Imprimeix
Categoria: Cartes
Vist: 888

 

Fa uns dies vaig tornar de viatge per Navarra i el País Basc, amb l’idea de fer una mica de muntanyisme i turisme. Espero poder fer una breu crònica per compartir amb vosaltres, amics lectors, algunes imatges dels bells paisatges que vam visitar per la Serra d’Aralar.

Però ara només voldria fer comentar com me va xocar l’alt grau de civisme que vaig veure, tant a la muntanya (eren per Parcs Naturals) com a pobles i ciutats que van visitar. 

En tots els itineraris que van fer (alguns molt concorreguts, recordeu que érem per vacances de Setmana Santa) a penes vam veure un paper en terra. Però no només això. Me va sorprendre quan coincidíem amb qualque ciclista i s’aturava deixant passar els senderistes ( ells mateixos ens comentaven que teníem preferència de pas i esperaven fins que passava el darrer) o si et creuaves amb caminants amb cans, tot d’una els fermaven (per cert no van veure ni un sol excrement al terra!) Evidentment és una qüestió d’estimar la seva terra i d’educació. Educació i respecte. 

Vaig sentir molta enveja quan vam pujar al cim del Txindoki , un puig preciós (li diuen el Cervino basc) amb una gentada que va decidir fer el mateix i tot el camí estava net com cal. Per cert molts de famílies amb infants i grups de joves. Tothom es saluda amb paraules d’ànim ... I insistesc van pujar desenes de persones i tothom tornava a els seus fems a les motxilles. Ni una llauna, ni un paper, ni un plàstic al terra... ni al cim, ni al camp, ni al pàrquing. Perquè aquí no és possible? 

I si els Parcs Naturals són respectats com ha de ser, les ciutats també es troben ben netes. Resulta estrany no veure residus al carrer (ni una bossa en terra o papereres) i els punts de recollida ben curiosos. Vaig sentir enveja del grau de civisme que es respira. Érem a un barri dormitori vora un polígon industrial. 

En tornar i caminar de matí pels carrers de Cala Rajada he tornat a la nostra realitat. Només cal passejar un matí pel carrer. 
Se pot capgirar que el nostre poble estigui tan brut? És qüestió de temps? Quàntes generacions necessitarem per adquirir consciència de la necesitat de respectar l'espai comú ? Arribarem a tenir clar que és més important no embrutar que netejar??  Clar que si, però s'ha de treballar en aquest sentit, i fer complir les normes. 

 

Paco Galian