MÉS DE 500 PERSONES PARTICIPEN A LA TROBADA DE SOCIS I AMICS DE L'OCBL'OCB HA HOMENATJAT ELS MEMBRES MÉS ANTICS DE L'ENTITAT
El passat diumenege, 10 de juny, més de 500 persones han participat a la Trobada de socis i amics de l'Obra Cultural Balear, amb que l'entitat ha celebrat els seus 50 anys d'història. L'acte ha setrvit també per homenatjar els socis fundadors vius de l'entitat (Bartomeu Barceló Pons, Jaume Ensenyat Julià, Antoni Fernández Suau, Climent Garau Arbona, Miquel Massot Miquel, Aina Moll Marquès i Francesca Moll Marquès) i els socis més antics (els que fa més de 40 anys que ho són). L'acte també ha comptat amb els parlaments de Jaume Mateu, president de l'OCB; Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià; i de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, les tres entitats membres de la Fedetració Llull.. Els discursos han encoratjat els assistents a fer feina per la llengua, la cultura i el país en uns temps difícils, marcats pels atacs a la llengua pròpia en àmbits com l''educació, l'administració pública i els mitjans de comunicació públics.
LA FEDERACIÓ LLULL (OBRA CULTURAL BALEAR, ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ I ÒMNIUM CULTURAL), CONSIDERA INACCEPTABLES ELS ATACS AL CATALÀ AL CONJUNT DEL TERRITORI LINGÜÍSTIC
Avui, diumenge, 10 de juny, al Santuari de Lluc, té lloc la Trobada de socis i amics de l’Obra Cultural Balear, amb que l’entitat celebra els seus 50 anys d’existència. L’acte ha comptat amb la presència dels presidents d’Acció Cultural del País Valencià i d’Òmnium Cultural, Eliseu Climent i Muriel Casals, entitats que, juntament amb l’Obra Cultural Balear, constitueixen la Federació Llull. Jaume Mateu, Eliseu Climent i Muriel Casals han atès a la premsa per fer una valoració de la situació del català arreu del domini lingüístic.
Jaume Mateu ha explicat que la Federació Llull, nascuda a Palma el 1990, va ser creada per coordinar el seu treball i per multiplicar la seva capacitat d’incidència a favor de la llengua i la cultura catalanes arreu dels Països Catalans, i ha recordat la darrera iniciativa feta conjuntament, la campanya “300 anys. Caminant cap al futur. 1707-1714 / 2007-2014”, que commemora els 300 anys de la pèrdua de les llibertats del nostre poble, “no com a manera de viure en el passat, sinó de refermar la lluita per recuperar els nostres drets i construir un futur en llibertat. Per això, des de la societat civil organitzada, volem recordar la nostra història i treballar conjuntament per avançar cap a la plenitud dels Països Catalans”. La campanya ha comptat amb actes a diferents parts del territori i enguany s’havia de fer a les Balears, “però la gravíssima crisi econòmica que tant afecta les nostres entitats”, ha apuntat Mateu, “no ho ha permès. Però, donades les invectives i escomeses en contra de la llengua i la cultura catalanes programades i endegades pel propi Govern de les Illes Balears, la Federació Llull ha cregut adient que aquesta trobada de socis de l’OCB per commemorar el primer cinquantenari de l’entitat, es convertís també en l’acte illenc dels “300 anys. Caminant cap al futur””.
La Federació Llull aprofita, doncs, la trobada per oposar-se a la política lingüística del Govern Bauzá, que, segons Mateu, “no vol res més que desballestar l’ordit legislatiu que permet la normalització del coneixement, ús, promoció i prestigi de la llengua catalana, pròpia dels Països Catalans. Allò que pretén el Govern Bauzá és marginar el nostre parlar, obrint de manera injusta i irresponsable un apartheid lingüístic que afectarà molt negativament la cohesió social de l’arxipèlag”.
