" El topònim Cala Rajada dóna nom al port i a un extens nucli urbà dedicat, quasi exclusivament, al turisme. "

Els topònims ens parlen de l’activitat humana desenvolupada en un indret en el seu recorregut històric; per tant, són una font d’informació sobre els colonitzadors d’un espai. Es fàcilment comprovable, per exemple, que els llocs més disputats històricament són rics en topònims i, en canvi, els més inaccessibles són pràcticament desconeguts per a la toponímia.

Els topònims costaners del nostre municipi no fan referència a la cultura marinera desenvolupada pels homes de la mar: pescadors amb barca i mariners que tripulaven naus tragineres. Aquestes activitats són històricament recents en el nostre litoral perquè s’iniciaren ja entrada la segona meitat del segle XIX i els topònims als quals faig menció són tots anteriors a dita data.


La costa gabellina dibuixada per l'Arxiduc

A casa nostra foren els pagesos els colonitzadors de la marina i de la costa; en una època en la qual les feines camperoles es complementaven amb la pesca amb canya, la vigilància de la costa, la caça a la marina i, més modernament, amb el contraban. Si repassam els nostres topònims costaners comprovam com uns quants recorden llinatges d’antics propietaris de la contrada: Sa Mesquida, Son Moll o cala Lliteres; altres descriuen formes, colors o vegetació dels accidents geogràfics de vorera de mar observats des de la costa: cala Agulla, l’Olla, es Faralló, es Freu, na Ferradura, n’Aladern, Cap Vermell, es Coconar; uns pocs recorden la cultura pagesa desenvolupada antigament en aquell indret: Canyamel, cala Moltó, es Carregador; alguns tenen relació amb la defensa de la costa d’un temps: Torre Cega i n’Aguait. Els pagesos pescadors de canya també han deixat la seva petjada: cova de na Barxa, cova del Vell Marí i Cala Rajada.

Mapa del Cardenal Despuig, datat al 1784

La primera vegada que apareix documentat el topònim Cala Rajada és en una ressenya del setembre de 1577 en la qual els Jurats de Mallorca comunicaven al batle i jurats de la vila d’Artà i del lloc del Cap de la Pedra, per quan convé per la bona custòdia d’aqueixa vila y de tots los altres lochs y possessions del terme que la Torre Segua que està començada en la Puncta de la Cala Rejada sia acabada com sia necessària per correspondre a les altres torres que, per manament i ordre nostre se son constituides en aqueixes marines per tant vos diem, encarragam i manam, fassau passar mestrança en dita torre de la Puncta de la Cala Rejada i sense llevar ma d’aquella ni parar cap dia la façau pasar envant fins sia acabada ...(Artà en el segle XVI, Antoni Gili, pàg. 193 ).

L’any 1585 el Virrei de Mallorca Lluís Vic visitava les torres costaneres. Vi cala Çega adonde los de Artà haran una Torre quando tengan la Platica para Menorca (Ibid, pàgina 199). La Plàtica era una llicència que concedia el Rei i el seu Consell d’Aragó per rebre i guiar tots els vaixells que feien el trajecte entre Menorca i Mallorca. El guiatge fou concedit a Alcúdia.

En aquell temps el topònim Cala Rajada encara no estava del tot consolidat, almenys oficialment, ja que en aquest segon document és substituït per cala Çega. De totes maneres la torre Cega fou la primera infraestructura portuària que tenguérem a Cala Rajada; imprescindible per a vigilar les naus que hi atracaven i per guardar veles i timó, d’aquesta manera  impedien que durant el temps que les naus hi estaven ancorades fossin robades per esclaus fugitius o bandejats.

El significat del topònim fa referència a les rajades, aquests peixos que viuen a fons sorrencs i que a l’hora d’aparellar-se, finals d’abril o principis de maig, s’acosten a la vorera. Aquest ritual d’aparellament el poden fer a uns tres metres de fondària, cosa que permet ser visualitzat des de la superfície. Així les rajades que vivien en els fons sorrencs situats entre el Faralló i el cap Vermell iniciarien els rituals de la procreació davant les dues platgetes de Cala Rajada, cosa que  davant la platja de s’Arenalet d’Albarca, encara es poden observar, cada any, rajades en el ritual d’aparellament (referències orals de Sandra i Jordi, biòlegs del Parc Natural de Llevant).

Segons Jeroni de Berard, any 1789, Cala Rajada s’estenia des de cala los Gats fins a na Ferradura. Tot i les imprecisions a l’hora de concretar les dimensions de la cala el topònim ja estava consolidat. També apareix en el Mapa del cardenal Despuig, any 1784.

A mitjan segle XIX, quan va desaparèixer el perill de corsaris i demés pirateria, sorgí una petita burgesia que inicià el comerç per la mar. Aleshores s’arranjaren a les Illes nombrosos indrets costaners que permetien el trànsit de mercaderies; aquests llocs rebien el nom de port seguit del nom del poble al qual pertanyien: port de Sóller, de Pollença, d’Alcúdia, de Valldemossa, d’Andratx, de Felanitx. En alguns casos el topònim port substituí el de cala; per exemple, cala Manacor passà a anomenar-se Porto Cristo.

Llavors el fet de gaudir d’un port donava prestigi al municipi, era un indici de modernitat i de progrés, raó suficient per a promoure la substitució de l’antic topònim. Avui en dia també passa: el camp de golf de Sos Sastres ha passat a anomenar-se Rocaviva; cala Mosques (Llucmajor) s’ha convertit en cala Blava. Els topònims també estan sotmesos a l’especulació, la substitució i a l’oblit.

A Capdepera, a mitjan segle XIX, s’obrí el carrer del Port, un nom que recordava una antiga aspiració local. Durant dècades, tot i la insistència dels comerciants locals i dels pescadors, els projectes per a la construcció d’un port a Cala Rajada restaren paralitzats. Finalment s’iniciaren el 21 de febrer de 1933.

Un port és un abric natural o artificial situat a la costa que ofereix refugi a les naus i permet l’embarcament  i desembarcament de persones i mercaderies. A la nostra costa aquests espais portuaris estaven allunyats un de l’altre; les barques de pesca aprofitaven la platja, en canvi les naus tragineres es refugiaven dins cala Gat, però el trànsit de mercaderies es feia per l’embarcador de cala Rajada. Aquella dispersió de les funcions portuàries crec que ha ajudat a conservar el topònim de Cala Rajada, perquè feia necessari concretar el nom de cadascun dels indrets portuaris. En el mes d’agost de 1878 en Miquel Garau Terrasa, propietari de Can Climentó, sol·licitava permís a l’Ajuntament per a repartir uns terrenys en solars en el lloc de Calarrachada.

En el cens municipal de 1889 apareix un apartat amb l’encapçalament de El barrio de Cala Rayada. Una referència interessant perquè recorda els orígens etimològics del topònim i dóna nom a una altra realitat, ja que convertia la cala en un extens territori que incloïa Son Moll, Na Cabrona i les possessions de Can Patilla, es Coll d’Os, Can Climentó i ses Roges.

Actualment la primitiva cala ha desaparegut completament; en el seu lloc hi ha un port on hi troben refugi barques dedicades a la pesca professional, però la majoria treballen en el sector turístic o destinades a satisfer el temps d’esbarjo dels seus propietaris. El topònim Cala Rajada dóna nom al port i a un extens nucli urbà dedicat, quasi exclusivament, al turisme.