Antany, es Dijous Llarder,
tiraren molta farina;
hi va haver qualque fadrina,
que no li va caure bé.



Dijous Llarder, 7 de febrer   

Avui és el Dijous Llarder, conegut popularment com a Dijous Jarder. El seu nom deriva de llard o saïm. Arriben els darrers dies, dies de festa i de bauxa, de menjar i de beure (greixonera de porc, de brossat, coques amb tallades de sobrassada, xulla, botifarró i carn de porc, ensaïmades amb tallades, coques bambes, aguiat de potons de porc amb patates, fava parada amb porquim, bullit de peus de porc i orella).A alguns pobles, el dimarts, es celebra l’enterrament de la sardina, costum que es remunta a mitjans del segle XIX quan un grup d'estudiants de Madrid decidiren organitzar un enterrament presidit per una sardina que simbolitza el dejuni i l’abstinència.



A les terres de parla catalana és popular l’enterrament del Carnestoltes, conegut popularment com a Camestortes.
Es tracta d'una cerimònia que escenifica la fi del regnat del Carnestoltes i la fi de les activitats de bulla. Comença amb la representació, més o menys elaborada, del judici al ninot o disfressa que personifica el temps carnavalesc i que llegeix el seu testament abans de ser públicament condemnat a mort, enmig dels plors dels seus seguidors. Una cercavila, coneguda amb el nom de Rua Mortuòria participada per personatges extravagants recorre els principals carrers de la població i acaba amb l'execució sumària del Carnestoltes mitjançant la seva crema o llançament a una foguera. D'aquesta manera es dóna per acabat el temps de Carnaval. És l’inici de la Quaresma que comença amb el dimecres de cendra, però d'això ja en parlarem un altre dia.