Segons dades d'ACNUR (l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), prop de 300.000 migrants i refugiats han intentat arribar en el que duim d'any a Europa via el Mar Mediterrani. 2.440 han mort en l'intent.

Els refugiats fugen de la guerra, la fam, les malalties o el terror de l'Estat Islàmic. Són persones que provenen de països amb crisis humanitàries agudes com Síria, Líbia o Eritrea. Aquest estiu, la majoria d'aquestes persones han intentat entrar a Europa per la ruta Central, via Itàlia, o per la ruta Est, via Grècia i els Balcans. En la seva ruta, són víctimes de les màfies del tràfic de persones, tractades com una simple mercaderia.

Davant aquesta situació d'emergència, els països que formen la Unió Europea han donat una resposta del tot insuficient. Com a mostra d'aquesta insolidaritat, dels quasi 4 milions de refugiats sirians fins a febrer de 2015, poc més de 40.000 han sigut admesos a Europa, i només 130 a l'estat espanyol. Mentrestant, la major part de les persones refugiades són acollides a països més empobrits com Líban, Turquia, Jordània o Egipte.

L'estat espanyol ha demostrat una falta de compromís i solidaritat vers aquesta emergència humanitària. La Comissió Europea va proposar aquest mes de juliol una proposta de mínims per acollir entre els països membres a 60.000 persones refugiades. El ministre d'Interior del govern espanyol, Jorge Fernández Díaz, va rebutjar la quota assignada a l'estat espanyol de 4.300 persones, i només en va acceptar 1.300 demandants d'asil.

El govern ultradretà, anti-migrants i xenòfob d'Hongria va decidir aquest estiu gastar-se 32 milions d'euros en la construcció d'una tanca amb concertines per blindar la seva frontera amb Sèrbia i fer més complicat el pas de les persones refugiades en seu camí cap als països del nord d'Europa. Un obstacle més per a persones que han deixat zones de guerra i que cerquen de forma desesperada protecció.

Per altra banda, cal destacar que la societat europea ha pres consciència de la situació. Les darreres notícies de morts en el trasllat de refugiats en camions tancats o els atacs de grups neonazis a albergs de refugiats a Alemanya han sigut respostes amb manifestacions de suport i de benvinguda a les persones refugiades. Les institucions democràtiques europees haurien d'agafar el testimoni d'aquestes manifestacions de suport, deixar enrere les polítiques per crear una Europa-Fortalesa, i donar un gir a les polítiques d'asil i de cooperació amb els països empobrits del Mediterrani. És necessari que les institucions estiguin a l'altura d'aquesta crisi de refugiats. Les administracions locals poden col·laborar amb la seva disposició a acollir persones de forma temporal, en funció de les seves capacitats.

Per tot això, el Ple de l’Ajuntament de Capdepera adopta els següents

ACORDS

1.- El Ple de l'Ajuntament de Capdepera sol·licita al govern de l'estat espanyol un compromís ferm amb les persones refugiades, rectificant la postura presa a la darrera reunió de ministres de justícia i interior de la Unió Europea i l'anunci de la seva predisposició a acollir les persones refugiades que proposava la Comissió Europea.

2.- L'Ajuntament de Capdepera es posarà a disposició del govern de l'estat espanyol per l'acolliment temporal d'algunes d'aquestes persones, segons les capacitats del nostre municipi.

El Portaveu de MÉS per Capdepera,
Pere Fuster Nadal