És coneguda la intenció de la junta de compensació de Son Moll de Dalt  – el mateix que passa a altres llocs del municipi de Capdepera amb altres agrupacions de veïnats o per iniciativa de l’Ajuntament – d’urbanitzar la denominada unitat d’execució núm. 1 de les Normes Subsidiàries de Capdepera, o sigui el sector comprès a partir del carrer del Putxet (devora la rodona de la gasolinera) cap a la muntanya, fins a  la zona d’es Vinyet (quasi tocant el casc urbà de Cala Rajada).

En els temps que corren, sembla una temeritat envestir aquest projecte, almanco per a un bon nombre d’afectats. La majoria d’ells, gent de minsos recursos, no entén – malgrat els ho expliquin una i altra vegada – aquesta obstinació dels dirigents de l’esmentada junta de compensació, nascuda a l’empara d’un reduït reducte de residents que fa anys vénen assumint una insuportable situació, vital pel fet de no comptar amb serveis bàsics per a les seves llars.  I, per tant, esperonegen, com és lògic.

També, nosaltres – els que ens hem atrevit a escriure aquesta carta – tenim tot el dret a esperonejar i per això volem poder exposar el que la majoria ens ha tirat en terra; una majoria potent, amb possibilitats, a la qual la frase “són mals temps per a envestir urbanitzacions” li sona a música celestial (segurament perquè pensa obtenir-ne bons rèdits). I, a més, els membres d’aquesta majoria s’escuden, s’agotzonen,  rere un decret anomenat Company, amenaçant amb fortes sancions i ferestes conseqüències.

La pregunta seria: Per què ara, amb aquesta crisi, volen escometre la urbanització? I l’altra pregunta: Després de quasi 13 anys d’iniciar-se el projecte (amb més bones perspectives per a tothom que en l’actualitat), ¿es tornaran, o millor dit, es descomptaran els interessos que gràcies a la seva generositat han deixat de percebre en el transcurs d’aquests anys aquells afectats que varen avançar, a l’any 2000, molts de doblers per poder tirar endavant el projecte?

Deim això perquè pensam que qualcú ha tret profit de les considerables quantitats pagades pels veïnats, el quals, quan es posen davant el mirall, s’adonen de la cara de beneits que porten,  ja que molta gent de l’ample col·lectiu de propietaris encara resta per pagar (i molts d’ells no volen fer-ho fins a veure qualque moviment d’obra dintre el que ha de ser la futura urbanització). Sabem, sí, que tots aquests doblers avançats han tingut destinació amb projectes, plànols i assessories, però la qüestió és que, ara mateix, aquests darrers dies, es torna sol·licitar als afectats una altra tongada de diners. I no s’hauria de demanar a tots; si de cas als que encara no han donat ni un euro.


Sembla a ser que l’Ajuntament té teranyines dins les arques municipals. Per tant, s’impulsa i s’estimula des de la Sala l’execució d’aquestes urbanitzacions.  Si el consistori és qui ha de vetllar pels administrats, per molta necessitat recaptatòria que es tengui s’hauria de tenir seny, s’hauria d’anar en compte, en aquesta trista època que ens ha tocat viure, a l’hora d’ofegar els veïnats. Però suposam que això és massa demanar. I parlam en general, ja que són cinc les urbanitzacions que es volen dur a terme. Atesos els resultats sorgits de les diferents assemblees celebrades per a tal fi, aquestes denoten que els 68 propietaris de Son Moll de Dalt no coincideixen, no van a l’uníson, respecte a la realització de la urbanització, sigui aquesta en fases o d’un cop.

És per això que els dissidents (molts d’ells, sí, pendents de fer entregues de doblers per a aquest objectiu i a despit que, a la llarga, aquesta manca derivi cap a una forçada contribució) volem deixar palesa la nostra disconformitat de tirar endavant les obres, malgrat  les eloqüents intencions d’alguns membres de la junta rectora i deixant de banda, desvinculant, les persones que tanta necessitat tenen de completar el serveis de les seves llars.

Sig. ELS AFECTATS (1/4 DELS PROPIETÀRIS)