Imprimeix
Categoria: Comunicats
Vist: 339




Manifest 8M 2021

En aquest 8M atípic, condicionat per la pandèmia i la situació sanitària tan complexa que vivim, s’evidencia l’escassa protecció social d’un sistema de cures i de sostenibilitat de la vida. Aquesta situació ha impactat en els drets laborals, socials i civils de les dones, afectades en gran mesura per l’atur, els ERTOS, la precarització i les retallades salarials. Com a conseqüència de tot això, han augmentat les situacions de pobresa i de dificultats. A més, s'ha agreujat la situació de desigualtat i discriminació que pateixen les dones, així com l’assumpció d’una sobrecàrrega domèstica i mental i un augment molt significatiu de la violència masclista. Una vegada més queda clar que en situació de crisi, les dones som les més perjudicades. Per aquest motiu, i malgrat el context, les feministes no renunciam a ocupar els carrers, de manera decidida i sense por.


Mireia Flaquer i Toti Fuster han participat del vídeo del manifest del Moviment Feminista de Mallorca


PER AIXÒ, EL MOVIMENT FEMINISTA DE MALLORCA RECLAMA:

  1. Acabar amb les opressions patriarcals que obstaculitzen el ple desenvolupament i suposen condicions discriminatòries que afecten totes les dones. Parlam de la bretxa salarial i de les pensions, del sostre de vidre, de la precarització laboral, de la sobrecàrrega del treball de cures, de les dificultats de conciliació i de l'absència de corresponsabilitat, entre d’altres. Reforçar els serveis públics d’atenció a les persones, els serveis socials, sanitaris i educatius, a més de posar en valor les seves treballadores. Acabar amb la invisibilització i l’explotació de les dones en l’àmbit de les cures, dels treballs essencials feminitzats i del treball domèstic i precaritzat, parant especial atenció en les dones en situació irregular, que pateixen amb més intensitat l’explotació i la discriminació. Exigim sous i condicions de feina justos i dignes per a totes, així com la ratificació del Conveni 189 de l’OIT per al reconeixement dels drets laborals de les Treballadores de la Llar, per part del govern espanyol.
  1. Erradicar la feminització de la pobresa, revaloritzant i dignificant els sous i les pensions, i implantant la Renda Bàsica Universal de manera eficient. Polítiques imprescindibles per poder garantir la independència i l’autonomia de les dones de totes les franges d’edat, sense distinció a causa de la situació legal en què es troben.
  1. Abordar de manera integral la violència masclista i garantir la protecció i l’assistència de totes aquelles dones i infants víctimes de violència de gènere. Exigim millorar els serveis especialitzats i invertir els recursos necessaris per oferir sortides vitals i laborals dignes, com poden ser l’acollida, l’acompanyament o l’accés a l’habitatge, sense deixar cap dona enrere.
  1. Que cessin els atacs fonamentalistes, feixistes i de l’extrema dreta cap al feminisme i cap a les activistes feministes. Que els mitjans de comunicació no es facin ressò d’aquestes manifestacions xenòfobes, masclistes, classistes i racistes de la ultradreta i que es desmantellin les estructures i les institucions hereves del franquisme.
  1. Que acabi el racisme institucional i el racisme social. Migrar no és un delicte, és un dret i una pràctica ancestral. Necessitam la derogació de la Llei d’Estrangeria, polítiques públiques de regularització massiva, acabar amb els CIES i altres estructures migratòries vergonyoses. La política migratòria actual, i el racisme social, generen més explotació, més precarietat, més discriminació i més desigualtat, que es tradueix en més violència cap a les persones migrants. Volem papers per a totes!
  1. Que es facin polítiques de transició ecosocial que posin la vida al centre i que col·loquin les persones per davant dels interessos dels mercats, incorporant els valors, els coneixements i les pràctiques ecofeministes. Transformar dràsticament el model econòmic i social capitalista basat en l’espoli de recursos naturals, en l’explotació dels cossos i en la destrucció del territori, tot fomentant la creació de xarxes de suport, d’autogestió i de cures, i la solidaritat amb les dones més vulnerables dins la comunitat.
  1. Que es produeixi un canvi estructural de totes les institucions i de la societat mateixa, amb la finalitat de garantir el compliment de la legislació en matèria d’igualtat i de violència masclista. Exigim polítiques que donin resposta a totes les dones sense distinció, tenint en compte la nostra pluralitat per raó d’identitat, d’edat, de nivell econòmic, de classe social, de diversitat funcional, d’orientació sexual, d’ideologia política i d’altres característiques psicosocials.
  1. Implementar de manera efectiva la coeducació a totes les etapes educatives. Un nou model educatiu que apliqui la perspectiva feminista d’una manera transversal i completa, amb l’objectiu de fomentar la construcció de relacions afectivo-sexuals lliures de masclisme, així com la revisió dels currículums per incloure-hi dones referents i invisibilitzades fins ara en tots els àmbits d’estudi.
  1. Eliminar la visió patriarcal de la medicina i de la ciència. Aconseguir, en l’àmbit sanitari, atenció i immediatesa a l’hora d’atendre les patologies feminitzades. Canviar el focus diagnòstic i el tractament de les malalties que afecten les dones de manera diferent, amb especial atenció a aquelles que més afecten les dones de classe treballadora o en situació d’extrema vulnerabilitat.
  1. Assolir el dret a l’avortament universal, gratuït i segur, la millora real de les polítiques de conciliació i més drets i recursos per a la criança, per aconseguir una maternitat digna, desitjada i sense violència de cap tipus. El control del propi cos és un dret irrefutable de les dones, per això exigim la fi de la violència ginecològica i obstètrica, de la mateixa manera que reclamam la corresponsabilitat real i polítiques feministes contundents en temes de salut sexual.

Per acabar, feim una crida a la sororitat entre les dones i a les aliances feministes que han fet i faran possible el treball en xarxa i de suport mutu. Aquesta és una eina poderosa que ens ajuda a fer front a les pitjors conseqüències d’aquesta pandèmia i de la societat capitalista i patriarcal que patim.


DAVANT L’EMERGÈNCIA SOCIAL, EL FEMINISME ÉS ESSENCIAL