El passat catorze de gener rebien sepultura en el cementeri de Capdepera les despulles del gabellí Baltasar Moyà Bauçà. Les darreres notícies que els familiars i historiadors en tenien era que fou tret de la presó de Can Mir la nit del 15 de gener de 1937.

Les excavacions realitzades durant el 2017 en el cementeri de Porreres han permès recuperar els seus restes i els d'altres represaliats. Han passat vuitanta anys per poder fer justícia i confirmar allò que se suposava que havia passat. Vuit dècades dures i males d'empassar pels familiars més propers: esposa, fills i germans. Una tardança vergonyosa per aquells que ens sentim demòcrates, que volem reparar els danys enlloc de castigar amb el menyspreu, que cercam la veritat per combatre la mentida permanent.

No podem oblidar que en Baltasar fou detingut per ordre de les autoritats militars del moment; empresonat i mort sense judici, seguint una estratègia política d'aniquilació dels suposats enemics. Unes autoritats que amagaven els seus crims mentre es feien passar per alliberadors i salvadors de les essències pàtries. Una immensa vergonya.

Commogut  per l'esdeveniment he dirigit la meva atenció vers l'esposa d'en Baltasar: Catalina Moll Sancho; ferida en la seva doble condició: esposa d'una persona injustament represaliada i dona compromesa a la qual se li negava dignitat i auxili.

Catalina era natural de Capdepera, on havia nat l'any 1902. Eren els seus pares Jaume Moll Flaquer i Elionor Sancho Massanet. Va tenir dos germans, en Tomeu i en Pere, i una germana, na Bel.

El 19 de juliol de 1924 es casava en el temple parroquial amb en Baltasar. L'any següent, el 22 de maig, neixia el fill Josep i fou batiat pel rite catòlic.

El 14 d'abril de 1931 fou proclamada la II República. Una onada d'il·lusió i de desig de canvi social i polític recorregué el país. El 31 de maig es repetiren les eleccions municipals a Capdepera i el jove matrimoni va fer campanya per la candidatura republicana.

Aleshores en Baltasar i el seu cunyat Joan, l'espòs de na Bel, tenien llogada una maressera a Mateu Melis Melis Patilla, on hi treballaven diàriament. Els monàrquics, dirigits per Miquel Caldentey i en Mateu, guanyaren les eleccions però no perdonaren la desafecció d'en Baltasar i en Joan. Mateu envià la guàrdia civil a treure els dos treballadors de la maressera i requisar les poques eines que hi tenien.

En el mes de setembre es constituí l'agrupació socialista local i en Baltasar fou elegit vocal de la Junta Directiva. En el mes de febrer de 1932 es renovà la direcció del Grup Femení Socialista i na Catalina fou nomenada comptadora, demostrant un compromís ferm amb el socialisme i un canvi de model social.

La filla Catalina va néixer el 3 de juliol de 1934 i ja no fou batiada. Els socialistes eren partidaris d'una societat laica, una opció de cada vegada més acceptada i d'acord amb allò que defensava el jove matrimoni.

El nou d'agost de 1936 en Baltasar fou detingut per quatre falangistes locals. La família, angoixada i sense recursos, quedà desemparada. En Josep, amb onze anys, es posà a fer feina de mariner i després de porqueret. Tot i així passaven gana i en Josep creixia i necessitava uns aliments que mancaven.

Seria l'any 1941 quan el fill emmalaltí de tuberculosi. La mare el dugué a visitar el metge Salvador Coves i l'assabentà que si no millorava l'alimentació en Josep no superaria la malaltia.

Els germans de na Catalina passaven per una situació semblant a la seva. En Tomeu i en Pere també havien estat empresonats i en Joan, l'home de la germana, havia perdut la vida per l'acció d'uns criminals. Per tant, la família més propera no disposava de recursos per poder ajudar a Catalina i la més llunyana es va desentendre.
 

L'ecònomo també fou interpel·lat per na Catalina i es va rentar les mans, a més de  justificar tot allò que els hi passava. Afegí dolor pressionant perquè Catalina batiàs la filla, renunciant a les seves idees. Era l'any 1937.

Llavors Catalina cercà l'ajuda d'Antoni Garcia Flaquer d'es Magatzem; un home llest, atrevit i de paraula fàcil, uns dots amb els quals es guanyava la confiança de la gent. Procedia del tradicionalisme del qual n'era el més destacat representant local. Quan el general Franco unificà per decret el falangisme i el tradicionalisme, el 19 d'abril de 1937, Antoni fou designat cap local de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S.

