Bon vespre a tothom i benvinguts a la presentació del llibre de na Maribel Picó Mas.

Na Maribel va nèixer l’any 1992, és de Cala Rajada, són pare és en Biel, sa mare és na Maribel i el seu germà és en Pep Guillem.

Va cursar primària al cp s’Auba, secundaria a l’institut de Capdepera, i ara fa el mòdul tècnic de impressió gràfica a l’Ies Josep Maria Llompart de Palma. Durant els estius de gran part de la seva vida ha anat a l’escola d’estiu de Cala Rajada, de fet, des dels 3 anys.

I aquí és on na Bel (Bel Morey ) i jo (David Flaquer) començarem la nostra relació amb ella i la seva mare. Durant un raig d’estius, pel juliol i l’agost, na Maribel va participar activament en totes les activitats que fèrem: acampades, anades a la platja, tallers, activitats físiques, representacions, etc.

Per una altra banda na Maribel és una activa usuària de les xarxes socials i participa habitualment en totes les festes i celebracions del poble que hi ha durant l’any.

Fins aquí dues pinzellades del que podria ser la vida de qualsevol persona, però avui no xerram d’una persona qualsevol, avui xerram de na Maribel, una al·lota amb paràlisi cerebral.

Xerram d’una nina, ara una dona, que viu una vida normal i d’una manera exemplar; xerram d’una persona extraordinària, i no pels seus problemes de mobilitat, sinó per la seva actitud davant la seva realitat; xerram d’una persona molt intel·ligent subjugada a una cadira, amb tota l’alegria del món, una nina que gaudeix de la vida.

I de retruc també xerram de la seva famlia, de son pare i de sa mare; de’n Biel i de na Maribel; xerram d’un matrimoni convencional, que de sobte es troba enfrontat amb una situació excepcional i de llarga durada; xerram d’un exemple de superació, d’unes persones que han sabut normalitzar amb la seva alegria de viure i el seu coratge, una exisstència coartada per la incapacitat física.

Des de sempre he admirat a na Maribel Mas. Un dia, a l’escola d’estiu, na Maribel filla estava jugant a futbol, ho feia amb l’ajut d’un monitor; aquell dia era jo qui la portava, quan de sobte, i sense esperar-ho varem travelar i ella va caure de cara contra l’asfalt. Després d’una apnea inacabable de 2 minuts, i dels conseuents bels, vaig veure (mentre recollia el meu cor del terra), que li havian caigut 2 0 3 dents; sang per tot, vaig partir cap a les aules a l’encontre de la seva mare, patint per la salut de la nina i una mica per la meva. Quina no fou la meva sorpresa, quan vaig veure que ella (na Maribel mare), s’atracava a noltros i amb un somriure treia llenya a l’ocorregut i feia befa de la tècnica de la nina. Els pares de na Maribel triaren l’experiència per sobre del proteccionisme, amb tots els riscs que això representa.

No dubteu que amb els fills el discurs no és suficient, l’exemple és el més educatiu; i a na Maribel i en Biel mai els has agafat amb una queixa als llavis. Sempre amb un somriure, sempre disposats a viure el que els ha tocat, amb optimisme i alegria.

I així és la seva filla, alegre, vital, optimista, emprenedora; i d’aquí aquest llibre, una mostra més de totes les portes que en Biel i na Maribel han obert a la seva filla. Portes feixugues i llunyanes, de les que només s’obrin amb convicció i molta força de voluntat.

Maribels, Pep Guillem, Biel (allà on siguis), enhorabona, sou l’exemple per a tots noltros, una mostra de que la felicitat no és una fita, sino una actitud, una refrència quotidiana de superació, de valentia.

Gràcies i molta sort en aquesta nova aventura. Que Déu vos beneexi.

David Flaquer Terrassa

Intervenció de Bel Morey

 La novel·la que na Maribel avui vos presenta, “La princesa de Hecash” és una novel·la que forma part d’una trilogia, és a dir, és la primera part d’una història.

