Joan Fuster,
el pregoner de Sant Roc
Com prometérem, aquí us oferim el text del pregó de Sant Roc, pronunciat per Joan Fuster Servera el passat dia 9 d'agost.
Bones tardes. Som pescador, cala-ratjader, gabellí, i m’agrada més un dia de festa que dos de feina. Es dia que em cridaren de sa comissió de festes per dir-me si volia fer es prego de Sant Roc, lo primer que vaig pensar va ser que jo encendria sa traca, però tot d’una em començaren a venir en es cap records de San Roc que he anat escrivint en aquests papers.
Quan era molt jovenet, pràcticament només anàvem en es cotxes de xoc, allà, quan estaven davant ses “cana”. Me’n record d’aquella súper música que posaven. Després, més endavant, va venir sa balança, i aLLò si que era una passada.
També em sona haver anat amb mon pare i ma mare a veure qualque revista, amb el seu ballet de brasileres, el malabarista, el mag, sa vedette i moltes més coses.
També tenc record que quan hi havia ses “misses”. No hi havia on aparcar es cotxes. Es veu que eren molt bones.
Després, mes endavant, quant teníem 18 anys, ens estimàvem mes anar a ses discoteques que a ses festes, i és que no hi havia res que ens cridàs s’atenció.
Fins que un dia, a principi dels anys 90, va començar lo que jo dic s’època daurada de ses festes de Sant Roc i Sant Bartomeu d’aquest poble. Ho dic perquè aconseguiren una cosa que sempre m’havia fet enveja d’es altres pobles: que sa gent surti massivament en es carrer per ses festes. Bé, com deia, es se va muntar una comissió de festes, amb una gent molt variada d’edat i de pensaments, però tots coincidien en ses ganes de fer unes festes populars.
Aquí va néixer un programa de festes on hi havia un poc de tot. Per exemple, d’es més petits se’n cuidaven es joves de Terra Roja, organitzant jocs, tallers, berenars... També nasqueren es artefactes marins: se’n feia qualcun que era digne de dur a un museu. Es partit de waterpollo, de Cala Rajada contra la resta del món, tot això retransmès des d’una barca de bou per “Es ca que menja globos”. En es concurs de paelles hi havia una gentada, i a qui li tocava estar enmig era com estar dins l’infern. Ses curses de velomars i es jocs deplatja eren una manera agradable de passar una vetlada a Cala Agulla. Es “Canti qui vulgui”, imaginació per un tub i ganes de riure i passar-ho be. “Sopar a la fresca” amb un milenar de persones sopant a sa plaça d’es Sitjar. 
I es Roc Xop. Es Roc Xop és de lo millor que ha passat en aquest poble: arena, la mar, lluna, festa, reggae, ska, performance, rock, bona companyia... tot això plegat en una combinació perfecta. Es grups que passaren p’es Roc Xop eren de lo milloret. Me’n record de: 40 Putes, Haciendo el pino, Pollas3 SPA, Sa gran orquestra republicana, Potato, i molts més. Ah!, no ens podem oblidar de ses performances d’es Dadà Gugú. Tenc moltes anècdotes d’es Roc Xop. Me’n record d’un grup que no sé d’on eren, africans, crec, que tocaren es darrers, ja clarejava i nosaltres davant, ballant descalços, sense camiseta, aquella música, aquell ambien... allò no tenia preu. Sí, ja ho sé, hagués pogut fer es pregó només d’es Roc Xop. Llàstima que ara no ens el deixin fer a nosaltres però en es altres, sí. Ens volen fer creure que es bancs de l’església ballen. Cada dia hi ha un parell de milenes de persones fent botellot a Cala Agulla. Ah!, però ells paguen. I nosaltres també que pagam, i molt. Bé, ja està, xerrem de festa.
Ara només em queda convidar-vos a sa festa. Sortiu, feis festa, feis poble, que nosaltres també podem. Ara mens toca a nosaltres.
M’he mirat es programa i vos comentaré un parell d’actes. Començam avui i ja vos recoman d’anar a veure sa presentació d’es grups de sa gimcana a sa plaça d’es Pins, a les deu i quart. Sortiu cada dia, sobretot anau en es sopar solidari, que sempre es per una bona causa, i si no vos basta Sant Roc, pujau a partír de dia 17 a Capdepera.
P’ES PODER QUE M’HEU DONAT, DECLAR PER COMENÇADES SES FESTES. VISCA SA FESTA! VISCA SANT ROC... XOP!
