El passat dilluns, dia 11 de febrer, a les 20 hores, a la sala SACMA de la nostra ciutat, Maria Miró i Pere Grimalt presentaren públicament la nova plataforma Reacció Ciutadana de Llevant, amb la lectura del seu Manifest. En aquest document es fa una crida a tota la ciutadania del municipi de Manacor i de la comarca de Llevant per a una mobilització cívica, des de la base, sense cap tipus de vinculació política i sindical, per al restabliment dels drets que s’han retallat o, directament, eliminat, amb l’excusa de la crisi.
Al llarg de la seva lectura, els dos portaveus denunciaren les retallades que es pateixen en l’àmbit educatiu, en el sanitari, en el camp dels serveis socials, amb la necessitat 'actuar contra la pobresa i l’increment de la desigualtat de gènere; així com també alertaren de les greus conseqüències que està tenint l’aplicació de la darrera reforma laboral, de la qual ara s’ha complert un any des de la seva aprovació.
Segons el Manifest, es va insistir en la necessitat d'activar de debò una autèntica democràcia participativa, en la qual des dels poders públics es duguin a terme processos de diàleg amb les forces socials dels nostres pobles, es fomenti la pràctica en debats sobre temes importants i s’establesquin uns organismes de participació reals i efectius.
També es va fer referència a les dificultats afegides que ha d'assumir la comunitat autònoma de les Illes Balears en la prestació dels serveis que ha de donar a la seva població, com a conseqüència d'un dèficit fiscal del tot insostenible, amb una aportació de l’estat a les nostres illes molt per davall del que aquí es recapta. Així com l’exigència de polítiques fiscals progressives (que pagui més qui més té) i la lluita real per fer front al frau fiscal, que a l’Estat Espanyol està en el 23%, el doble que la mitjana europea.
La lectura del Manifest acabà amb una crida a la necessitat d'articular un nou model econòmic i social sostenible, amb una economia al servei de les persones i no de les necessitats dels mercats financers o dels especuladors, vertaders causants de la crisi en què ara ens trobam immersos. Un model de societat, en definitiva, que asseguri totes les necessitats de la ciutadania i el gaudi dels seus drets.
La primera mobilització que organitza Reacció Ciutadana de Llevant serà el proper dissabte, dia 23 de febrer, amb una concentració a la plaça de sa Bassa, amb l’horari de capvespre encara pendent de concretar, en què es convida a participar-hi tots els ciutadans i ciutadanes del municipi de Manacor i de la comarca de Llevant, pel restabliment dels serveis bàsics de la ciutadania.
1.- DEFENSA DELS SERVEIS BASICS DE L’ESTAT DEL BENESTAR SOCIAL:
Tenim dret a un Estat de Benestar Social fort que garanteixi un nivell de vida digne al conjunt de la ciutadania. Eliminar les desigualtats socials ha de ser el seu objectiu.
A) La primera area sensible és la de l’educació a on demanen:
- Per què s’aturin les retallades que pateix el nostre sistema educatiu, pel restabliment dels programes d’atenció a la diversitat i de la bona qualitat d’un ensenyament per a tothom.
- Per l’aplicació de polítiques educatives valentes, que posin l’ensenyament en el punt central de l’acció del govern, i per l’augment de la inversió en educació fins al 7% del PIB, com fan els països més avançats.
- Per unes ràtios dignes, que permetin l’atenció individualitzada a l’alumnat. Per la dotació adient del professorat.
- Pel foment de la participació de tota la comunitat educativa (pares, mares, alumnes i mestres), perquè tots som part activa en l’ensenyament.
- Pel manteniment del model educatiu vigent públic, gratuït i de qualitat amb el català com a llengua vehicular de l’ensenyament, principal actiu en l’assoliment d’una societat cohesionada.
- Per l’acabament de la privatització de l’ensenyament i dels models de gestió privada que la nova llei del ministre Wert vol implantar. Pel foment d’un ensenyament plenament democràtic.
