Xètiga: Infracròniques Republicanes / 1
Les lleis injustes existeixen; hauríem d’estar contents d’obeir-les, o hauríem d’intentar esmenar-les i no obeir-les fins que hàgim triomfat? O les hauríem d’infringir d’immediat? Generalment els homes, sota un govern com aquest, pensen que haurien d’esperar fins que hagin convençut la majoria per canviar-les. Pensen que, si s’hi oposen, el remei serà pitjor que la malaltia.
H. D. Thoreau, La desobediència civil.
1
«El Imperio de la Ley»
No cal dir que vivim moments excepcionals! Ja vaig dir, no fa molt, que Espanya estava tornant al seu estat natural, que no és altre que l’autoritarisme, i no m’equivocava. A hores d’ara ja podem confirmar que ens trobam sotmesus a un estat autoritari sense garanties de cap casta. La repressió s’ha estès per tot arreu: mecànics, activistes, pacifistes, pallassus, professors, tots noltrus en definitiva, estam en perill de ser cridats i interrogats per les forces paramilitars (sempre còmplices dels cops d’estat espanyols) i obligats a declarar davant un jutge que, graciosament, ens pot enviar a la presó o, en el millor dels casus, fer-nos-ho passar molt però que molt malament. S’ha desfermat una xenofòbia contra la cultura catalana en el seu conjunt tan i tan gran, que sembla que res no la pot aturar i ens retorna a temps que pensàvem superats. El retrocés democràtic ens encamina a èpoques molt fosques i la por s’ha instal·lat a les nostres vides: la por a un Estat que se suposava que ens hauria de protegir!!!
Són moltes les causes que han provocat tot això, però l’espurna principal, sens dubte, és la República catalana, millor dit, la reacció desaforada de les «forces del mal» contra el sentit democràtic i republicà d’una gran part de la societat catalana que, en unes condicions d’ocupació militar, funcionarial i mediàtica, ha convocat i celebrat un referèndum d’autodeterminació l’1 d’Octubre passat i ha guanyat unes eleccions del 21 de desembre imposades i «tutelades» després de la detenció o exili del govern legítim i dels representants republicans.
A hores d’ara la demostració més diàfana de la implantació de l’autoritarisme és el no reconeixement dels resultats de les eleccions del passat 21 de desembre, en les quals les formacions republicanes varen aconseguir una majoria absoluta que el govern i l’Estat espanyol es neguen a reconèixer. Així les coses, les traves, amb un vernís de judicials, que el nacionalisme espanyol en el seu conjunt posa per a reactivar el govern legítim de Catalunya i la implantació covarda de l'estat d'excepció, ens mostra la poca consistència democràtica dels dirigents espanyols i la xètiga democràtica del conjunt de la societat espanyola, que permet aquest abús de la força i de la violència sense dir ni mu, en el millor dels casus [amb excepcions honorables], o fins i tot sumant-se a l’insult i la desconsideració envers la Catalunya republicana. La força bruta en boca del nacionalisme espanyol es diu: «El Imperio de la Ley», i la consegüent violència desencadenada per les institucions de l'Estat.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