Aquesta història comença amb na Ruth, una al·lota gabellina de 22 anys que viu a Madrid on estudia disseny de moda. Allà, la vida que té és monòtona; aixecar-se, berena, dutxa, pentinar-se, sortir per agafar els mitjans de transport, etc….en fi, el dia a dia d’un estudiant.

Tot això fins que un dia es fixa amb algú al meto.  No ee fa massa cas, però aquest algú apareix a la seva vida. és ……je,je, je, no vos ho diré; sí que vos avançarem que aquí comença la intriga d’un món que si vos passa igual que a noltros, no el vos esperaveu.

“La princesa de Hecash” és una novel·la de llenguatge senzill, entretinguda i que tan sols amb els dos primers capítols ja t’enganxa. Està escrita en primera persona, la qual cosa fa que ens identifiquem amb na Ruth, la protegonista.Ens sentim així més propers a ella, amb el que sent, amb les decisions que pren.

Cal dir també que continuament hi ha inclòs diàleg entre els personatges, fet que li dóna realisme a la novel·la. En aquest llibre, l’autora utilitza frases senzilles i paràgrafs breus. Aquest fet provoca que la lectura tengui un ritme àgil i que el sentit amb que passen els fets  de la història sigui ràpid. Quan acabes un capítol, sembla que necessitis continuar llegint.

La temàtica de la novel·la està relacionada amb un món paral·lel ple de fantasía i molt lligat a les NNTT, internet, video-jocs, etc., fruit de la generació de na Maribel.

Creim que avui és important fer-vos cinc cèntims de com l’autora, amb paràlisi cerebral, s’ho ha fet per poder treure a la llum aquesta petita obra.

Na Maribel té la mobilitat dels braços limitada, bàsicament els seus moviments es centren en petites empentes que ha anat millorant al llarg de la seva vida, i que han fet que pugui gaudir de la nova cadira elèctrica. Fins no fa gaire, na Maribel escrivia a l’ordinador amb un teclat adaptat amb el qual posava en pràctica la seva punteria, intentant endevinar la tecla corresponent; però un dia, un meravallòs dia, “nousis” una organització dedicada a la millora de la vida de les persones amb les NNTT anomenades, va entrar a la seva vida.

El sistema utilitzat per na Maribel en aquest llibre, ha consistit en emprar unes ulleres que duen un xip que té la funció de ratolí; d’aquesta manera ella accedeix al teclat, a internet i a tots aquells recursos que les NNTT  li ofereixen. Tots aquests instruments li han permès a na Maribel, dur endavant ella tota sola, cada una de les tasques necessàries per donar forma a la novel·la, començant per escriure el text, triar la tipologia de la lletra, el format,  maquetar el text, editar les imatges i dibuixos que hi surten; tot, fins el menor detall.

Bé, per acabar, i perquè vegeu fins a quin punt na Maribel ha planificat i pensat el seu llibre, creis que avui dia 26 d’octubre és una data casual? Idò no! Quan llegigueu el llibre recordau-ho.

Esperam de tot cor que “La princesa de Hecash” vos agradi tant com ens ha agradat a noltros…..

….i Maribel, esperam les dues properes entregues ben aviat!!

 
Bel Morey Genestra

 




Escrit de Na Maribel Picó (llegida per en Pep Picó)

Lo primero de todo, gràcias a todos vosotros por estar aquí,

es un día muy importante para mí, cumplir mi sueño rodeada de toda la gente que me ha apoyado: mi familia, mis amigos, profesores, conocidos, etc.

De pequeña decía que queria ser escritora y escribía pequeñas cosas; ya cuando empecé en el instituto tuvo un profesor que me animó más a escribir, me presentaba a concursos de relatos cortos y allí fué cuando me di cuenta de mi afición a la escritura.

El invierno pasado decidí ponerme en serio y empecé con el libro; era una història totalmente diferente a como ha acabado siendo. Mientras escribia me inspiraba más y no podia parar, me dejaba llevar por la imaginación.

Escribir es un mundo, escribires soñar despierto, esribir es hacer lo imposible posible.

Espero que mientras lo leais soñeis tano como lo he hecho yo mientras lo escribía.

Gracias por todo el cariño y apoyo que me habeís dado.

Maribel Picó Mas