Aquest poble meu ocupa lloc a l'extrem nord-oriental de l’illa de Mallorca, a les Balears. És un poble llargarut i estret que s’estén al llarg de l'eix d’un carrer principal, a partir del qual es deriven altres carrers secundaris més curts i perpendiculars al principal. El carrer principal comença en terrenys plans i baixos i va trescant fins a un punt més alt, per tornar a baixar per l’altre vessant que dóna a la mar, la qual es troba a uns tres quilòmetres.

Aquest eix o carrer principal va, en certa manera, encaixonat entre muntanyes, com riberes del poble. Aquestes muntanyes o aprenents de muntanyes, porten els noms d'es Castell, sa Torre, ses Penyes, o sa Cova Negra, que és la més alta. Cap al vessant de la mar n’hi ha una altra: es Puig Seguer, però ja ubicat a una distància major del poble.

Estic tractant de fer una descripció del poble original i no dels conglomerats de grans edificis hostalers ni a les extenses zones construïdes i escampades pels indrets marítims del municipi, vora la mar o prop seu, sobre els quals s’assenten els centres turístics.

En arribar a Capdepera, el primer que es divisa o destaca són les murades amb merlets del Castell, situat al cim d’un dels monticles i decantat cap al carrer principal, comptant, a la seva part central, amb una torre de molí sense aspa, construïda, al seu temps, a l’interior d’una altra torre anomenada Torre d’en Nunis. Aquesta és realment la construcció primària, la més antiga, al voltant de la qual es va construir la resta del Castell i les mateixes murades que, en principi, no comptaven amb merlets, i que servia de defensa i acolli-ment pels pobladors d’aquells temps en el cas d’amenaça dels pirates o ràtzies morisques. I prop de la torre, una petita però molt interessant capella amb la imatge de la Verge de l’Esperança, que compta amb la devoció dels habitants catòlics d’aquesta contrada gabellina. Un poc més lluny, i dintre del mateix recinte emmurallat, existeix un edifici quadrangular de dues plantes i construcció més moderna, al qual s’ha donat el nom de Casa del Governador, perquè en el seu temps fou habitacle del governador del poblat.

Per altra part, es veu la cúspide del campanar de l’església, baix el que apareix un rellotge circular, amb una esfera a cadascuna de les cares del prisma de torre que sobresurt de la teulada que cobreix l’església de Sant Bartomeu, que és el patró del poble.

La descrita via principal o eix del poble sembla estar dividida en tres porcions diferenciades i amb noms distints. En arribar de l'exterior, aquest carrer o eix, els ramals de carrers derivats i tota la porció del poble, fins al centre anomenat sa Creu, formen una placeta resultant d’un encreuament de 4 carrers i és el punt més alt de la via-eix. Aquesta porció, malgrat trobar-se  pràcticament  indivisa, dóna la cara al camp i terres de llaurar, sense tenir vista a la mar, i es denomina Vila Roja.

Una altra part està compresa entre sa Creu i el final del poble, a la qual es denomina Vila Nova. Aquesta part és la que dóna la cara a la mar i el seu acabatall és el començament de l'interval de terres que separen Capdepera del seu nucli turístic més important, Cala Rajada, i d’altres coneguts com Son Moll i sa Font de sa Cala, per una part, i Canyamel i Cala Mesquida, que es troben ja al costat de la mar, en direcció a distints punts cardinals.

Després es troba, en línia perpendicular al centre, sa Creu, i ja molt a prop, el Castell, la part més ambigua i les edificacions primitives construïdes, al seu dia, a l'empara i protecció del Castell, però fora del seu recinte.

No vull prosseguir, perquè l’objectiu del que s’ha proposat la meva ment no és una descripció o estudi geogràfic o històric del lloc, sinó un succés que em passà a mi, personalment, i que en certa manera s’havia d’haver inclòs a l’escrit, més amunt, però ho he volgut diferenciar de la resta pel fet de comptar, en la meva opinió, amb característiques pròpies i haver requerit de la meva part un esforç físic fora del comú i una determinació singular.

Era el dia de Sant Bartomeu, patró de Capdepera. El vespre abans se solia fer, a la plaça de l’Orient, la major del poble, una gran verbena amb paperins i banderetes de colors, i molts de llums penjant de manera curvilínia des de les balconades o façanes de les cases veïnades fins al cim d’un alt pal plantat al centre mateix de la plaça. Una gran revetlla o ball popular on ballaven les parelles de totes les edats als sons d’una nombrosa orquestra, de la qual la gent sortia i entrava contínuament per anar a visitar els concorreguts llocs i xibius de llepolies, torró, cacauets, avellanes o productes diversos que allí es venien a preus mòdics. Amb tot aquest material, els jovencells obsequiaven les al·lotes, o el consumien ells mateixos, passejant pels carrers adjacents, igualment decorats i coberts de bova: unes fulles estretes, llargueres i d’un especial i agradable olor, les quals es recol·lecten als torrents i amb les quals, especialment el carrer principal, restaven encatifats i perfumats d’un agradós olor molt particular.

La verbena durava tota la nit i molt dels jovencells es mantenien desperts fins a la sortida del sol,  jo també, i a la matinada del dia del Patró, tot Déu descansava fins molt tard o fins a l’hora de dinar, de tal forma que hi havia, a tot el poble, un silenci quasi absolut.

Continuarà…