...de les “Memòries Gabellines”“La greixonera de mel”
Tomeu Melis
Una volta haver llegit, de cap a peus, el darrer treball del distingit gabellí Llorenç Tous Massanet, presentat recentment al seu/nostre poble de naixement, si se’m permet, voldria fer uns comentaris arran del parlament de Tous a l’acte del passat dia 27 de setembre.
” Sa font de na Mateva, que nodria Na Maians, ja no raja amb la intensitat d’abans, perquè pous molt fondos li han estroncat la vena”. Són paraules de Llorenç “Col·lecta”. Podria ser aquesta, tal volta, la imatge, un símbol, de moltes, moltíssimes coses, de les quals, abans, gaudíem els gabellins, a qui, com ha passat a altres latituds, és possible que ens hagin “estroncat la vena” i que les noves fornades de joves de Vila Nova, Vila Roja o Cala Rajada, no puguin, malauradament, tenir el goig de conèixer.
D’aquí que hàgim posat esment a allò que conta l’apreciat paisà a les seves “Memòries gabellines”. També, qui això escriu, va posar tota la seva atenció en les paraules de Tous i s’identificà plenament amb les referides a la seva recomanació pel que fa a l’activitat que, quasi de manera terapèutica, es precís que desenvolupi qualsevol persona que ja hagi arribat a l’edat de la jubilació, del descans laboral. Sempre que la salut acompanyi, clar.
Ho comentàvem, abans de començar l’acte, amb Nadal Bernat, cala-rajader – prevere destacat dintre la cúria mallorquina, i que fou qui va presentar l’autor – qui estava totalment d’acord, citant el seu pare Biel, pletòric, amb la labor d’aquest al front de l’associació de persones majors. Altres, per exemple, han passat d’escriptors (sense abandonar-ho) a pintors, a més de cultivar altres arts. Sense anar més lluny, qui això subscriu gaudeix en veure la intensa activitat desplegada pel seu pare de 95 anys, que no descansa de les seves curolles, la qual cosa li aporta una vitalitat envejable per la seva edat.
El mateïx Llorenç Tous, de fet, va haver de travessar una temporada no molt bona en qüestió de salut, que afortunadament ha superat – com vàrem poder apreciar – i als seus 80 anys frueix dels aires i paisatges de Valladolid, sense perdre el ritme d’escriure i la dedicació a la lectura, entre moltes altres coses.
Per tant, si Déu ens ho permet, continuarem, també nosaltres, solcant dins les dèries i aficions que en el decurs del temps hem anat encobeint, la qual cosa sembla que ens aporta salut i goig de viure, atenent la reducció de la nostra dosi habitual de “pastilletes”. Tot un símptoma!
I fet aquest incís, tal volta molt personal, afegiré a continuació un breu apèndix al meu parlament a la presentació del llibre de don Llorenç, com sempre l’he anomenat:
Bartomeu Melis Alzina -Saletes -
EL PADRÍ SALETES.-
Quan jo era un al·lotell, amb el camió de l’amo en Joan Serra, el meu pare i el padrí Tomeu Saletes i jo mateix anàrem en diverses ocasions a la pedrera dels Provençals, per una carretera sense asfaltar, polsosa, plena d’alts i baixos, talment una muntanya russa, on aquell nin creia volar. En aquella pedrera vaig conèixer l’amo en Tomeu Col·lecta, pare de don Llorenç, molt amic del meu padrí. Ambdós considerats d’esquerres, molt apreciats en el poble, d’aquells que altre temps solien exercir d’home bo.
En el llibre “Memòries gabellines” es parla, entre moltes altres coses, d’un apicultor, un bereioler que, per no trepitjar la sagristia, ni la casa rectoral – supòs que per no molestar, ja que sempre hi ha hagut persones molt discretes –, va depositar rere les persianes de la rectoria de don Antoni Morey Carboneret una voluminosa greixonera vessant de mel, ben segur com estava que el rector la trobaria. Aquest fet va cridar l’atenció de Nadal Bernat que, també, en va parlar.
Les “Memòries” de Llorenç Tous citen aquest apicultor – se’l qualifica d’“el primer de ses esquerres” – i es dóna per bo que fou el rector Morey, al mateix temps que a altres republicans o socialistes empresonats pel “Movimiento”, qui va ajudar a alliberar-los. Fet plausible en un capellà.
Però és que, resulta que aquell bereioler, a qui el llibre posa com a capdavanter de les esquerres gabellines, era el meu padrí Bartomeu Melis Alzina Saletes, una persona que mai, però mai, tengué cap protagonisme al capdavant dels partits esquerrans del municipi. Sí, el padrí era d’idees republicanes, fou regidor de l’Ajuntament de Capdepera encapçalat per Miquel Julià Pruna, batle que va fer tancar l’església gabellina, el dia primer de maig, dia del Treball, perquè “era un negoci com qualsevol altre”. Aquest fet – i això que el padrí no freqüentava la parròquia – va provocar que Tomeu Saletes presentàs la dimissió com a regidor i partí cap a casa.
I no, el rector Morey – malgrat la greixonera de mel – no fou l’intercessor, el mediador, perquè posassin en llibertat al padrí Saletes, el qual, per altra part, va estar poc temps empresonat amb els dissidents polítics, ja que tots aquells que varen propiciar o participar en el tancament de l’església gabellina restaren al marge. Foren altres intercessions que ara no vénen al cas les que alliberaren, afortunadament, el padrí, a qui vaig admirar i vaig tenir el goig de poder estimar molt.
El prevere Antoni Morey president les noces d'uns amics
Idó..., la greixonera de mel ? Fou un detall de Tomeu Saletes – que no era molt practicant de creences religioses, però molt bona persona, i estic ben segur que, si hi ha Cel, allí es troba – amb el prevere Morey per tal de fer-se ¿perdonar? la seva involuntària participació en el tancament del temple parroquial, la qual cosa, com ja he apuntat, el va fer dimitir de regidor, en no estar-hi d’acord. Aclarit queda.
Enhorabona una vegada més, a Llorenç Tous. I que no decaigui. Ah!, per cert, els seus comentaris respecte al proper nou beat Jesús Eduard Massanet, gabellí, els subscric totalment. Confiem en el seny que pertoca per part de Capdepera i els seus dirigents municipals.
