”Amb motiu de la clausura dels cursos lectius de les escoles masculina, femenina i de ca ses Monges de Capdepera – conten les dones informants dels dos anteriors annexos d’aquest serial, amigues nostres que en aquells temps eren nines que anaven a “costura” al col·legi de les religioses, unes, i les altres a les aules de la plaça del Sitjar, als baixos de la Sala, fidels seguidores de Cap Vermell, a les quals no volem decebre en les seves peticions d’incloure aquestes recordances – tingueren lloc en el Teatre Principal (avui Municipal) unes vetllades cine-músico-teatrals. Amb la perspectiva que ofereix el pas del temps – asseveren elles, no exemptes d'una certa nostàlgia – recordam unes funcions dividides al llarg de tres horabaixes, post el sol, amb separació d’espectadors i en evitació de la possible perillositat i greu pecat que, en aquells temps tan obscurs i rigorosos, comportava el fet de mesclar nins i nines davall el mateix sòtil”.


Fotografia conjunta d'alumnes de final de l'Escola Femenina Nacional

“Luchas submarinas” diuen que fou una pel·lícula que s’exhibí, en blanc i negre, al Teatre, per als nins. “Erase una vez”, per a les nines (malgrat les nostres protestes i queixes, perquè no era per a al·lotes com nosaltres, sinó per a nines més petites, però…, de res va servir), i “La ciudad de los muchachos”, per als més grans, en especial pares i mares. Sufragaven les vetllades l’Ajuntament, la parròquia (desprès de fer una recol·lecta entre els feligresos) i l’Acció Catòlica gabellina, els aspirants i les Filles de Maria, amb aportació de 2 pessetes per part dels progenitors de l' alumnat. El 19 de març, dia de Sant Josep, es projectà, a la paret blanca del saló de ca ses Monges, “El seminario en colores”. Abans de començar la projecció, un membre de l’esmentada Acció Catòlica va recitar la poesia “La madre del aspirante”; un altre aspirant, “Arrepentimiento”, d'Espronceda, i un tercer, “Mi Vaquerillo”, de Gabriel i Galán. Dos joves seminaristes, estudiants per a sacerdot, desprès de predicar les bonances i/o beneficis que suposava fer-se capellà, passaren la bacina entre la nombrosa gent reunida, que omplia de gom en gom el Saló Parroquial d’Acció Catòlica. No hi havia altres entreteniments, al poble…


Al·lotes grans d' Es Sitjar

”Recordam – continuen contant – que amb motiu de la festa de Santa Cecília, patrona dels músics, el 22 de novembre, amb mestre Miquel Pil·lito, director de la banda de música i professor de solfeig de molts de nins (les nines fèiem “labores” o “llata”, malgrat que més endavant començàrem també a anar a guitarra o bandúrria amb mestre Miquel) es va organitzar una representació teatral en què s'interpretà una sarsuela còmica anomenada “El maestro Comillas”, amb Pere Orpí “de na Gambussina” com a protagonista, dirigida l’obra per l’amo en Pedro Vaquer “Gató”, a més del sainet còmic “No la hagas i no la temerás”. Això, pel que respecta als músics, ja que, dies més tard, els escolanets de l’església posaren en escena una curta peça dirigida per Llorenç Galmés Juan, aleshores vicari de Capdepera, que portava el tìtol de “Chao” – el nom adient era mes bé “Xao”, però llavors aquests matisos no es tenien molt en compte –, i es recitaren les poesies “La pedrada” i “El niño huérfano”, a càrrec de dos “monaguillos”, abans d'interpretar l’Himne de l'Escolania de Nostra Senyora de l’Esperança”,segons música d'Antoni Matheu i lletra de Pere Orpí. “Paseo por el Betis” i “Ejercicios rítmicos” foren executats per una catefa d’al·lotells preparats i dirigits des de baix de l'escenari per mestre Miquel Flaquer “Coix”, organista de Sant Bartomeu, temes que havien estat assajats amb antelació a la casa mateixa de l’amo en Miquel – pare del benvolgut Toni “Coix” – al carrer del Migdia de Capdepera”.


Grup de Filles de Maria

I, de bell nou, sa camiona, ja que l’obra dramàtica “Los dos sargentos”, protagonitzada per Sebastià Pascual i Juanito Ladària i el sainet còmic “Els calçons de mestre Lluc” tingueren, per Nadal, gran ressò popular. Tal fou l’èxit, que els actors de les dues obres foren convidats a Montuïri a representar-les, poble que els entregà un premi per la interpretació. Recorden, alguns marits de les dones que ens conten aquells esdeveniments, que un bon grapat de jovent montuïrer, assegut a les primeres files del teatre, simulava plorar quan es representava la comèdia d’humor i rompien a riure amb el drama dels dos sergents. Devia patir dislèxia, aquella gent. L’amo en Pere “Gató” i l’amo en Tomeu “Patilleta”, directors, els varen haver de cridar a l’ordre. Com si res…


Representació de XAO. Ca Ses Monges

A Montuïri s’hi desplaçaren amb una camiona d’en Terres, que també els retornà a Capdepera, conduïda per l’amo Antoni Nicolau “Botigueta”. Una anècdota més, idò, per afegir a la sèrie, que hem d’agrair a aquestes esporàdiques col·laboradores que, a la vegada, ens aporten fotografies d’aquells temps d’inesborrable record per a il·lustrar aquelles recordances juvenils .


Actrius de "La princesa de Èbano".

Joan Sancho Calafat “Jusàn”