De metàfores i qüestions incòmodes







PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa


   Rafa Miquel,provinent de Ciutat, amb motiu del Mercat Medieval, s’incorpora a la nostra  tertúlia del 20 de maig a na Bagassa, adduint que hi ha metàfores fins i tot dins la sopa.

– Quan una cosa es fa viral – comenta en Rafel – ningú no pot esquivar el seu contagi. Quan el virus s’escampa en el món de la parla i l’escriptura, els resultats són aclaparadors. Encara em record de la pàgina del meu llibre de literatura de batxiller on apareixia la definició de metàfora. Venia a dir que era el trasllat de significat entre dos termes amb una finalitat estètica. Un exemple de manual seria, perdonau la cursileria, “la flama que batega dins el meu pit” (flama en comptes de cor). No critic l’ús de metàfores col·loquials en el xerrar o escriure quotidià, de fet les amollam sense pensar, com aquell personatge de Molière que no s’adonava que parlava en prosa.

Gran Circ Màster

Sí, quan deim que venim volant – exclama na Maria Juan – o que el ratolí de l’ordinador s’ha espenyat, és clar que no volem dir que arribam en avió ni que el nostre ordinador funciona gràcies a un animalet de l’espècie dels rosegadors. Però una altra cosa és l’ús erroni del mot metàfora per designar allò que en realitat és una comparació, un símil, una al·legoria, un símbol, un indici, un símptoma, un senyal, una moral, una paràbola, un signe o ves a saber.

– Pens que els usuaris contaminats– matisa en Rafel –enfloquen pertot arreu la paraula metàfora, estirant el seu significat genuí com un xiclet, a causa de la seva sonoritat, la seva eufonia, el seu sentit il·lustrat i la seva capacitat de situar qui la diu a un nivell cultural superior.


Metàfora, ets un ordinador

No debades – s’hi fica en Pep Moll – he sentit dir o he llegit que una pel·lícula és una metàfora de no sé què, un partit de futbol, també, una determinada situació política, igualment, qualsevol experiència personal, així mateix, i qualsevol cosa que se m’acudeixi, per què no? De fet, aquesta tertúlia és, tal volta, una metàfora de la nostra personalitat.

Careta d'en Rajoy

Amador Calafats’hi afegeix amb certes qüestions incòmodes, i diu:

Una senyora que té per ofici la política i que està molt indignada perquè no governa, tot i encapçalar la llista més votada d’unes eleccions, ha declarat, alterada, que és inaudit que es permeti governar a un president que afirma que vol separar Catalunya d’Espanya. Un grup de mallorquins hem consultat un barraquer, solvent i de criteri clar, sobre aquest particular. Aquest savi ha dictat la següent contestació:  ”Si un raper va a la presó per injúries i un periodista que demana bombardejar Barcelona, atemptar a Munic i segrestar els alemanys de Mallorca no hi va; si un M. Rajoy – no el confongueu amb el president del govern espanyol llevat que sigueu uns malpensats – pot rebre pagaments en negre i, en canvi, el partit d’on procedeixen els diners pot donar lliçons de lleialtat constitucional i moral cívica; si la vicepresidenta del govern pot aparcar el cotxe oficial a la Gran Vía de Madrid per poder comprar còmodament roba barata; si una Constitució amb quaranta anys i escrita sota la tutela dels militars franquistes té la mateixa vigència i consideració que un llibre sagrat dictat per un déu barbut i amb ulleres de mirar de prop; si els defensors de la uniformitat entre tots els espanyols consideren normal que un arxipèlag tengui un tractament fiscal favorable i l’altre no en tengui de cap casta i, per acabar, si una presidenta de comunitat autònoma declara que està en lluita interna contra la corrupció,  però en canvi es permet falsificar els seus títols acadèmics i posa plet als qui destapen aquests fets, en aquest cas no resulta gens estrany que Catalunya estigui presidida per un independentista declarat, i que vulgui separar-se d’Espanya. El que no m’és bo d’entendre és que altres comunitats no prenguin llum per fugir d’aquest trist panorama”.

I dit això ens vàrem ficar dins la barraca del turó i ens vàrem calar un bon tassó al raset d’aiguardent per tal d’aclarir-nos les idees. A nosaltres, si més no, ens les va aclarir bastant.