Recordant la reunió del 5 de novembre de 2013 al CEPA Joan Mir i Mir, ara que fa un any.
Vivim temps difícils i les persones que ens movem podem tenir la mala sort d'arribar a un lloc on els valors s'han perdut. En aquest cas real del qual avui en faré cinc cèntims, es tracta de valors educatius, precisament uns dels pilars de la nostra societat present i futura, i també de valors democràtics.
Sent professora de matemàtiques al CEPA Joan Mir i Mir de Maó, centre educatiu de persones adultes depenent de Conselleria, el primer dia de classe, seguint les indicacions de la cap de departament vaig fer una avaluació inicial, i tal com se me va indicar vaig dir a l'alumnat que l'havien de fer sense calculadora. Però això va despertar cert rebombori perquè molts d'ells me varen dir que n'empraven sempre, de calculadora, per la qual cosa vaig decidir rectificar i deixar-los fer l'examen amb calculadora a aquells que ho sol·licitassin. Després, des del departament, se'm va confirmar que molts treballaven amb la calculadora, contradient les instruccions que m'havien donat inicialment.
Les conclusions d'aquell primer dia i d'aquella avaluació inicial foren que el 50% de l'alumnat d'aquell quart curs de secundària necessitava molt de reforç de continguts de primer cicle (primer i segon de secundària), i fins i tot de preliminars de primer cicle (des de sumes i restes amb nombres sencers, continguts de primària). Per això, tal com se'm va indicar, vaig aportar-los exercicis de repàs per a fer a casa, però la majoria no els varen lliurar.
Des del primer dia, arran de la confusió, hi va començar a haver protestes i faltes de respecte per part de l'alumnat.
El 31 d'octubre, a la reunió d'ESPA, vaig posar damunt la taula aquesta problemàtica, i vàrem acordar parlar d'aquest tema en la propera reunió de departament. Això era un dijous i cada dimarts hi havia una hora, com a mínim, dedicada a reunió de departament. Però aquell acord no constaria en acta (per la qual cosa vaig haver de reclamar l'acta posteriorment) i, a més, per a la meva sorpresa, el dimarts següent, no hi va haver reunió de departament.
El que es va celebrar el dimarts següent fou una reunió informal en què la cap de departament va començar dient «no faré acta ni res», la qual cosa va ser una llàstima perquè jo portava un certificat d'una autoritat educativa on s'explicava la gran importància del càlcul mental senzill, sobretot com a habilitat personal bàsica, com a eina per a l'autonomia i l'autoconfiança, i, sent una reunió informal, no vaig considerar apropiat lliurar aquell certificat. En aquella reunió, on ens trobàrem la cap de departament, el professor paral·lel (és a dir, el que fa la mateixa matèria i nivell però a altres grups) i jo, es van dir moltes barbaritats.
Per començar, se'm va imposar que els alumnes tenen «dret a emprar la calculadora» fins i tot per a operacions senzilles. La cap de departament ho justificava pel fet que eren adults i defensava que emprant la calculadora s'arribarien a aprendre les taules. El professor paral·lel me va dir que operacions com per exemple tres per quatre, es fan amb calculadora a tots els instituts i que ell els deia als alumnes "5 por 3 calculadora, no te equivoques en el examen".
Quan vaig demanar els fonaments pedagògics que regien aquella pràctica el professor paral·lel se va encarregar de dir-me que ell no entrava en aquest assumpte ja que els alumnes havien tengut setze anys per a aprendre els fonaments de les matemàtiques i que no era responsabilitat nostra ensenyar-los una cosa que no havien après durant setze anys. Me va dir que no creia en la ciència de la pedagogia (segons la qual, primer s'ensenyen les taules i després les equacions) i que tot es tractava d'opinions.
Quan vaig demanar acords interns del centre o normativa interna que els possibilitaven dur a terme aquesta manera de funcionar (que, segons el meu parer, va en contra dels principis de la pedagogia i de la legislació) la cap de departament me va dir que me la cercaria (i encara no l'he vista).
Lamentablement vaig haver d'esperar fins el 19 de novembre per a la tan anhelada reunió de departament, i d'ella puc dir que tristament tampoc vaig considerar adequat mostrar el certificat en què basaria la meva pràctica la resta del curs (en ell, i en la legislació vigent tant interna del centre, com nacional), el qual, potser bé podrien haver aprofitat de llegir-ho i basar-hi també la seva pràctica.
El curs tan sols acabava de començar i aquest article ja s'acaba. Per a concloure diré que aquest és un exemple d'una manera corrupta de funcionar. Com avui és tan corrent, s'arriba a normalitzar, i a més, aquesta, comparada amb altres, es pot considerar menuda (tot i que no ho és). Però les ciutadanes no hem d'oblidar ni els nostres drets ni els nostres deures, i hem d'anar alerta a que no ens confonguin, com en aquest cas, en què enganaven a l'alumnat afirmant-li que tenia un dret, quan en realitat li n'estaven privant. Per part meva crec que tenc el dret i el deure de denunciar aquesta situació públicament, i per això agraeixo aquesta publicació.
Inés Torres Bonet
