be de Ciutadella. O tots moros o tots cristians, amics animalistes.

– Clar que, del tema de Santiago Matamoros brandant l’espasa, colcant damunt un cavall, no en tenen la culpa ells… Un tal Matamoros que apareix per Tele 5 s’ho hauria de fer mirar i canviar-se el cognom pel de “Matarratos”, que és el principal ingredient de l’apreciada fauna o “jet-set” televisiva nacional del canal semiitalià.


Santiago Matamoros

El Capítol de la Catedral de Santiago de Compostel·la, l’any passat,  va prendre la mesura de tapar amb una catifa de flors blanques les efígies dels esfereïts moros que es podien  contemplar als peus del cavall blanc de l’apòstol bel·licista, en benefici del consens, del diàleg i la pau, i  en evitació de la possibilitat d’irritar el món aràbic.