B) L’àmbit de la salut també està patint força a la nostra comarca pel la qual cosa és urgent considerar i defensar que la salut és un dret humà fonamental i el sistema d’atenció ha de ser públic, gratuït universal i de qualitat, de cap manera l’atenció sanitària ha de ser un negoci per a interessos privats. Per això defensem el nostre hospital i els nostres serveis que de cap manera han de minvar. Tant l’hospital com els centres de salut han d’estar a ple rendiment amb el personal n necessari i unes instal·lacions i serveis adequats i suficients a més de l’atenció personalitzada a tothom, sense cap tipus de discriminació.
2.- PREOCUPACIÓ I ACTUACIÓ CONTRA LA POBRESA A LA NOSTRA COMARCA:
- Exigim uns serveis socials municipals públics i de qualitat al servei dels ciutadans i ciutadanes que treballin per la prevenció i l’atenció de les persones en situació de vulnerabilitat social. En concret, denunciem que al nostre municipi no es gestionen correctament les Rendes Mínimes d’Inserció.
- Prendre consciencia social del que significa la destrucció de llocs de feina i drets laborals que s’està produint i les conseqüències moltes vegades dramàtiques per les persones i la comunitat, ja que cada vegada hi ha menys ajudes publiques i subsidis. Es urgent una resposta des de l’àmbit públic per aturar aquest augment intolerable de la desigualtat social.
- Dret a una vivenda digna sense haver d’hipotecar la vida laboral. Lloguer social per a les persones més desprotegides fomentat i auspici at des de les institucions, en lloc de destinar doblers de tots a l’estoc de vivendes de l’especulació mitjançant el banc dolent. Donar suporta a iniciatives d’àmbit estatal com per exemple donant suport a la Iniciativa Legislativa Popular de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca per fer front als drames socials que se succeeixen a diari, inclosos nombrosos suïcidis.
3.-REFORMA LABORAL I ATUR
El volum d’atur continua sent "alarmant" i la combinació perversa de polítiques d’austeritat i reformes laborals generen una situació dramàtica a nivell social.
I ha tres dades a destacar a nivell nacional: els quasi 6 milions d’aturats, la taxa d’atur per sobre del 26% i 1.800.000 famílies que tenen tots els membres actius a l’atur.
Sense negar la gravetat de la crisi, recordem que "existeixen alternatives a les polítiques imperants per incrementar els ingressos públics i reduir el dèficit" i en aquest sentit "una nova fiscalitat més progressiva, la persecució del frau fiscal, especialment entre les grans fortunes, i recuperar impostos".
4- DENUNCIA DE L’AUGMENT DE LA DESIGUALTAT DE GÈNERE:
Les retallades en sanitat, educació, dependència i serveis social no són neutres. Afecten de manera especialment greu les dones, ja que incideixen en sectors molt feminitzats i per tant solen implicar més feina personal i menys feina remunerada. De manera que amb les retallades les desigualtats per raó de sexe s’agreugen.
A més de d’incompliment de lleis estatals, sabem que a la nostra comarca s’han reduït els recursos destinats directament a les dones i es produeix un augment significatiu de la prostitució com estratègia de supervivència, fenòmen que respon a les necessitats masculines i en canvi degrada i perjudica a la dona.
Una conseqüència d’aquest retrocés en politiques públiques d’igualtat és l’augment de la discriminació i patiment de les dones nou vingudes i dels seus fills i filles.
5.- EXIGIM UNA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:
Per la superació de la crisi econòmica del sistema capitalista que vivim, és una passa imprescindible l'establiment d'opcions de participació política del ciutadans, a partir del nuclis municipals. Així instem als partits polítics i sobretot als governs municipals a obrir processos de diàleg amb les forces socials dels nostres pobles, a participar en debats sobre temes importants, a aprofundir en la participació activa de la ciutadania a través de consultes i a establir organismes de participació.
La corrupció es una de les xacres mes grans que pateixen les nostres administracions publiques, la falta de cura de com es gasten els diners que aporta la ciutadania ens ha conduit a greus malbarataments, a concessions fraudulentes i enriquiments il·legals de persones que participen en política o tenen capacitat de decisió en governs municipals, insulars, autonòmics i d’Espanya.
Tot això ens fa exigir la màxima transparència a totes les administracions públiques i que en tot cas el criteris pels concursos siguin clars, objectivables i quantificables de tal manera que qualsevol ciutadà o ciutadana pugui constatà que la concessió atorgada ha estat la millor per la ciutat, a mes a mes que es municipalitzin tots els serveis com per exemple la distribució de l’aigua potable, que es puguin gestionar amb eficiència des de l’Ajuntament o empreses públiques.
