Xètiga: Infracròniques Republicanes / 2
Aquests, dies tenebrosus i republicans a la vegada, no puc deixar de pensar en unes paraules d’Ignacio Agustí que ja vaig citar en un llibre. Escrites poc després de la derrota republicana del 1939, pretenien insultar el catalanisme i tenen una esgarrifosa actualitat. Són aquestes:
«Cuando, en 1917, se descompone [la Solidaritat Catalana], se preparan las bases para lograr llegar al catalanismo separatista y anarquizante. Dos grandes grupos se forman. Uno de ellos [Lliga] privará a Cataluña de oír a tiempo la voz de Roma; servirá, hasta el fin, de muleta al régimen democrático. El otro [Acció Catalana] abrirá las puertas a la República, y luego al comunismo. El catalanismo, nacido de unos románticos con chalina, llegará a ser, al correr de los días, la alcahueta política más sagaz y más funesta de España.»
En el mateix llibre també vaig citar unes frases de Ferran Gallego, historiador, que parlava del clima que va fer possible l’ascens del feixisme entre les classes conservadores i reaccionàries que, finalment, s’enfrontaren militarment a la democràcia i l’enviaren al pou de l’oblit. Són aquestes altres:
«la celebración de la victoria electoral del 19 de noviembre [1933] se había presentado como inicio de una etapa en la que las ideas defendidas durante dos años por Acción Española podían exponerse “un día por el señor Gil Robles [Acción Popular], y otro por el señor Primo de Rivera [Falange]; en el credo del partido tradicionalista, y como punto de arranque del programa de Renovación Española”»
Idò ara ens tornam a trobar que el catalanisme –el republicanisme català– és la crossa de la democràcia, la única crossa que li queda, perquè, com ja va passar als anys 30, les forces reaccionàries i oligàrquiques que controlen tots els ressorts de l’Estat, han decidit unificar-se en un moviment autoritari per «defensar-se» de l’«atac» d’unes urnes i d’una voluntat republicana. Ho han fet, com sempre, amb violència i, a més, aquesta vegada amb la connivència total del «socialisme». No és la primera vegada, i segurament no serà la darrera, que el socialisme és còmplice del totalitarisme nacionalista. El rastre d’aquesta connivència al llarg de la Dictadura de Primo de Rivera és massa evident i dolorós.
No, ja no queden republicans a Espanya; seria llarg, molt llarg, explicar per què, però els republicans catalans ja només poden confiar en les seves pròpies crosses, que són les crosses de la democràcia.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
PD
És evident que l’«actualitat» avança a una velocitat de vertigen i no som a temps a digerir-la. A més, la casualitat ha fet que quan arriba la gran notícia de l'alliberament, si més no provisional, del president Puigdemont, jo estic a punt de partir cap a Alemanya. No cal dir que el meu viatge serà molt més dolç, perquè aniré a un país sense presus polítics. Bé, potser ja vos ho contaré.
Schlage dein Herz auf, Bruder;
Das Buch der Morgenröte, Bruder
Der neuen Zeit, Bruder
Den Mantel der Furcht, Bruder
Das Auge der Erkenntnis, Bruder!
Karl Otten
