Un pare conduïa amb la seva família a dins el cotxe. Varen tenir un accident greu xocant de front amb un altre cotxe que adelantava. El seu fill va quedar paralític. No va ser culpa seva, però la responsabilitat que sent el pare és molt feixuga, sobretot perquè veu cada dia les conseqüències dramàtiques que ha tingut sobre una persona que estima tant. Ja han passat vuit mesos però no s’ho perdona i no aconsegueix aixecar cap.

En un moment o l’altre de la nostra vida, tots hem experimentat culpabilitat, ja sigui per no haver donat una bona educació als nostres fills, no haver anat al funeral d’una persona propera, pensar que som el motiu dels conflictes entre els nostres pares o una ruptura sentimental. I així i tot, és un sentiment que ens costa molt canalitzar.

Perdonar-se un mateix juga un paper clau en la gestió psicològicament adaptativa d’aquest sentiment. El fet de no perdonar-se instaura una sèrie de conseqüències a la nostra vida que ens genera un fort malestar. S’acumulen sentiments negatius, la nostra autoestima disminueix considerablement i entrem en un cicle d’insatisfacció, remordiments, frustració i melancolia. Per això, aprendre a perdonar-te i desfer-te de la culpa és fonamental per estar en pau i viure feliçment.

Com em puc perdonar?

Per una banda, dedica uns instants en analitzar aquest sentiment. Planteja’t una sèrie de preguntes amb el fi d’entendre el que t’ha portat fins aquí i valorar aquesta emoció. Què t’ha fet arribar al sentiment de culpabilitat? És alguna cosa que estava sota el teu control? Avalua la importància d’aquest error comparant-lo amb la resta de coses que fas bé.

Per una altra banda, recorda que tots ens equivoquem. I això ens fa persones. Ser conscient de l’error ens ajuda a no repetir-lo i, més enllà d’això, a dotar-nos de més eines i recursos. Així que un cop ho hagis realitzat, torturar-te per alguna cosa que ja està feta no té sentit. Els errors són per aprendre, no per recrear-s’hi. No podies preveure el futur, ja que, desgraciadament, en aquell moment no tenies una bolla de vidre. Agafa aquesta situació com una oportunitat per créixer i enfortir-te i recorda que les situacions que passem ens fa més savis.

Perdonar-se a un mateix és una actitud de cara als problemes que s’aprèn i es desenvolupa. Així i tot, a vegades es donen situacions intenses de les que ens costa molt aixecar-nos i en les quals un recolzament terapèutic durant un temps determinat ajuda a agilitzar el procés de perdonar-se. Això no significa que un no sigui fort. I és cert que la realitat és la que és i no canviarà. Però el que sí es pot canviar és la forma d’afrontar-la.

Perdonar-te també implica tornar-ho a intentar i deixar enrere el passat. Aquest tornar-ho a intentar suposa ser honest amb tu mateix i començar a crear noves experiències. Hi ha una vida molt guapa davant teu que val la pena viure plenament. Vés a per ella!