LA NIT DE LA CULTURA 2012 PREMIA LA TASCA DE LES PERSONES I ENTITATS QUE HAN FET FEINA PEL PAÍS

La Nit de la Cultura 2012 ha estat un clam a favor dels drets lingüístics i de les senyes d’identitats dels mallorquins. Un Auditori de Manacor ple de gom a gom ha acollit una gala marcada per les polítiques agressives contra la llengua i la cultura dels governs de Bauzá i Rajoy. La Nit de la Cultura més multitudinària de la història ha estat enregistrada per Televisió de Catalunya i serà retransmesa en diferit el proper 6 de gener, a les 23.30 hores, pel Canal 33 i per TV3cat (no per IB3 que, com ja va succeir a l’edició anterior, no s’ha dignat contestar l’oferiment que li va fer l’entitat de retransmetre-la). Una Nit de la Cultura feta a Manacor no podia deixar de banda, com no ho ha fet, la commemoració dels 150 anys del naixement de Mossèn Alcover, ni oblidar la fundació, fa 50 anys, de l'Obra Cultural Balear. També ha estat l’ocasió per al reconeixement a les persones i entitats que han destacat al llarg de la l'any per la seva tasca a favor de la llengua, la cultura i el país, guardonades amb els Premis 31 de Desembre.

La gala, presentada per Elisabet Carnicé, de Televisió de Catalunya, i per Rafel Gallego, ha començat amb la intervenció del batle de Manacor, Antoni Pastor, com a màxim representant de la ciutat que acull l’esdeveniment. Pastor ha ironitzat sobre la seva expulsió del PP i ha remarcat el seu orgull de formar part d’un municipi en què un 85% dels regidors de diferents ideologies polítiques es va posar d’acord a favor de la llengua pròpia. Acte seguit ha estat el torn de Miquel Àngel Llonovoy, que ha donat la benvinguda als assistents amb un dels seus coneguts monòlegs. Posteriorment, s’ha projectat un audiovisual dedicat als 50 anys de l’Obra Cultural Balear.

Acte seguit ha començat l’actuació musical d’un dels plats forts de la nit, els valencians Obrint Pas, guardonats enguany amb el Premi Gabriel Alomar. Obrint Pas ha ofert temes del seu repertori en acústic, que han sorprès pel seu lirisme, però mantenint l’essència de les seves lletres, que combinen la reivindicació i el lirisme.

Han donat pas a un dels moments centrals de la gala, el parlament del president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. Mateu ha celebrat la sentència que dóna la raó a Acció Cultural del País Valencià i que permetrà que TV3 es torni a veure al territori germà; ha recordat els socis fundadors de l’OCB, especialment el recentment finat Bartomeu Barceló; i també ha homenatjat els treballadors i voluntaris de l’entitat en aquests temps tan difícils, marcats per l’ofegament econòmic per part de les institucions. El president ha remarcat el bon moment de l’entitat –ja compta amb 4.000 socis-, però també les agressions del Govern Bauzá contra la llengua. Per a Jaume Mateu, el 2012 ha estat un any horrible, marcat per la ignominiosa Llei de Funció Pública, que s’afegeix als retrocessos de la llengua als mitjans de comunicació públics i a l’escola, amb la sortida de l’Institut Ramon Llull i l’avantprojecte Wert com a colofó. No obstant això, el president ha destacat la reacció ciutadana, que va aplegar més de 50.000 persones per dir “Sí a la nostra llengua” i que no ha aturat en cap moment. Jaume Mateu ha fet una crida a continuar reforçant la xarxa social i territorial de l’entitat i a continuar resistint activament, arribant si cal a l’objecció i a la desobediència. Per acabar, ha citat els versosTota la meva vida es lliga a tu,/com en la nit les flames a la fosca, del poema “A Mallorca, durant la Guerra Civil” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el centenari del naixement del qual es celebrarà el 2013.

A continuació hi ha hagut el primer bloc del lliurament dels Premis 31 de Desembre. S’han lliurat els premis Francesc de Borja Moll (a l’Associació Bany-Al-Bahar de Banyalbufar), Josep Maria Llompart (al pedagog Cels Calviño) i Emili Darder (a la Plataforma Crida, recollit per Rosa Deyà i altres membres; COAPA, recollit per Helena Inglada i Jaume Ribas; Assemblea de Mestres i Professors en català, recollit per Elisabet Abeyà i Magdalena González; i Enllaçats pel Català, recollit per Miquel Albero), que ha anat seguit per una intervenció a càrrec del filòleg Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha recordat la figura de Mossèn Alcover, ha exigit la igualtat jurídica del català i ha fet una salutació en nom del president de l’IEC, Salvador Giner. Acte seguit ha estat el torn de la projecció del lipdub de Manacor, que es va enregistrar l’any passat dins el marc de la campanya “Mallorca m’agrada”.



A continuació, ha estat el torn d’una de les formacions més importants del rock en català, Antònia Font, que han presentat temes del seu darrer disc “Vostè és aquí”. Tot seguit hi ha hagut el segon bloc dels Premis 31 de Desembre, amb el lliurament del Bartomeu Oliver (Antoni Gomila per “Acorar”) i del Miquel dels Sants Oliver (Al “Diccionari de partits polítics de les Illes Balears”, recollit per  Sebastià Serra, Antoni Marimon i Llorenç Carrió), que han donat pas a la projecció del lipdub de Calvià, enregistrat fa pocs mesos dins la campanya “Mallorca m’agrada”. Acte seguit, ha cantat una de les bandes revelació de l’any, The Mamzelles, el millor pop alternatiu català. El tercer bloc dels premis –ha estat el torn del Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Francesc Vicens pel llibre “Paradise of Love”) i de l’Aina Moll i Marquès (Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua)- ha precedit un dels moments més esperats de la vetllada: l’actuació de l’actor Antoni Gomila, guardonat amb el Premi Bartomeu Bartomeu Oliver per l’obra “Acorar”. El manacorí ha fet les delícies del públic amb la interpretació d’un tros d’aquest espectacle, un dels èxits indiscutibles de l’any.

El quart bloc dels premis –el Gabriel Alomar (al grup valencià Obrint Pas), i els reconeixements de l’OCB –als vaguistes de fam Jaume Bonet i Tomeu Amengual i als treballadors i voluntaris de l’entitat- ha introduït l’actuació d’Isidor Marí, ara en la seva qualitat de cantautor. L’eivissenc ha interpretat temes d’ara i de sempre. Acte seguit s’ha projectat un audiovisual sobre les mobilitzacions per la llengua del darrer any. La Nit de la Cultura ha acabat amb la Coral de la UIB, que ha cantat diferents cançons, entre elles la que ha posat el punt final a l’acte, l’himne de Mallorca, La Balanguera.

Una Nit de la Cultura marcada, doncs, per l’esperit de reivindicació, en uns temps de crisi i de retrocessos culturals, social i democràtics sense precedents durant tot el període democràtic. Però malgrat els atacs a la llengua i la cultura, 50 anys després de la fundació de l’OCB i de la tasca feta per prohoms de l’alçada de Francesc de Borja Moll, Miquel Forteza, Climent Garau o Josep Maria Llompart, la gala ha tornat a demostrar que batega l’ànima d’un poble que no es resigna a desaparèixer i disposat a continuar lluitar per esser qui és.

