Imprimeix
Categoria: Collaboracions
Vist: 1621









Aquest article fou redactat abans del publicat fa una setmana, titulat: “¿Qué delito cometí contra vosotros…?. Feim aquest aclariment per no embullar al lector: Si en Croquet, ara ma-teix, roman enclaustrat rere els barrots de ferro de la presó de cans, és únicament perquè així ho va voler ell, voluntàriament, en evitació de mals pitjors. Però en Croquet no comptava que, aquest fet, a l’amu li poguès produir la depressió de bístia vella que l’afligeix ara mateix. D’això us volem parlar, nosaltres, els seus amics, a continuació:

El pulsòmetre d'en Croquet i el seu amu contrapassava conjuntament, ambdós corrent, els 50 km/h. de velocitat permesos a l’autovia de Capdepera a Cala Rajada, el passat primer d’agost, dia fadític per a més d’un que anàs a tota pastilla, devers les 8 i busques del matí. Un “auto” de la GCT estava a l’aguait a una raconada darrere la benzinera, i l’ensurt d'en Croquet fou de vertigen. Quan el “bitxu” va veure els agents, començà a lladrar, excitat, per la qual cosa els “civills” li entaferraren una multa, l’encapillaren amb una mena de gambaner per a caçar “cornets i pegellides” i se'l volien endur cap a “ses voltes” de la guarderia de cans i altres bèsties de la Protectora d’animals, si no hagués estat perquè l’amu els va pregar que no ho fessin, ja que ell necessitava en Croquet per anar a caminar i així poder millorar de la reu-matigada que sofreix el pobre home, què, a més, digué als guàrdies, s’havia oblidat el carnet de certificació de la malaltia que l’afligeix. Manco mal que la parella es va apiadar d’ells… Gràcies mil! Però és que, amb la cara de bons al·lots que feien aquells agents de l'autoritat, no resulta estrany que creguessin el verídic argument de l’amu, al qual li costa molt partir de casa, a caminar si en Croquet no li fot més de dues estirades. I saps que en té de vessa aquell homenet!

Ja s’ha dit què aquell dia resultà fatídic per a més d’un, i a sobre era dilluns. En Croquet i l’amu toparen, en la seva llarga caminadafins al Far i tornada, amb molta gent que, com ells, perd el temps i la llavor, i tots o quasi tots tenien cara de pomes agres, com a emprenyats, i això que feia un bon sol i no plovia. Quatre vells xarucs que, devers ca na Magina, ja fregaven la llengua per la voravia, recuperaven les forces pegant botets, amb unes alenades que més aviat semblaven bramuls… Els digueren que, d'un parell de dies ençà, s’anaven preparant per a la prova nocturna pedestre del 25 d’agost a les festes de Sant Bartomeu de Capdepera…. ¿¿??

Afegiren que es tractava, aquella prova, d’arribar a temps a Es Cavaller, en front del polígon del Camp Roig, on celebren les carrerres de cavalls, per a contemplar els focs d’artifici què, enguany, tindran aquell indret com a escenari substitutiu de les murades del Castell, ja que sembla que algun endevinador ha comunicat al senyor batle i al seu conseller de Medi Ambient que, aquest 2016, els arcans –desprès de 47 anys seguits de focs artificials al Castell– si es continuen fent allà dalt, han predit que faran malbé tot el recinte… Anau en compte, idò, els qui teniu la coa de palla!

Idò, ja que es vol fer aquesta despesa per uns focs que no son gens necessaris –segons digueren aquells quatre vells xarucs— estaria bé fer-los més curts de durada i destinar un romanent del pressupost a fer viatges des de la plaça d'es Sitjar a es Cavaller, amb bus o amb el trenet turístic, i així més veïnats podrien gaudir de l'espectacle, en comptes de la magra assistència que es preveu que tendran en Es Cavaller. Desprès de dutxar-nos, clar, anirem a informar-nos si, sense fer focs, hi ha risc que algú es posi malalt al poble.. ..També havíem pensat sol·licitar a en Pep Vives de “can Vila” si ens autoritzaria a muntar uns quants periscopis a la pastisseria (que el dijous està tancada al pùblic) per poder contemplar l’espectacle d’es Cavaller. Can Vila és un mirador de primera, des d'on la vista hi va tot dret! No fos cosa que amb això d’haver-los de contemplar des de dins el Castell mateix n’hi hagués més d’un que ensopegàs i es rompés un turmell. Val més anar peu pla…

Collonut!! –exclamà en Croquet– I si manllevàssim a en Mateu Parreta el seu molí d’es Camp Roig, per pernoctar dins les voltes i així poder veure el “castillo de fuegos artificiales (però sense Castell )” des d'una primera línia? Anem-nos-hi, idò!

Qui no es conforma és perquè no vol… Ai, quina reumatigada, Dèu meu!

Signat: 2 homes, una dona i… cap canet.