Uns l’anomenaven Jaume “Moma”, d'altres, “es Forneret”. Jaume Pascual Tous, nascut a Capdepera el dilluns dels Reis de 1937, i resident en l’actualitat a un poble de la Costa Brava catalana, on va contreure matrimoni, fou un corredor de bicicletes de ruta i pista. Considerat un bon lluitador o peó de brega en totes aquestes espezialitats de competició, assolí el seu zenit esportiu l’any 1958, el més prolífic en carreres i en suma de podis.

Foren companys d'en Pascual, esporàdicament en les especialitats d’aficionats, el també gabellí  Xisco Flaquer “Febrer”, el germà d’aquest, Bartomeu, i Felipe Hidalgo, d’ascendència peninsular però resident a Capdepera. La rivalitat de veïnatge que, temps enrere, hi havia entre Capdepera i Artà, tingué un fort component que, en els anys 60, es va traslladar a la pista de competició existent a la vila veïna, entre el seu representant, Sebastià Sastre “Pipeta”, i Jaume Pascual.


Guillem Timoner, en el  Club Ciclista de Capdepera

En Xisco Flaquer fou desafortunat. Treballava de cuiner de la petita flota de vaixells de pesca propietat dels germans Serapio. Un malaurat dia en què feinetjaven davant les costes d’Andratx, la barcassa fou colpejada per un vaixell de gran tonatge que no havia vist l’embarcació on es trobava en Xisco amb els seus companys. Del fort impacte, la barca s’enfonsà. En Xisco patia de sordesa i no va sentir el crits dels altres, que es tiraren a la mar, mentre que ell  va morir en l’endemesa.

En honor a Jaume Pascual, n'Esteva Mercant Melis i en Sebastià Melis Mayol promogueren la creació del Club Ciclista Capdeperense, que es va instal·lar en el pis  damunt el café de l’Orient, a la plaça llavors anomenada “de España”. A aquestes instal·lacions, el penta campió mundial de pista, Guillem Timoner, felanitxer, hi va fer acte de presència després de guanyar els destacats guardons. De fet, coincidint amb una de les vingudes de Timoner a Capdepera, va topar amb el prevere Andreu Julià Rosselló, vicari de la parròquia local i també de Felanitx, com en Guillem. Les hàbils negociacions d'Andreu Julià amb l’Ajuntament, presidit aleshores per Jaume Fuster Massanet “Pere Andreu”, amant dels esports de tota mena, varen propiciar que es donàs el nom de Guillem Timoner a un dels carrers amb més història de Capdepera: el carrer de la Llum.

Jaume Pascual, a la dreta, en segona posició a una carrera a l'Empordà

El nom de “carrer de la Llum” es va relegar i es va retirar la placa que jamai fou reinstaurada (d’aquí que molta gent es pensi que el carrer del Port comença a la plaça Constitució cap avall, i no ès aixì. D’allà fins a la plaça de l’Orient continua essent  “Llum”, malgrat que no s’hagi rectificat aquell antic error). Durant uns anys, els soferts veïnats hagueren de suportar el nom d’un adventici personatge, el qual, tot i comptar amb reconeguts mérits, cap relació tenia amb el poble. Quan el rector Miquel Picornell – el qual amb el vicari Julià va  beneir la placa col·locada al cantó de l’antiga drogueria – va cessar al capdavant de l’església de Sant Bartomeu, després d’estar-hi onze anys, i transcorreguts dos anys més, es va retirar la placa per obres a la façana de la casa i, com s’ha dit, jamai es va tornar a posar altra denominació, malgrat que en el plànol general de la localitat hi figuri ben explícitament “carrer de la Llum”, en recordança que allì, des-de 1927 a 1940, hi hagué la primera fàbrica d’electricitat de Capdepera. Cal afegir que, a més de la primera drogueria, també hi hagué, en el mateix carrer, una ferreria, un cafè-fonda, un teatre-cinema, un forn, la primera pastisseria del poble i més endavant l’oficina de Correus i un bar-pensió-restaurant.  Tot aixó, a la part dreta del carrer, fins al número 18 en què finalitza la curta via.  Encara hi ha policies que han d’anul·lar sancions denunciades en aquest carrer per posar al butlletí de denúncia carrer del Port en lloc de carrer de la Llum.

A en Jaume Pascual Tous li deien “es Forneret” perquè era mosso-repartidor de pa, amb bicicleta, del forn d'en Sebastià Melis “Mengol”, a Vila Roja, ocupació que no va deixar malgrat dedicar-se al ciclisme des de 1955 a 1963, en qualitat d’independent però afiliat al C.C.C.  El campionat de Balears de fons en pista, conquerit al velòdrom Tirador de Ciutat, els anys 1962 i 1963, amb altres victòries aconseguides a Barcelona, a la Volta a l’Empordà i al Cinturó de Catalunya, a més d’un nombrós seguici de proves i competicions duites a terme, combinant pista i ruta, durant l’època de 1955 a 1963, any en què es va retirar, jalonen el palmarès d’aquest esportista exemplar: És en Jaume Pascual Tous, a qui Capdepera deu haver oblidat, però ell, cada estiu, encara als seus 81 anys,  visita el poble que el va veure néixer.