Diu Manuel de Pedrolo: "No crec en una literatura recreativa que no compromet ni l'autor ni el lector. Hi ha un compromís, indefugible, de cada home amb ell mateix, i el novel·lista té el deure de posar-ho en relleu. Una novel·la és més que una història ben o mal contada: és sempre un testimoni de la nostra condició, una presa de posicions i, en definitiva, un acte de protesta".
Després del gran èxit de Celistre (2019), Jaume Fuster fa una immersió en el món de la ficció a través de "Mirant el silenci". Una novel·la ambientada en un indret molt proper que us encisarà des de la primera pàgina fins la darrera.
Jaume Fuster i Alzina es reconeix com a model de diletant, tant en el camp de l’art com en el de la literatura, branques de les humanitats que confessa haver conreat sense mètode ni sistema, i sovint sense els coneixements essencials exigibles. Paradoxalment, l'única professió per a la qual es considera mínimament preparat –la de filòleg– no l’ha exercida mai. Enmig d'aquest embull i per sobre de cap altre mèrit, es declara un manobre de la cultura, des de la trinxera de Cap Vermell, i un resistent als embats del dogmatisme.Ha publicat Torcebraç (2012), glossat, amb Joana Colom, Els malnoms de Capdepera (2001), El vent de les paraules (2008), poesia, Un geni, aproximadament (2000) i Capdepera, 700 anys (2000), teatre, a més de nombrosos articles a la revista Cap Vermell.
El seu darrer llibre, Celistre, tracta de la seva memòria personal i també de la col·lectiva, en el qual el gran protagonista és Cala Rajada, i no només el seu paisatge sinó especialment les seves persones. Un retrat en blanc i negre del moment exacte en què es produeix el gran canvi de la vida marinera al turisme.
Dos anys després ficciona la història del major dels Fiol que, empès per la misèria, com tants d'altres, emigra a Amèrica on fa fortuna i torna amb les butxaques plenes i, el que és pitjor, amb el cap ple d'idees empresarials modernes que empelta al seu nebot. Aquest figura com un dels pròcers de l’enriquiment de Sant Andreu, i per a altres com un excel·lent exemple de cacic. Ah!, el major dels Fiol també torna amb una dona de bandera.
En Jaume Fuster s’afegeix a la nòmina de novel·listes que necessiten entendre la Gran Transformació que succeí als voltants de la meitat del segle passat, ens convida a visitar el llogaret de Sant Andreu, de bell antuvi plaça d’estiuejants i refugi de turistes fugitius, i ens presenta la família Fiol, protagonista dels canvis que afluïren al nucli turístic en què s'anà convertint.
Pere Joan i Tous escriu a l'epíleg del llibre: "Mirant el silenci és una obra que traspua intel·ligència i sensibilitat
narratives. aquest relat, que abraça tres quarts de segle d’història col·lectiva i focalitza tota una complexa nissaga familiar, configura, de fet, una novel·la de novel·les, oberta a molt diverses adscripcions genèriques i tradicions literàries, com ho són el realisme social i la novel·la històrica, el neo-ruralisme i la novel·la etnogràfica, el melodrama i la novel·la criminal de tarannà naturalista. amb el realisme social (o històric) dels anys seixanta, el de Josep Maria Espinàs i Manuel de Pedrolo, Mirant el silenci comparteix el compromís amb la realitat i l’afany de deixar constància ficcional del que es tendeix a oblidar o silenciar".
I acaba dient: "Tot i ser obra de ficció, també Mirant el silenci és un exemple com cal de memòria històrica.
Apost per Mirant el silenci. la seva força i bellesa narratives són ben capaces de convertir Cala Rajada en un mite literari, tal com va aconseguir Baltasar Porcel amb Andratx. i, de vegades, també a sant Andreu, com ja passava en el Macondo de Gabriel García Márquez, allò real es torna meravellós i els estris més quotidians es converteixen en màgics artefactes musicals".
