Dia 31 de juliol de 2011 el Govern Balear anuncià la suspensió de les obres del tren de Llevant (Manacor-Artà). Llavors ho qualificàrem com “un error majúscul ja que renunciar a aquesta infraestructura (i la seva extensió fins a Cala Rajada) quan hi ha signat un conveni de finançament és una decisió errònia, poc meditada, revengista i que augmenta el desequilibri territorial de Mallorca”
Dia 31 d’octubre de 2011 el Govern Balear comunicà a les empreses constructores la paralització de les obres pel termini d’un any.
Al llarg d’aquest darrer any s’han fet reunions entre el Govern Balear i els batles de la comarca, entre els batles de la comarca i el Ministeri de Foment, entre el Govern Balear el Ministeri de Foment en el que s’anomena la comissió de seguiment del Conveni ferroviari. Hi ha hagut desafortunades declaracions del conseller Company en què deia que tenien 5 o 6 projectes damunt la taula per fer en aquest traçat. D’altres declaracions desacreditant la feina feta, la inutilitat de la infraestructura i sobretot una contínua cerimònia de la confusió amb dades falses sobre el cost del tren. I encara pitjor, una política activa i manifesta per a la desincentivació, amb fets (neteja, avaries, manca de puntualitat, manca de vagons, etc), l’ús del tren. Tota aquesta política culmina fa dues setmanes amb la denúncia dels sindicats que el 40% dels usuaris no paga el bitllet. Són tan curts que no tenen altra sistema per a baixar les xifres dels usuaris del tren que obrir la porta i no contar-los.
Des de la Plataforma pel Tren de Llevant lamentam que aquesta infraestructura hagi quedat paralitzada, quan ja se n’ha executat més del 50%, sense tenir cap objectiu clar, i que estigui sotmesa a un progressiu deteriorament que no fa més que tudar el que s’havia fet i que s’hagi de tornar a pagar per refer-ho.
Lamentam que el Govern Balear renuncií a una infraestructura finançada des del Ministeri de Foment. Que el 2012, el Ministeri de Foment destini a les Illes Balears 7 dels 6.043 milions destinats al transport ferroviari a tot l’estat espanyol (PEIT), i el que és més greu, que el Govern Balear no sàpiga què fer al respecte, demostrant un autisme patològic amb la més gran i imaginable incompetència política. Quina vergonya!
Lamentam, encara més, que el Partit Popular dels diferents municipis de la comarca, que s’ha posat la camiseta reivindicativa del tren i s’han sumat sempre a les nostres reivindicacions, faci ara anques enrere, mostrant una absoluta manca d’independència i de criteri, i una total submissió, anant sempre al dictat dels seus caps de Palma.
No reivindicam la posada en marxa d’una infraestructura, tal com férem l’any passat, entenem que hi ha prioritats, però seguim demanant:
1. Que s’exigeixi el compliment del Conveni ferroviari de la línia Manacor-Artà-Cala Rajada.
2. Que es renegociï amb el Ministeri de Foment l’addenda anual de les aportacions.
3. Que es faci un calendari real per a la finalització de la línia fins Artà i la continuació fins a Cala Rajada.
Mentre, com fa 14 anys, seguim pensant que el tren NO és un caprici,
· El ferrocarril és el transport públic per excel·lència. Cap altre mitjà de transport és igualment sostenible, ni ambientalment, ni socialment, ni econòmicament, diguin el que diguin els que escriuen o parlen al dictat dels que comanden.
· El transport en vehicle privat és una de les principals fonts d'emissió de diòxid de carboni, responsable del canvi climàtic. Aquí no tenim altra opció de transport. Al Llevant de Mallorca no es pot viure sense cotxe.
· Un tren no fragmenta el territori, el tren no fa diferències: gent de qualsevol edat, classe social o condició física, amb alguna discapacitat, un fadrí o una família nombrosa... tots poden anar en tren.
· El tren ens fa més sociables: dins el tren es pot participar d'una conversa, admirar el paisatge, parlar amb el veïnat, dormir o llegir.
· Arribar a la feina després d'un embús i la mateixa història de sempre per trobar aparcament no ens ajuda a començar bé la jornada. I no hi podem arribar d'altra manera.
· El tren és un transport segur. La mortalitat a les carreteres assoleix cada any unes xifres que escarrufen. I per molt que les desdoblem o “autopistem”, mai no seran tan segures com un tren.
· Als pobles que estan comunicats per tren, es crea més activitat econòmica.
Necessitau més motius per a justificar la demanda d'un tren?