FOTO DE GRUP DELS GUARDONATS AMB ELS PREMIS 31 DE DESEMBRE 2012

Divendres, a les 20.15 hores, s’ha fet la foto de grup de les persones i entitats guardonades amb els Premis 31 de Desembre 2012. Hi han participat el president de l’OCB, Jaume Mateu, i representants dels col·lectius "Enllaçats pel català", "Assemblea de Mestres i Professors de Català de les Illes Balears", "Plataforma CRIDA" i els pares i les mares (personalitzats en la COAPA)" (Premi Emili Darder); l’actor Antoni Gomila, autor d’”Acorar” (Premi Bartomeu Oliver); Sebastià Serra, Antoni Marimon, Llorenç Carrió i Lleonard Muntaner, coordinadors del “Diccionari de partits polítics de les Illes Balears (1900-2008)” (Premi Miquel dels Sants Oliver); Francesc Vicens, autor del llibre “Paradise of love” (Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel); Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua (Premi Aina Moll i Marquès); i el grup valencià Obrint Pas (Premi Gabriel Alomar). També hi han participat els vaguistes de fam per la llengua, Jaume Bonet i Tomeu Amengual.

Senyor Antoni Pastor, batle de Manacor; senyor Vicenç Villatoro, director de l’Institut Ramon Llull; altres autoritats; premiats; socis de l’Obra Cultural Balear; amics de l’entitat, senyores i senyors.

Un any més, les dones i els homes de l’OCB ens reunim per fer festa gran i lliurar els premis 31 de Desembre, que arriben a la seva vint-i-sisena edició. Enguany, ho feim a Manacor per afegir-nos a les celebracions dels cent cinquanta anys del naixement del gran apòstol de la llengua catalana que va ser mossèn Antoni M. Alcover. Per això, volem agrair al batle de Manacor les atencions i les facilitats que ens ha ofert i que han permès preparar amb cura aquesta gala. També vull aprofitar l’ocasió per agrair-li públicament que, en un acte suprem de dignitat, votàs en contra de la llei de la ignomínia o de Reforma de la Llei de la Funció Pública.

Vull saludar de manera preferent a l'entitat germana Òmnium Cultural que en aquests moments celebra a Tarragona la Festa de les Lletres Catalanes. I també a Acció Cultural del País Valencià que acaba de guanyar una batalla judicial que hipotecava econòmicament el seu futur. El nostre desig és que el País Valencià pugui veure aquesta gala que serà emesa per TV3.

Com sabeu, aquest mes, l’OCB fa cinquanta anys, una fita capital que hem anat celebrant al llarg de l’any i que seguirem celebrant durant els propers mesos. És el moment, per tant, d’homenatjar els fundadors, liderats per Francesc de B. Moll, i d’honorar especialment els tres que celebren el cinquantenari amb nosaltres: les germanes Aina i Francesca Moll i Marquès, i Antoni Fernández i Suau. Lamentablement, fa uns mesos que morí Bartomeu Barceló i Pons, també membre fundador, a qui vull recordar i agrair tot el que va fer per enaltir l’entitat.

I sobre la història d'aquests 50 anys s'està preparant un documental que es finança a través del micromecenatge i al que us convid a donar-hi el vostre suport.

Sabeu també que no hem pogut celebrar com haguéssim volgut aquesta edat d’or. L’ofegament econòmic de l’OCB decretat per les nostres administracions públiques ens ha obligat a fer sacrificis enormes i dolorosos, entre d’altres, haver de rescindir tots els contractes de feina de l’equip de professionals. Gràcies, però, al seu ferm i exemplar compromís amb l’entitat, a la que hi han dedicat moltes hores gratuïtament, hem aconseguit mantenir-nos ben actius. A tots ells, em plau de dedicar aquesta gala.

Gràcies també als nous associats. Ja som quatre mil i encara no hi som tots: podem i hem de ser més per acarar amb potència els greuges i els atacs a la llengua i a la cultura nostres provinents tant del nostre govern com del directori metropolità. Aquest 2012, ho sabeu bé, ha estat un any horrorós per la nostra llengua, la catalana, que ha estat apartada de l’administració com l’any passat ho va ser dels mitjans de comunicació públics. El Govern de José Ramón Bauzá, trencant unilateralment el diàleg i el consens que amb tant de seny i responsabilitat havíem bastit entre tots, ha dictat un novíssim Decret de Nova Planta que proscriu el català i suspèn els drets dels qui el parlam. Tota la incapacitat que ha demostrat per trobar solució als gravíssims problemes que ens afecten, l’ha reconvertida en aptitud màxima per condemnar la nostra llengua a la inseguretat jurídica i per instaurar, en conseqüència, l’apartheid lingüístic.

