"....ni tampoc ens ha fet les autopistes de l’educació, ni ha solucionat els problemes importants de l’educació com és el fracàs escolar i la falta de professorat als centres per atendre les necessitats educatives de l’alumnat, no ha incentivat tampoc l’aprenentatge de l’anglès, ja ens agradaria! No ens vengui en falsos TILs..."
La llibertat dels pares per triar la llengua de l’escola i dels instituts no existeix, president. Com tampoc no existeix la llibertat dels pares i mares per triar si els seus fills fan matemàtiques, anglès, o per triar quins continguts s’expliquen de biologia, d’història o de tecnologia. Això ve regulat a unes normatives basades en criteris pedagògics.
Ho digui clarament, només existeix la llibertat per triar la llengua del primer ensenyament. Això vol dir que els pares i mares podem triar la llengua en el moment de la primera matrícula, als 3, 4 ò 5 anys d’educació infantil, o excepcionalment, triar-la a 1r i 2n de primària, sinó els hem matriculat abans.
No pot dir que vostè és el primer que fa això. No ho és. Aquesta llibertat està regulada a la llei de normalització lingüística que l’any 1986, quan governava el seu partit, -sí, el PP-, va ser aprovada per unanimitat al Parlament de les illes Balears. Aquesta llei també regula que l’alumnat no pot ser separat per centres per raó de llengua.
Onze anys més tard, el 1997, quan també governava el seu partit, -sí, el PP, aquest que vostè ara no reconeix-, es va publicar el decret de mínims, avui encara vigent. Aquest decret deia que, el 50%, com a mínim, de l’ensenyament s’havia de fer en català. També deia que s’havia d’implantar de forma progressiva, curs a curs i any a any. L’ordre que desplegava el decret va sortir un any després, el 1998. L’inform que no hi ha cap normativa autonòmica que implanti la immersió lingüística a la força. Per tant, els centres que fan més del 50% en català, és perquè la seva comunitat educativa -mestres, professors, pares, mares, alumnes i personal no docent-, d’acord amb la legislació vigent, ho han aprovat democràticament i per majoria, als òrgans col·legiats corresponents. Aquest decret també regula que no es poden separar els alumnes per aula.
La lliure elecció de llengua no l’ha posada en marxa vostè. La va posar en marxa, el 2004, el conseller Francesc Fiol del PP. Li demani a ell o al seu director general en aquell moment, en Jaume Juan, ara al Consell Insular de Mallorca. Ah, i el trilingüisme també. Vostè, o perd memòria, o els seus assessors no el tenen ben informat. Ja fa 10 anys que hi va haver la lliure elecció de llengua. Ja fa 10 anys que el PP fa nyaps pedagògics. Ho va ser al seu moment i ho continua essent ara. Consulti el BOIB de dia .... de setembre de 2004, encara vigent i que regula la lliure elecció de llengua del primer ensenyament.
Recordi que la ciutadania no li segueix la roda en aquest tema. Els pares i mares d’aquestes illes, han fet ús de la seva llibertat i malgrat els seus esforços per fer-los triar el castellà, han triat majoritàriament ensenyament en català. Entre un 80 i un 90% de pares i mares han triat escola en català. I és que des de la transició fins ara hi ha hagut un col·lectiu de mestres, treballadors, ben preparats, que han aconseguit fer una escola atractiva en català, inclusiva, participativa, de qualitat i que garanteix el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats per a tothom.
No li convé omplir-se la boca de falses veritats. Que la gent no és beneita. I manco ara que la situació econòmica i la gestió de la crisi en mans de polítics del PP ens ha duit sous precaris, pèrdua de l’habitatge, supressió ajudes a persones dependents, retalls de recursos als serveis públics...
Per tant ni vostè és el primer que ha posat en marxa aquest dret, ni tampoc ens ha fet les autopistes de l’educació, ni ha solucionat els problemes importants de l’educació com és el fracàs escolar i la falta de professorat als centres per atendre les necessitats educatives de l’alumnat, no ha incentivat tampoc l’aprenentatge de l’anglès, ja ens agradaria! No ens vengui en falsos TILs i marqui bé quines són les necessitats i prioritats del sistema educatiu illenc. Respecti els principis pedagògics, l’autonomia i la democràcia interna dels centres, l’ensenyament en català i incentivi realment i de forma consensuada l’aprenentatge d’una llengua estrangera.
Som a la recta final d’una legislatura en què la comunitat educativa i la ciutadania en general han pres consciència del model educatiu que tenim i del que volem millorar. Defensam una educació inclusiva, de qualitat i en català i resistirem, un curs més, els seus atacs a l’educació. La lluita continua. Guanyarem!
M. Antònia Font / STEI Intersindical