D. JOAN ALZINA A SIRACUSA
A la fi! ha vist la llum la biografia de D. Joan Alzina escrita pel seu biògraf infinit Miquel Llull. Un personatge, el biografiat, amb un recorregut típic dels homes que els pertocà viure els primers decennis del segle XX. Cada un d’ells amb la seva personal i intransferible biografia, amb els seus motius i consciencia pròpia però. a la vegada «¿què fa que la fascinació pels governs totalitaris fascini als homes? Què passa en les ments dels homes que la fa capaç de proclamar la defensa intel·lectual d’un règim dictatorial en ple segle XX?» (Mark Lila). La literatura al respecte és inabastable, sobretot referida al «El misteriós cas alemany» (Rosa Sala Rose), però en cap cas és la intel·ligència alemanya l'única que sucumbí a l’encís.
Sense anar més lluny, a Capdepera en Miquel Llull n’ha detectat un cas i intenta explicar-lo: «L’ocupació colonial d’un país crea unes disfuncions personals i col·lectives que marquen d’una manera forta tota la societat i, per tant, també les trajectòries personals.» Potser sia el cas, però no els de tants d’altres.
D. Joan Alzina ajuda a crear el llenguatge científic català, fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, s'instal·la a l’«Institución Libre de Enseñanza de Madrid», està al costat de Maria Montessori, fa pràctiques al laboratori de Ramón y Cajal, a Munic entra en contacte amb Alois Alzheimer i Emil Kraepelin, crea el Laboratori-seminari de Pedagogia...
Aquest mateix home, 876 dies després que Himmler pujàs a Montserrat1 i 44 dies després de la batalla de Stalingrad (massa aviat per copsar que és el principi de la fi) a les 19:15 hores, al carrer Provença 389 de Barcelona, dictà una «Conferència Contra Freud» en la que, entre altres coses, digué: «Rechacemos toda doctrina que socave la moral de Cristo, que la desconozca, la pisotee o la anule. El psicoanálisis es hijo de un hebreo. Ciertos gritos definitivos marcan indeleblemente individuos y colectividades; desde que la multitud judaica y los principes de los sacerdotes gritaron a Pilatos: crucificale, crucificale, los judios con odio satánico se han esforzado en corromper, en pudrir, a los pueblos cristianos».
El biografiat influeix en el biògraf, que provenint de la desfeta de les legions progressistes s’adona que no pot copsar la laberíntica ànima humana. Reflexiona, fa una Revolució copernicana, és a dir, torna a l’origen i es presenta en societat amb corbatí. Als embriacs d’autoritarisme, enamorats folls d’idees, els pertorba reconèixer-se en l’altre, a qui sempre tenen per l’enèmic, i es presenten en públic amb banderes com a armes.
Mark Lila, filosof temerari, inventa un concepte per abordar el fenomen i l’anomena «intel·lectual filotirànic». Un concepte per reflexionar-hi, ara que reverdeixen les banderies.
_____________________________________________
1 Queda per investigar si D. Joan Alzina formava part de la comitiva himmleriana-montserratina.
