Tal volta t'ajudi a entendre més l’evangeli de Joan.
Un salutació ben cordial. Llorenç.
Per llegir l’Evangeli de Joan i endinsar-se en el seu món no cal només tenir ulls i conéixer les lletres. Més important i necessari és encara per entendre el seu llenguatge tenir del Senyor Ressuscitat aquella experiència que transforma el creient en una arpa de 10 cordes (Ps. 32 [33], 2). Llavors, del profund del cor puja el desig de la lloança integral a Déu, i l’actitud de l’Esperit és doxològica.
La “confessio laudis”, la proclamació del goig en forma de gratitud i d’alabança a Déu de què parlen els mestres espirituals, és la mateixa tonalitat en què està escrit aquest Evangeli (Tuñi Vancells). Si el volem interpretar, idò, en un to més baix no ressonarà per a nosaltres la melodia de l’Esperit que canta a dins. Ens quedarem amb la partituta en les mans, però sense orquestra que la infongui en el nostre esperit com una experiència de bellesa i de vida.
Aquest Evangeli vola cap amunt segons els moviments de la bandera blanca del Senyor Ressuscitat. A posta l’entenen els qui passaren ja d’Egipte, amb els seus ídols, al Regne de Déu pel portal de la mort i de la pobresa amorosa i solidària. Convé, emperò, no confondre tal volada amb la fuita d’aquest món a les muntanyes que proposen al salmista:
Com poden dir-me: “ves-t’en errant, ocell, per les muntanyes”
(Ps. 11 [11],1)
Aquesta seria l’evasió covarda del dèbil que no vol enfrontar la realitat.
El vol d’aquest Evangeli a les altures no és empès per cap casta de por, sinò per l’atracció irresistible de la bellesa de Déu que resplendeix en el seu Fill glorificat.
Vola amunt dins ton propi esperit
deia el nostre poeta Costa i Llobera.
Posant amb majúscules “Esperit” resta molt més alt el terme de l’ascensió cap al Pare, i molt més ampla la visió del món, de l’home i de la vida que en resulta.
Les àguiles i els falcons, encara que volen tan amunt, penetren muntanyes i garrigues amb la seva vista tan aguda. Quan hi descobreixen un objectiu, s’hi llançan amb una força, una rapidesa i un encert admirables. Així penetra i lluita contra el pecat del món aquest Evangeli.
No és certament un camí per a evadits el que en senyala, sinò un discurs fet de paraules i accions del Bon Jesús adreçat als seus deixebles per lluitar contra el pecat que arrela a dins el cor de cadascú, contra la mentida que estructura la vida i les institucions al servei d’un Déu fals.
Som a davant el camí que duu a la vida, la qual cosa exigeix renunciar a les tenebres de la incredulitat, als negocis del Temple, a les lleis que impedeixen el creixement de l’home i li faciliten la comoditat, la covardia i un compromís a mitges. Tot això en nom del que diuen Déu, però que el Bon Jesús no reconeix com el seu Pare, destapant la seva falsedat: la d’aquest Déu i la dels seus seguidors hipòcrites, incoherents i esquifits de pensament.
S’explica així que aquest Evangeli estigui amarat de lluita, controvèrsia i persecució a mort contra el Bon Jesús.
Llorenç Tous
