En aquells temps,  quan jo encara era tendre, (he de dir que em va costar molt madurar), vaig apuntar-me com a voluntari per a fer la "mili". El meu pare no va arribar a poder-me treure l'idea del cap, per la seva edat.

El campament em va tocar va ser el General Asensio (Son Suredeta) anomenat  "CIR 14" , i que Déu em perdoni si no es així .

Crec recordar què, després del campament, vaig passar a una Bateria d'artilleria de costa, concretament al Cap d'es Pinar, a Alcúdia. Hi havia molta tranquil·litat per aquells viaranys. Per aquelles coses de la vida em va correspondre fer d'ajudant, a com es digués, d'es pavelló de dos sergents. Entre d'altres coses jo endreçava el llit al sergent de setmana i qualque vegada feia el dinar, quelcom com un assistent.(Un des dos sergents, el sergent S. no necessitava que li fes es llit.)

Un dia, al capvespre, s'aproparen al pavelló un grup de soldats, tots ells companys meus, i em digueren: -Tú no diràs res, no en saps rés, però nosaltres, ara, ferem "sa petaca" al sergent.". Jo,  vaig quedar "calladet" pel que pogués ésser. I així es va fer. però jo no vaig romandre gens tranquil... Eren més o manco les 2 de la matinada quan un crit, que no semblava humà, es va fer sentir dintre el pavelló on dormíem els soldats i exclamava: "Calafat !".  El sergent G. tenia la mania de cridar-me sempre pel cognom de la meva mare. Tots ens varem llevat d'un bot i vérem al sergent  apropar-se diguent: "Calafat, m'has fet sa petaca?". Al que jo vaig respondre: "Què és sa petaca, mi sargento?". Tot enfadat ens va enviar a tots a descansar i em digué:"I tú, Calafat, demà en parlarem!".   I he de dir, i reconèixer, que ja mai el sergent em parlà de "sa petaca". No em demaneu el perquè, no tinc ni idea.

Nota: Fer la "petaca" consistia en aplegar els llençols de tal manera què, quan un es colga, no pot allargar les cames, ja que "sa petaca" li fa fre.

Juan Sancho Calafat "Jusan"