Després de marginar el català dels mitjans de comunicació i de l’administració pública, tocava arraconar-lo de l’escola per acabar de cloure el cercle de la repressió. I el Govern de José Ramón Bauzá no ha reparat en dictar lleis i decrets per introduir irresponsablement el conflicte i la segregació en l’escola pública.

Amb l’exclusió o arraconament del català en els mitjans de comunicació públics, en l’administració i en l’educació, han deixat el nostre país fet d’illes en estat d’emergència. Volent despersonalitzar-lo, reinstauren el provincianisme que abomina i combat amb ferotgia el coneixement, la formació i la cultura. Per això, per mer sucursalisme empobridor, el Govern de Bauzá ha sortit de l’Institut Ramon Llull, befant-se dels nostres creadors. A més, ens volen dictar la història, blindar la memòria col·lectiva i inocular-nos la por de totes les maneres possibles. Ens volen desapoderar i per aconseguir-ho no dubtaran a mentir, a tergiversar i a infamar qui no es plegui als seus deliris uniformadors.

I malgrat aquesta ofensiva brutal, injusta i innoble, els mallorquins i els illencs en general hem sabut respondre exemplarment. Com mai, hem plantat cara a l’oprobi i a la ignomínia. Com mai hem aconseguit mancomunar esforços per fer més alt i perdurable el clam favorable a la personalitat del nostre país voltat de mar. El 25 de març, 50.000 persones omplírem Palma per fer un “Sí a la nostra llengua” que encara se sent. I a partir de llavors, la mobilització no ha cessat en cap moment, sobretot en l’àmbit de l’ensenyament. L’orgull de ser qui som i voler ser-ho plenament, s’ha imposat clarament a la desraó i a la bogeria.

I aquesta mobilització constant contra la tirania que vol sotmetre el país, la seva llengua i la seva cultura, ha de continuar tan viva com ara l’any que ve, amb la seguretat que mai no serà baldera. La gent de l’OCB hem de seguir sumant actius a l’entitat i a la causa dignificadora, ara més que mai; i hem de seguir reforçant la nostra xarxa territorial. És essencial augmentar el nombre de socis per seguir treballant de valent, sense defallença per la llengua, la cultura i el país. I també hem de seguir demostrant a qui sigui que no som un poble servil i de derrotats, sinó tot el contrari: un poble adret, amb nervi, amb cara i ulls, que no consentirà mai, mai de mai, que li robin el futur emancipat a què té dret.

I en aquest afany per exigir respecte al nostre país, als nostres Països, no hi hem de plànyer cap esforç. Tampoc no hi cap el descans, en l’exigència persistent de consideració extrema a l’ànima del nostre poble. I ho hem de fer amb la mateixa aplicació i el mateix crit a tot l’àmbit on el català parla clar, això és, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Enlloc d’aquest territori no podem cedir gens de terreny al dictat, al despotisme, al retorn a un passat tenebrós. I per això, si no cessen els atacs als nostres signes d’identificació, hem de ser prou coratjosos per no témer recórrer a altres formes ben legítimes de resistència activa, ja sigui l’objecció o la desobediència. El país s'ho val i nosaltres ens ho mereixem.

L’any vinent, celebrarem com pertoca el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tornar a dir ara els dos versos finals del seu poema “A Mallorca, durant la Guerra Civil” pot ser sigui el millor estímul per seguir donant el millor de nosaltres per les nostres illes i pels Països Catalans:

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca.

Molts d’anys, salut, coratge i orgull. Moltes gràcies!