El falangisme local quedà desautoritzat i desmoralitzat. Un dels seus dirigents, l'apotecari Miquel Melis Sancho, sortí al carrer on esquinçà la camisa de falangista,  després la tirà a terra i la trepitjà amb força. I això que no ho sabien tot; sis mesos abans, Manuel, el fill d'Antoni d'es Magatzem, havia amagat a la volta de la seva casa del carrer de la Font a Miquel Julià Melis Pruna, l'home més cercat pels falangistes. Un altre agravi fou la designació d'Antoni pel càrrec de jutge municipal en el mes de juny de 1937.

Catalina Moll pel fet de ser la dona d'un represaliat no tenia dret a cap tipus d'ajuda. Antoni es va comprometre a ajudar-la i com a titular del jutjat redactà una acta de defunció de Baltasar  amb data de setze de març de 1942. En el document feia constar que havia finat a Manacor el tres de setembre de 1936, el dia que les forces "nacionals" llançaven un atac contra els republicans de Bayo que els obligaren a reembarcar de forma precipitada. A més, per poder aconseguir ajudes per na Catalina, feu passar en Baltasar  per una víctima "nacional"; afirmava que falleció a conseqüència de la lucha nacional contra el marxismo, segun resulta del expediente instruido al efecto y reconocimiento practicado y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de Manacor. 

Antoni, en uns moments en què qualsevol errada i demostració de sentiments democràtics tenia conseqüències greus, justificà la redacció de l'acta en virtud de la carta orden del Sr Juez de instrucción de este partido de fecha once del actual y orden de la Presidencia de la Junta técnica de 10 de noviembre de 1936 y complementarias. Tot era mentida; no anomenava a cap superior com a responsable de la carta ordre ni especificava el departament al qual pertanyien dits organismes; amb aquella trapasseria va poder tramitar una paga de viudetat per na Catalina i ajudes per medicines per lluitar contra la tuberculosi de Josep.

Davant una batalla perduda el falangisme es va venjar fent córrer la veu de què Antoni i Catalina s'entenien. Aquest no era l'únic cas en què Antoni demostrava generositat i compromís amb les víctimes del cop d'estat. Uns dies abans de la redacció de l'acta de defunció de Baltasar, Antoni n'havia falsificat una altra per afavorir a Maria Antònia Massanet Albertí, vídua de Bartomeu Servera Terrasa Fideuer.

Bartomeu havia nat al carrer Fondo el 10 de desembre de 1891. El 4 de maig de 1916 es casava amb na Maria Antònia de 21 anys. El primer dia de setembre de 1936 Bartomeu fou detingut i tancat al Castell de Bellver. El 10 de febrer de 1937 fou alliberat, és a dir, afusellat no se sap on.

L'excusa de l'alliberament provocava molta angoixa en els familiars, barrejada amb il·lusions. Amb el pas dels dies la desaparició provocava la circulació de rumors sobre possibles llocs on podia trobar-se. En el cas de Bartomeu els familiars reberen notícies de què es trobava dins un forn de calç de cala Moltó; posteriorment el cercaren dins pous de la zona de Son Terrasa. Sempre sorgien noves informacions que alimentaven l'angoixa.

Aleshores Maria Antònia (1895-1973), amb 42 anys i sense fills, va recórrer a Antoni Garcia perquè necessitava una acta de defunció de Bartomeu per casar-se de nou. Fou en aquell moment quan el jutge redactà, per primera vegada, el model d'acta explicat anteriorment

Bartomeu, en la seva reclusió al Castell de Bellver, va tenir de company l'estimat tio Joan Huertas Ladària el qual em confessà que Bartomeu era culturalment un ignorant. Durant tota la seva vida no havia fet res més que feina al camp i obra de pauma, no tenia ni idea de política ni sabia explicar-se el que li passava, cosa que feia incomprensible el seu empresonament. Maria Antònia, en canvi, era militant del Partit Socialista i li agradava sortir. Dites incongruències em fan pensar si en Bartomeu fou detingut perquè el masclisme dels falangistes locals veien amb mals ulls detenir una dona que era objecte de desig.

El 25 de juny de 1942 el vicari general de la diòcesi de Mallorca, Joan Rotger i Niell, feia publicar un edicte segons el qual Maria Antònia es volia tornar a casar i s'obrien diligències per declarar la mort del seu marit. Finalment dia 11 d'agost de dit any es casava amb Joan Servera Terrasa, germà de Bartomeu.

Josep Massot i Muntaner en el llibre Aspectes de la Guerra Civil a les Illes Balears deixa constància de vint-i-cinc vídues que es trobaren en la mateixa situació que Maria Antònia.