"Aquesta etapa de reducció d'esforç marí portarà una ràpida desaparició de la pesca d'arrossegament i una falta de producte local en els mercats"Parlen a Europa de la reducció de l'esforç marí com si parlessin de futbol, on tothom és entrenador; parlen com si es tractés d'un simple intercanvi, un «et canvio uns dies de pesca al Mediterrani per un gasoducte» i tan feliços. I la sensació que em queda és que això és com una partida de cartes en la qual els polítics aposten alegrement, perquè el que es juga no els afecta.
Em negaré a pensar que tots els mals del Mediterrani siguin culpa del sector pesquer, però és que el problema és que són precisament els pescadors els que declaren les seves captures, com ha de ser, i són aquestes dades les úniques que tenen en el seu poder els Estats, les agències o els lobbies verds, als quals els interessa la desaparició de la pesca. Ningú es mira al mirall, ningú pregunta ni ningú s'interessa a saber de veritat en quina afecta i a quin nivell la pesca al canvi climàtic, a la contaminació marina... serà la pesca també la responsable dels bombardejos submarins de gas... per cert, amb els diners amb els que el Congrés va avalar el deute del projecte Castor la pesca d'arrossegament del Mediterrani estaria en una altra situació.
Però expliquem com funciona l'esforç pesquer al Mediterrani.
Els països altament afectats són França, Itàlia i Espanya, però són 27 els Estats membres els que tenen dret a vot i voten, clar, segons les contraprestacions que puguin obtenir en altres partides pressupostàries. A més, els vaixells de pesca d'arrossegament estan ficats en el mateix paquet de negociació que els vaixells industrials de l'Atlàntic que poden desplaçar-se a altres indrets per a pescar. Així que comencem malament la negociació en aquest mateix sac.
Siguem encara més concrets. La pesca d'arrossegament al Mediterrani s'hauria de catalogar com a artesanal, ja que es realitza a una distància de costa mínima, sortint a pescar a les 5 del matí i tornant a les cinc de la tarda: són 12 hores de treball, de sortida i entrada al mateix port, amb el seu punt de venda directa i on es garanteix la frescor, la qualitat i el quilòmetre zero d'un producte que s'ha capturat en la zona. Es diu sobirania alimentària.
Però és que, a més, l'arrossegament mediterrani és la pesca més regulada i vigilada de totes i Balears la comunitat autònoma amb més reserves marines de tota Europa. A Mallorca hi ha només 20 barques dedicades a aquesta mena de pesca, mentre que en altres comunitats del litoral Mediterrani acaparen més de 200 unitats; tenint en compte que som el territori amb més costa d'Espanya, el percentatge de vaixells per quilòmetre quadrat de zona és molt baix, la qual cosa fa que l'esforç pesquer que realitzem a les illes sigui el major de tot l'Estat.
Així que la conclusió és clara: . S'imaginen no poder consumir gambes, gerret, calamar, morralla i punts i tants peixos que només es poden capturar amb la tècnica de l'arrossegament? Es veu que els ecologistes prefereixen que consumim productes d'altres països, en comptes d'apostar pel nostre. I es veu que els polítics s'han deixat convèncer per aquests. Bastaria una mica de recerca i una mica de voler fer les coses amb sentit comú per a descobrir que el culpable de tots els mals del Mediterrani no són els pescadors. Si li afegim que les ajudes que Europa dona al sector i que sempre ens arriben tard, el còctel està servit.
Pedro Mercant
PRESIDENT D'OPMALLORCAMAR, LA LLOTJA DES PEIX