No m’ocuparé, en aquesta primera columna corcada, dels problemes lingüístics d’IB3, perquè la columna no podria resistir el pes d’un formigó fet a base d’ignorància i de mala llet, que és la barreja més perillosa. “Només” diré la meva, per ara, sobre una programació capaç de treure de polleguera el portam de l’infern.

Jo, després d’haver vist una dotzena de vegades cadascun dels programes que s’emeten, – repeteix que repetiràs i enllà te faràs –,  he acabat per saber de memòria tots els papers de tots els personatges de totes les obres d’en Xesc Forteza. Em conec, pam per pam, totes les fires i mercats de les illes, totes les excursions a peu que s’hi poden fer, totes les possessions i finques de fora vila i totes les matances que es fan i es desfan en aquesta terra. I Sant Antoni! Ulls clucs podria identificar els dimonis de Capdepera, Artà, Sant Llorenç i Manacor, i els caparrots de sa Pobla, amb en Grouxo Marx inclòs. I ja està, això és el gruix de la programació de la IB3 popular (dels populars).

Tenc res a dir, d’aquests programes, jo? No, i ara! Em semblarien uns bons programes per a completar una programació en què, a més d’allò purament anecdòtic i  folklòric, s’hi barrejàs algun bri d’intel·ligència, un polsim d’anàlisi de la realitat, una engruneta de debat plural. Però, pensa tu! Fires i més fires, tomatigó a voler, porc negre a balquena i sobrassada  per untar tot l’arxipèlag. I Sant Antoni!

No fossin coses que si IB3 oferís algun programa en què també es parlàs dels problemes de la gent, a aquesta se li ocorregués pensar.