Ens creguérem, il·lusos, que la democràcia, com a sistema de participació dels ciutadans en els afers públics, ens absoldria, per se, de tots els pecats del passat i ens donaria una mena d’indulgència plenària per a la resta dels dies. I ens pensàrem, ingenus, que el sistema, de tan bo com era, caminaria tot sol, sense que nosaltres haguéssim de fer gairebé res. Però, ai las!, el sistema el fem funcionar – o el fem malbé – homes i dones de carn i os, farcits d’imperfeccions i amb un llast de corrupció heretat de la dictadura que encara ara no hem estat capaços d’amollar per la borda. L’historiador Joan B. Culla ho ha resumit en una frase magnífica: "El tumor del franquisme, no extirpat a temps, ha fet metàstasi".

Ara, immersos en una crisi econòmica brutal, veim com aquesta sacseja fins i tot aquelles democràcies de més llarga tradició i, per tant, més arrelades en el comportament dels seus ciutadans. Si a aquesta plaga bíblica hi afegim una conducta execrable dels poders públics, com és el nostre cas, l’atmosfera es fa irrespirable.

Davant aquest panorama desolador, la nostra immediata i lògica reacció és la de rebuig, fins al punt que arribam a empescar-nos, com a remei per a la regeneració de la democràcia, l’aprimament del sistema representatiu, com denota la resposta que estan donant els nostres lectors a l’actual enquesta de “Cap Vermell”: menys regidors, és a dir, menys representants de tots – tots – nosaltres per a defensar els interessos col·lectius.

Modestament, he de dir que aquest no em sembla el camí, sinó més aviat tot el contrari. Crec que el remei passa per més participació directa, personal i immediata de cadascú de nosaltres en els negocis públics. Si ens consideram persones honestes, hem de dur la nostra honestedat a les institucions, als partits polítics, als ajuntaments, als governs autònoms i al conjunt de l’estat. Com deia al principi, el sistema no funciona per si sol, ni les qualitats morals li són inherents, sinó que som els homes i les dones que conformam el conjunt de la societat els que li insuflam el nostre esperit.

Direu que, fins ara, només hem estat capaços d’aixecar una democràcia de baix perfil, i teniu raó. Però, davant un present com aquest, que no ens agrada, a banda d’entonar un mea culpa personal, hem d’entendre la política com un negoci que ens afecta directament i al qual no podem girar l’esquena. A no ser que ja ens vagi bé continuar en mans de desaprensius, com ha succeït la majoria de vegades, d’ençà que, un cop superada la dictadura, ens creguérem que tot serien flors i violes.