Benvolguts,

la pandèmia no és, òbviament, un assumpte de caire exclusivament local. Afecta ja arreu del món, de la Xina a Xile, de Suècia a Sudàfrica. I tots seguim les tristíssimes notícies del que passa arreu de l’estat espanyol, a Mallorca mateix.

No ens cal avui parlar de les evidents limitacions del sistema sanitari espanyol ni dels qui en són responsables. I tampoc ens cal parlar de la gestió política que l’Estat està fent de la pandèmia ni del sentit que ha tengut que recentralitzàs d’un dia per l’altre les competències sanitàries.

Ara mateix, els governs de l’estat i de les autonomies estan elaborant plans d’emergència per contrarestar els efectes desastrosos de la pandèmia a l’àmbit econòmic i social. Això també, òbviament, supera l’àmbit de competències i gestió municipals. Però no les responsabilitats polítiques a nivell local.

Recordarem el que tots sabem: Capdepera viu del turisme i, es vulgui o no, del turisme de masses i de temporada. Aquesta temporada, els mateixos hotelers ja la donen per perduda i ningú pot preveure el que passarà els propers anys. De ben segur que els turistes potencials s’ho pensaran molt bé abans de venir a passar les seves vacances al país que, fins ara i en relació, ha comptabilitzat més morts arreu del món. Les imatges que les televisions alemanyes i angleses mostren gairebé diàriament imatges dels nostres hospitals col·lapsats, els reportatges esgarrifadors que els mitjans de comunicació austríacs i holandesos fan sobre la falta de material sanitari de primera necessitat a Espanya, deixaran una impressió tan negativa que cap campanya publicitària, com s’està fent ara mateix des de Mallorca amb més bona voluntat que sentit comú, serà capaç de contrarestar. Si durant dècades no es va comercialitzar oli d’oliva espanyol als supermercats alemanys, després de l’escàndol de l’oli de colza adulterat, amb més i evidents raons es malfiaran del que es digui ara sobre la seguretat sanitària... Potser que aquesta visió que es transmet del què aquí passa sigui exagerada i fins i tot apocalíptica, però la realitat mediàtica–per injusta o malintencionada que resulti– és converteix indefectiblement en opinió pública.

No cal ser pessimistes, però avui més que mai cal ser realistes i això vol dir previsors. Fa mig segle, el turisme ens va caure al damunt com per encant i, com a poble, hem anat reaccionant prou malament. Tots en coneixem les conseqüències: monocultura econòmica, degradació continuada del paisatge, sobreexplotació dels recursos naturals com és l’aigua, desaparició de la pagesia i de les seves molt diverses funcions, una joventut indirectament animada a no formar-se professionalment ja que els hotels prefereixen una mà d’obra sense qualificar i per tant “barata”, especulació immobiliària, lloguers inaccessibles, atur d’octubre a abril d’una gran part de la població activa... No és turismofòbia, sinó la realitat del nostre municipi. Ens hi hem acostumat, però això no vol dir que sigui una fatalitat.

Per què no aprofitar la tràgica avinentesa per a repensar-nos com a poble? Per què no cercar junts una alternativa al turisme de masses que tardarà –si és que ho fa un dia– a tornar? Apostar tan sols per un “turisme de qualitat” és una solució cosmètica que no resoldrà els problemes estructurals.

Vostès, batle i grups polítics de Capdepera, han renovat mandats democràtics que tanmateix ara s’hauran de recalcular.

Nosaltres, els sotasignats, els demanam vertadera visió de futur i vertader lideratge. Els demanam que el seu llegat, com a representants polítics de Capdepera, sigui el d’haver posat en marxa un projecte de reestructuració econòmica gabellina, d’haver gosat pensar Capdepera i Cala Rajada més allà del turisme. No sense turisme, però tampoc depenent exclusivament del turisme. A Mallorca mateix hi ha prou experts, si més no a la nostra Universitat, que fa temps que treballen escenaris alternatius. Podrien ajudar l’Ajuntament a fer el diagnòstic del previsible enfonsament estructural i assessorar-lo en les mesures, petites i grans, que podrien i s’haurien de prendre a nivell local, a mitjà i llarg termini.

Vostès tenen l’oportunitat d’estar a l’altura de les circumstàncies i l’obligació d’estar-hi. L’actual realitat així ho reclama i el més gran servei que podrien fer a aquest poble, a la seva gent i sobretot a les joves generacions, és promoure una significativa diversificació o fins i tot una reconversió de la nostra economia. Estam convençuts que cada pic més gabellins són conscients d’aquesta necessitat.

Cal molta valentia i bons aliats per canviar el que pareix etern, és cert, i de segur que no tots els poders fàctics els ajudaran. Però quan, si no ara?

Pere Joan Tous «Siurell», Jaume Fuster, Miquel Llull

13 abril 2020