6.- PREOCUPACIÓ PEL DÈFICIT FISCAL DE LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA:
En proporció, l'arxipèlag ha estat la comunitat més espremuda durant dècades per Madrid. És ben hora de dir prou a la constant pèrdua de recursos públics que se'n van per no tornar mai. Les administracions locals, insulars i autonòmiques sense els nostres recursos no poden oferir un servei digne als seus ciutadans.
_ Exigim uns PGE Pressuposts General de l’Estat que prioritzin la despesa als serveis de la ciutadania: sanitat, educació, pensions, polítiques d’inserció laboral, etc) en comptes de destinar 38.000 milions d’euros a retornar el deute financer. Exigim polítiques fiscals progressives (que pagui més qui més té) i la lluita real per fer front al frau fiscal, que a l’Estat Espanyol està en el 23%, el doble que la mitjana europea; en definitiva polítiques que garanteixin la suficiència pressupostària per evitar les retallades en serveis i drets bàsics i a les Comunitats Autonòmiques que son les encarregades de gestionar la sanitat, les polítiques de benestar social i la sanitat pública.
– Els pressuposts generals de l'Estat de l'any 2013, inverteixen 71 euros en cada illenc, quan la mitjana estatal és de 230 euros per habitant.
– Cada any, les Illes Balears paguen via impostos més de 3.000 milions d'euros a l'Estat i no retornen ni amb infraestructures ni en serveis. Gairebé és l'equivalent al pressupost anual de la Comunitat Autònoma. Aquests doblers surten de les nostres butxaques i no tornen!
– Els ciutadans de Manacor aportem anualment 120 milions d'euros a les arques de l'Estat quan el pressupost del nostre Ajuntament no arriba als 40 milions. Cada un dels manacorins i manacorines paga, any rere any, uns 3000 euros que no retornen.
– Davant aquesta situació injusta i escandalosa d'espoli fiscal, demanem un tracte fiscal just a l'estat Espanyol per tal que les administracions pròpies (Ajuntaments, Consells Insulars i Parlament) siguin solvents i tenguin els recursos necessaris i que els pertoca per tal de no haver de malmetre més l'estat del benestar.
– Exigim al Govern de la nostra Comunitat que recuperi el conveni que recentment a declinat el President Bauzá per garantir la Xarxa Ferroviària fins a Artà i la seva electrificació.
7.-PER LA CULTURA I PER LA NOSTRA LLENGUA
– Per una societat que fomenti l’accés a la cultura, la promoció del saber i la formació integral i permanent de tota la ciutadania.
– Per una cultura a l’abast de tothom, sense que ningú es pugui veure mancat en funció de la seva renda.
– Per la promoció d’una cultura alliberadora, que lluiti contra les desigualtats del nostre món, amb la defensa d’un pensament reflexiu, crític i lliure.
– Per la plena normalització de la llengua catalana, la llengua pròpia de les nostres illes, pel seu reconeixement com a element d’integració i de cohesió de la nostra societat.
– Per la derogació de tota aquella normativa que vol fer del català una llengua de segona, per la seva presència a l’Administració Pública, a l’ensenyament i als mitjans de comunicació.
– Per la recuperació del consens que fins ara hi havia hagut en matèria de promoció de la nostra llengua, per la implicació de la nostra Administració i de tots els agents econòmics i socials en el foment i l’estima per la nostra llengua.
CONCLUSIÓ.- L’ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES :
L'actual crisi capitalista és causada per una economia basada en la construcció desmesurada i l'especulació, per contra la societat necessita una economia que estigui al seu servei. Així cridem per un model econòmic sostenible, que asseguri totes les necessitats dels ciutadans i els seus drets, des de la sanitat i l'educació fins a una vivenda digne, passant per tots els serveis bàsics. Però també cridem a una economia productiva real i no especulativa, que aprofiti el potencial intel·lectual i creatiu dels ciutadans, que tendeixi al bé comú i a la repartició de la riquesa. Invoca’m a una sobirania econòmica que ens faci ser autosuficients i responsables amb la nostra illa.
