Era jo un jove tendre,  però no tant com per no adonar-me del que estava passant, i em va passar una... Ja m’explico de forma breu, però  veraç.  Era un dia qualsevol, ja de nit, i havia anar al cinema Juva de Cala Rajada com solíem fer els jovenel·los per aquell temps. Idò jo estava tan tranquil gaudint de la pel·lícula i al meu costa , a la banda esquerra, hi havia una butaca buida, quan ... de sobte, sense esperar-lo i amb més rapidesa del que jo tardo en contar-lo, vaig notar una mà recolzant-se en la meva cuixa esquerre. Me va sortir de l’ànima un “joder!” i vaig fer un bot i vaig partir cap a l’altra banda del amfiteatre.

Per sort no me va seguir però, això si, el vaig reconèixer i sabia ben bé on vivia ... però el que jo no sabia eren les seves aficions “sexuals”

Així que, des d’aquell dia sent autèntic pànic! En aquells moments no ho vaig contar a ningú... “Per què fer-ho?”, pensava jo. Més recentment ho he xerrat amb vàries persones que es recorden del personatge en qüestió.

El pecador no s’anomena, el pecat si pot contar-se...