Sí, una altra malifeta urbanística, legal, administrativa... I és que la zona de cala Agulla, així com la coneixem, està canviant aviat. Facem un recompte de tot el que ha passat i passa a cala Agulla.
Primer de tot vérem com aquella casa blanca que està just a l'entrada d'Es Gulló es “privatitzava”. Vérem com tota una fila de tanques tallava l'accés al final del cap, on les persones sempre podien accedir fins a la punta, fins i tot per anar a banyar-se. Després, tot una filera de cordam tallava l'accés a la zona que hi ha devora la taula de pedra damunt un petit turó amb els pins.
En segon lloc, Es Gulló, dins la mateixa cala, hi podem veure un segon moll de Cala Rajada. Tota una col·lecció d'embarcacions fondejant a només uns 40 metres de la costa, amb tot l'impacte visual que això provoca al banyista i usuari d'aquesta cala. Una cala tranquil·la, una autèntica joia ecològica, per gaudir de tranquil·litat i aigües netes i transparents s'ha de veure afectada per tota aquesta invasió d'embarcacions. Fins a 24 embarcacions he arribat a comptar qualque dia! Si de veres també volen gaudir d'aquest indret ecològic els seus propietaris, si de veres volen tranquil·litat, que fondegin enfora de la costa i deixin d'interrompre el bany dels banyistes. Això sí, que mirin on claven les àncores, abans.
En tercer lloc. És la polèmica d'estiu rere estiu. La platja de cala Agulla es veu invadida per hordes de turistes gats que en fan un ús terrible, sobretot a partir de principis de temporada. La Policia Local s'ha de col·locar a l'entrada per vigilar si els turistes gats hi duen botelles de vidre o equips musicals. Així i tot, això no evita que es formin grups devora els xibius fent tota classe de festa i deixant tota clasta de fems que jo no caben dins els contenidors.
En quart lloc. La dels fems que es deixen pertot arreu també és la història de mai acabar. El pinar de cala Agulla, el que és la zona verda de Cala Rajada i de cala Agulla, és un autèntic abocador de fems. Pertot arreu, per allà on hom camina dins el bosc, es poden veure infinitat de papers, botelles, llosques de cigarreta, matalassos d'aire. Fins i tot una bateria de cotxe que s'ha emprat com a generador d'electricitat per a festes nocturnes. A dia d'avui, encara hi havia uns fluorescents i un para-sol blanc que resalten la verdor del bosc. O sigui, un pot fer el que li vengui de gust, al bosc, fins i tot deixar-hi fems de festes. Tot plegat, l'ùnic que demostra aquesta situació és que l'administració pùblica no pot fer-se càrrec de tot, ja sigui per deixadesa, prevaricació vengui d'on vengui, o per una pèrdua de consciència per l'estat del bosc i la platja per part dels responsables o de la ciutadania mateixa. O sigui, una gestió pública ineficaç. Efectes de la massificació. Fins i tot, fa devers dos mesos, algú es va permetre el luxe de calar foc a un cotxe. Qualcú es pot imaginar que hagués passat si el foc hagués pres pels arbres?
Sigui com sigui, davant el fet que es dugui a terme el nou aparcament previst, el que es veu darrere tot això, el que se cerca realment, és adaptar cala Agulla a la presència massiva de persones en lloc de controlar-ho bé amb una bona gestió pública.
Miquel Estelrich
