"Aquí, a Cala Rajada, faria mal a la vista, com un xalet il·legalment construït enmig de foravila, veure una tenda exclusivament dedicada a la venda de llibres. "

Perquè sempre es té la falsa sensació de que en els indrets turístics la venda de llibres no és gaire bona? El cert és que lectors, allò que es diu lectors de debò no n'hi ha massa, emperò això no vol dir que els llibres deixin de vendre's. Que si, que tothom pensa que la gent que fa feina als hotels no té massa temps per llegir(l'eterna excusa de sempre) o que no lliga veure a cambreres de pisos, per exemple, amb un llibre a la mà quan surt de ca seva... La relació dels treballadors d'hoteleria amb els llibres queda dins l'àmbit estrictament privat, una cosa completament personal. Així i tot, la relació que té el nostre municipi amb els llibres, personalment, la qualificaria d'excel·lent. I és que els llibres perquè realment interessin a la classe treballadora se'ls han de trobar pel camí. Aquí a Cala Rajada, faria mal a la vista, com un xalet il·legalment construït enmig de foravila, veure una tenda exclusivament dedicada a la venda de llibres. Com la tenda “Món de llibres” de Manacor, per exemple. I si, tots sabem el motiu d'això. El negoci s'enfonsaria per la manca de vendes... No lliga, no és l'ambient més adient per a tal negoci. 

Així i tot, hi ha un fet molt curiós que té que veure amb els llibres. L'única llibreria-papereria que tenim a Cala Rajada, la que està just devora l'aturada de taxis, té un bon prestatge i un bon fons. I no són poques les vegades que quan la gent va a comprar només el diari i mentre fa coa per pagar no es fixi amb els títols o qualque novetat famosa que hi ha al prestatge de “Top ten” que hi tenen al front. O sigui, aquests llibres se'ls troba pel mig, et cerquen a tu, enlloc d'ésser una tenda íntegrament dedicada a la venda de llibres. Curiós. I a la tenda d'En Rafa a Capdepera deu passar qualque cosa versemblant. L'ofici de llibreter no hauria d'ésser qualificat com un ofici que està en vies de desaparèixer.

Tot té el seu origen, per descomptat, en els quefers d'un llibreter. I és que més d'un deu pensar que la seva feina només es tracta d'asseure's darrera un mostrador i esperar a que arribin els clients, llegint alhora un llibre amb una música relaxant de fons. És més, qualcú creu que quan un llibreter té més feina és quan tenen lloc les presentacions de llibres, mentre l'autor xerra i reparteixen vi o cafè entre els visitants. ¡Ja els hi agradaria a ells! No ho creis? El llibreter en el seu dia a dia, malauradament, ha de rebre el prestatge de les distribuïdors, donar entrada als títols a la base de dades i col·locar els llibres ( a vegades, segons el local, un pensa que més que Filologia o Història hauria d'haver estudiat enginyeria o Arquitectura, per col·locar totes les caixes en les seves corresponents prestatgeries, o ésser campió mundial de Tetris). Això no acaba aquí: també han d'atendre als comercials i autors locals, comprovar el fons de la tenda, mantenir l'ordre dins la mateixa, netejar la pols, preparar les devolucions a les distribuïdores, gestionar les comandes, atendre als clients, assessorar-los, cobrar, embolicar els regals i vigilar a que no es produesquin furts. I segur que encara m'oblido de qualque cosa. Emperò com he dit abans, entre el no tinc temps i tantes altres excuses per no llegir, hi ha coses que no lliguen ja sigui per l'ambient o la manca d'interès...

Voldria recomanar des d'aquí una lectura, “descoberta” precisament a la papereria de Cala Rajada. “Los poderes de la oscuridad” de Bram Stoker i Valdimar Asmundsson. És una nova versió de Dràcula d'un text desconegut trobat a Islàndia el 2014 per un investigador anomenat Hans Corneel de Roos. En realitat es diu Makt Myrkranna (Los poderes de la oscuridad en islandès)i es va publicar a Islàndia el 1901 amb pròleg del mateix Bram Stoker. Per gustos que no sigui.