“En aquest sentit”, ha assegurat, “la Federació vol fer una crida als parlamentaris de les Illes Balears perquè dimarts vinent, dia 12 de juny, aturin la modificació de la Llei de Funció Pública que, permetent el desconeixement de la nostra llengua als treballadors públics, atempta greument contra els drets lingüístics dels catalanoparlants i suposa la passa més important per castellanitzar l’administració pública. També els demanam que escoltin i atenguin l’aclaparadora resposta dels pares dels nostres escolars més joves que no han dubtat a sol·licitar la seva iniciació a la lectoescriptura en català. Aquests pares i mares, davant aquest plebiscit lingüístic encobert llançat pel govern Bauzá, han donat una veritable lliçó de seny, responsabilitat i voluntat de mantenir el rigor acadèmic necessari perquè l’educació segueixi essent el valor més preuat de la ciutadania illenca”.
Finalment, ha assegurat que “la Federació Llull recorda que les agressions, atacs o greuges que puguin patir la llengua i la cultura catalanes a qualsevol indret del seu domini lingüístic i cultural, és una agressió, atac o greuge a tota la comunitat lingüísticocultural catalana, raó per la qual és tan justa i legítima com necessària la reacció de rebuig a les escomeses contra aquesta comunitat”.
Per la seva part, Eliseu Climent ha donat, en nom d’Acció Cultural del País Valencià, tot el seu suport a les mobilitzacions que està protagonitzant la societat de les Illes Balears contra l’intent del Govern Bauzá d’anorrear la llengua pròpia. Segons Climent, “la resposta ha estat modèlica, un exemple per a la resta dels Països Catalans per la diversitat de les persones i de les formes de mobilització que s’hi han produït”. El president d’Acció Cultural del País Valencià ha remarcat que “els atacs a la llengua a una part del territori són un atac a tots els catalanoparlants i la situació ha de suscitar, per tant, la solidaritat de tots els parlants”. Climent ha volgut també felicitar l’Obra Cultural Balear pel seu 50 aniversari i per haver liderat la resistència popular contra la política anticatalana del Govern Bauzá.
L’activista valencià ha recordat també que “fa un any i mig que TV3 es va deixar de veure al País Valencià, una acció del Govern Camps que va comptar amb una important resposta popular. Malgrat que el canvi de president a la Generalitat feia pensar el contrari, el PP no ha volgut rectificar. La desaparició de TV3 al País Valencià és un atac, no només a la llengua i a la cultura comunes, que és fonamental; també a la llibertat de circulació de la informació en una Europa que es pretén sense fronteres”. Climent ha recordat també que a les Illes Balears no es pot veure la versió íntegra de TV3, sinó TV3cat, i ha reivindicat l’arribada lliure de totes les televisions dels Països Catalans arreu del domini lingüístic.
Per la seva banda, Muriel Casals també ha felicitat l’Obra Cultural Balear pel seu 50 aniversari, “celebrat en un moment molt delicat, marcat per les agressions contra la llengua. Òmnium acabam també de celebrar mig segle de vida i es un moment important per mirar cap enrere, però sobretot per projectar cap al futur. Un present i un futur que són complicats: com a Federació Llull denunciam els atacs reiterats a la llengua als diversos territoris que conformen els Països Catalans. Al Principat, des de la plataforma Somescola (que agrupa diferents entitats cíviques i educatives) alertam de l'inici de la segregació lingüística en l’àmbit educatiu”. Casals ha mostrat “preocupació per les últimes sentencies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ataquen el model lingüístic escolar que ha funcionat els darrers 30 anys, durant els quals la immersió lingüística ha estat un instrument que ha garantit oportunitats a tots els alumnes i la cohesió social i nacional del nostre poble”. La presidenta d’Òmnium ha conclòs que “estam fatigats de que contínuament es qüestioni un model que s'ha demostrat d'èxit; fatigats de la judicialització d'aquest procés, de veure com els tribunals actuen com una tercera cambra contra el que ha decidit la majoria expressada en el Parlament de Catalunya. Hi ha la voluntat d’una minoria de crear un conflicte on no hi és”. I ha fet una crida a defensar l’escola en català a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià
