En Jusán replica, sense cap ànim de polèmica,  la col·laboració Associació protectora de Capdepera, concretament el que diu "Al conjunt de l'Estat espanyol no podem presumir de ser molt civilitzats en aquest tema. Som un dels països d'Europa, si no el que més, on més animals són maltractats i abandonats, el país on manco sensibilitat social existeix si d'animals es parla."

 

Després d’haver llegit un comentari al voltant de la cura dels moixos, escrit que ha estat publicat a les pàgines de Cap Vermell, he comentat el tema amb diverses persones per contrastar opinions. Una d’aquestes persones m’ha comentat que jo he interpretat mal el escrit. Una altra m’ha enviat una foto. I jo afegiré unes línies d’un fet d’avui. Que succeeix cada dia prop de l’edifici on jo visc.

“En el carrer on visc, molt a prop de l’edifici on es troba el meu pis hi ha un solar amb projecte de construcció d’habitatge, però ara per ara es troba abandonat. En aquest solar hi viuen 8 o 9 moixos. Unes madones que viuen a prop, cada dia (sense perdre’s un, plogui o nevi), les deixen un plat ple de menjar. Des de la meva petita terrassa els veig. Al passar per la voravia els moixos s’amaguen, com és lògic, i després tornen a sortir de bell nou i es cruspeixen el plat de menjar...”
Palma de Mallorca, 9 de febrer de 2016

Des de Sa Font de Sa Cala he rebut, mentre escrivia el text, aquesta fotografia presa en el domicili de Eva Maria Haun i Pedro Bonnin Lliteres (algú pot dir que Eva Maria és alemanya... excel·lent, ho és però ben jove es va casar al Castell de Capdepera, i per mi és tant o més gabellina i espanyola que jo)

Aquesta és la foto

Eva Haun de Bonnin amb els seus moixos i els seu canet. S’estima o no s’estima als moixos a Espanya?  Moltes gràcies Eva.

 

Juan Sancho Calafat
Foto: Pedro Bonnin Lliteras