Un lliri lila pot evocar les costureres assassinades a la Cotton Textile Factory, a Washington Square, Nueva York el 1857 per haver reclamat la seva dignitat en un jornada de 10 hores laborals. El fum que sortia de l'edifici cremat era de color lila, com els llaços liles, com les banderes de les manifestacions, o com aquests lliris liles de la biblioteca de Capdepera en el dia de la dona: 8 de març.

A les 19'30 h, els amics i públic assistent, varen prendre seient per escoltar els textos que pacientment havien preparat en motiu del dia de la dona un grup de lectores i lectors de la biblioteca. Començà la interpretació de textos Marigerma Melis, amb una reivindicació extreta del llibre d'Eduardo Galeano, Mujeres de les afirmacions més difamadores respecte a les dones que feren els grans personatges de la història i la cultura; no es veien de la mateixa maneres pensadors com Sant Tomàs de Aquino quan feia afirmacions degradants cap a la muller, per exemple. Després llegiren amb gràcia Magdalena Melis i Joan Cabalgante a l'hora de fer la lectura dramatitzada d'un text de Dario Fo, El despertar, on es presenta una contrarrellotge de la dona per haver de cuidar els fills, contentar les persones que té al seu voltant, haver de lluitar contra el sistema capitalista d'horaris injusts o d'haver-se de justificar pel simple fet de ser dona, en són alguns temes tractats. A més, la veu de Soledad Peiró va relatar la sòrdida història d'una dona a La violació, que escarrufà el públic assistent, i que podem relacionar amb els fets esfereïdors ocorreguts als San Fermín. Clara Arnau reinterpretà intrèpidament la veu de Camille Claudel, l'amant de Rodin, injustament tractada per la història en una tormentosa història d'amor. Pilar va llegir la història de Matilde Landa, mestre republicana que patí les conseqüències de la Guerra Civil espanyola, amb un final trist. Tomeu va llegir un text que contava com se les gastaven amb la dona a l'època de Napoleó. La música va ser coordinada per Biel Mir.

 Finalment, es llegiren textos esparsos de poetes com Wislawa Szymborska o Nicolina Andova serviren per visibilitzar una situació en un dia que hauria de ser cada dia. Un esdeveniment que ens va fer reflexionar també sobre el paper que ha de tenir l'home en relació a la dona: no hauria d'ajudar, sinó també reivindicar el que és un dret universal. Una bona lectura lila, per un dia entre relats, llibres i poemes dedicats a la dona. També hi hauria d'haver igualdat salarial o una educació semblant a la que tenen països com Noruega. Tot i així, al nostre petit país també la reivindicació va ser possible.